<?xml version='1.0' encoding='UTF-8'?><?xml-stylesheet href="http://www.blogger.com/styles/atom.css" type="text/css"?><feed xmlns='http://www.w3.org/2005/Atom' xmlns:openSearch='http://a9.com/-/spec/opensearchrss/1.0/' xmlns:georss='http://www.georss.org/georss' xmlns:gd='http://schemas.google.com/g/2005' xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'><id>tag:blogger.com,1999:blog-12131169</id><updated>2011-12-01T11:02:45.412+01:00</updated><category term='http://3.bp.blogspot.com/_weIq2VFFEPc/TMc_ZaYQo0I/AAAAAAAAADU/wBoSUXkFr-Y/s1600/cartel+promo+marlovers.jpg'/><title type='text'>Fanzine April Eyes</title><subtitle type='html'>April Eyes va néixer ja fa molts anys com fanzine musical editat amb fotocòpies en blanc i negre. Ara en aquest blog estaran a disposició de tothom els articles que apareixeren als quatre números que sortiren en paper, a més dels nous que anirem afegint. Ara April Eyes ja no tendrà aquests llargs períodes de temps sense publicar que tenia en l'edició de paper, quan estiguin fets els articles seran directament publicats al blog.</subtitle><link rel='http://schemas.google.com/g/2005#feed' type='application/atom+xml' href='http://aprileyes.blogspot.com/feeds/posts/default'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default?max-results=100'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://aprileyes.blogspot.com/'/><link rel='hub' href='http://pubsubhubbub.appspot.com/'/><author><name>april eyes</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><generator version='7.00' uri='http://www.blogger.com'>Blogger</generator><openSearch:totalResults>55</openSearch:totalResults><openSearch:startIndex>1</openSearch:startIndex><openSearch:itemsPerPage>100</openSearch:itemsPerPage><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-12131169.post-2394161208422033944</id><published>2010-10-26T22:47:00.002+02:00</published><updated>2010-10-26T22:52:31.619+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='http://3.bp.blogspot.com/_weIq2VFFEPc/TMc_ZaYQo0I/AAAAAAAAADU/wBoSUXkFr-Y/s1600/cartel+promo+marlovers.jpg'/><title type='text'>Single de Marlovers</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;April Eyes es congretula de presentarvos el primer 7 pulsades dels nostres estimats Marlovers.&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 300px; height: 400px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_weIq2VFFEPc/TMc_ZaYQo0I/AAAAAAAAADU/wBoSUXkFr-Y/s400/cartel+promo+marlovers.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5532460373058298690" /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/12131169-2394161208422033944?l=aprileyes.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://aprileyes.blogspot.com/feeds/2394161208422033944/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=12131169&amp;postID=2394161208422033944' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/2394161208422033944'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/2394161208422033944'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://aprileyes.blogspot.com/2010/10/single-de-marlovers.html' title='Single de Marlovers'/><author><name>april eyes</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_weIq2VFFEPc/TMc_ZaYQo0I/AAAAAAAAADU/wBoSUXkFr-Y/s72-c/cartel+promo+marlovers.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-12131169.post-237068921097490800</id><published>2010-04-22T00:03:00.006+02:00</published><updated>2010-04-22T00:41:35.728+02:00</updated><title type='text'>Marcel Cranc en directe</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: left;"&gt;Aquí teniu uns videos de Marcel Cranc en directe a l'Heliogabal de Barcelona&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;object width="510" height="286" id="flash_video" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=8,0,0,0" classid="clsid:d27cdb6e-ae6d-11cf-96b8-444553540000"&gt;&lt;param value="sameDomain" name="allowScriptAccess"&gt;&lt;param value="http://lamalla.minisites.xtvl.tv//swf/player16_9.swf?videourl=/media/videos/1597/01_marcel.flv&amp;amp;fotourl=http://lamalla.minisites.xtvl.tv/media/keyframes/1597/video1597.jpg&amp;amp;barcolor=519B28" name="movie"&gt;&lt;param value="transparent" name="wmode"&gt;&lt;param value="high" name="quality"&gt;&lt;param value="#ffffff" name="bgcolor"&gt;&lt;embed width="510" height="286" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="sameDomain" name="flash_video" wmode="transparent" bgcolor="#ffffff" quality="high" src="http://lamalla.minisites.xtvl.tv//swf/player16_9.swf?videourl=/media/videos/1597/01_marcel.flv&amp;amp;fotourl=http://lamalla.minisites.xtvl.tv/media/keyframes/1597/video1597.jpg&amp;amp;barcolor=519B28"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt; &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;object width="510" height="286" id="flash_video" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=8,0,0,0"&gt;&lt;object width="510" height="286" id="flash_video" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=8,0,0,0" classid="clsid:d27cdb6e-ae6d-11cf-96b8-444553540000"&gt;&lt;param value="sameDomain" name="allowScriptAccess"&gt;&lt;param value="http://lamalla.minisites.xtvl.tv//swf/player16_9.swf?videourl=/media/videos/1604/08_marcel.flv&amp;amp;fotourl=http://lamalla.minisites.xtvl.tv/media/keyframes/1604/video1604.jpg&amp;amp;barcolor=519B28" name="movie"&gt;&lt;param value="transparent" name="wmode"&gt;&lt;param value="high" name="quality"&gt;&lt;param value="#ffffff" name="bgcolor"&gt;&lt;embed width="510" height="286" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="sameDomain" name="flash_video" wmode="transparent" bgcolor="#ffffff" quality="high" src="http://lamalla.minisites.xtvl.tv//swf/player16_9.swf?videourl=/media/videos/1604/08_marcel.flv&amp;amp;fotourl=http://lamalla.minisites.xtvl.tv/media/keyframes/1604/video1604.jpg&amp;amp;barcolor=519B28"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt; classid="clsid:d27cdb6e-ae6d-11cf-96b8-444553540000"&gt;&lt;param value="sameDomain" name="allowScriptAccess"&gt;&lt;param value="http://lamalla.minisites.xtvl.tv//swf/player16_9.swf?videourl=/media/videos/1599/03_marcel.flv&amp;amp;fotourl=http://lamalla.minisites.xtvl.tv/media/keyframes/1599/video1599.jpg&amp;amp;barcolor=519B28" name="movie"&gt;&lt;param value="transparent" name="wmode"&gt;&lt;param value="high" name="quality"&gt;&lt;param value="#ffffff" name="bgcolor"&gt;&lt;embed width="510" height="286" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="sameDomain" name="flash_video" wmode="transparent" bgcolor="#ffffff" quality="high" src="http://lamalla.minisites.xtvl.tv//swf/player16_9.swf?videourl=/media/videos/1599/03_marcel.flv&amp;amp;fotourl=http://lamalla.minisites.xtvl.tv/media/keyframes/1599/video1599.jpg&amp;amp;barcolor=519B28"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;object width="510" height="286" id="flash_video" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=8,0,0,0" classid="clsid:d27cdb6e-ae6d-11cf-96b8-444553540000"&gt;&lt;param value="sameDomain" name="allowScriptAccess"&gt;&lt;param value="http://lamalla.minisites.xtvl.tv//swf/player16_9.swf?videourl=/media/videos/1601/05_marcel.flv&amp;amp;fotourl=http://lamalla.minisites.xtvl.tv/media/keyframes/1601/video1601.jpg&amp;amp;barcolor=519B28" name="movie"&gt;&lt;param value="transparent" name="wmode"&gt;&lt;param value="high" name="quality"&gt;&lt;param value="#ffffff" name="bgcolor"&gt;&lt;embed width="510" height="286" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="sameDomain" name="flash_video" wmode="transparent" bgcolor="#ffffff" quality="high" src="http://lamalla.minisites.xtvl.tv//swf/player16_9.swf?videourl=/media/videos/1601/05_marcel.flv&amp;amp;fotourl=http://lamalla.minisites.xtvl.tv/media/keyframes/1601/video1601.jpg&amp;amp;barcolor=519B28"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt; &lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;object width="510" height="286" id="flash_video" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=8,0,0,0" classid="clsid:d27cdb6e-ae6d-11cf-96b8-444553540000"&gt;&lt;param value="sameDomain" name="allowScriptAccess"&gt;&lt;param value="http://lamalla.minisites.xtvl.tv//swf/player16_9.swf?videourl=/media/videos/1604/08_marcel.flv&amp;amp;fotourl=http://lamalla.minisites.xtvl.tv/media/keyframes/1604/video1604.jpg&amp;amp;barcolor=519B28" name="movie"&gt;&lt;param value="transparent" name="wmode"&gt;&lt;param value="high" name="quality"&gt;&lt;param value="#ffffff" name="bgcolor"&gt;&lt;embed width="510" height="286" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="sameDomain" name="flash_video" wmode="transparent" bgcolor="#ffffff" quality="high" src="http://lamalla.minisites.xtvl.tv//swf/player16_9.swf?videourl=/media/videos/1604/08_marcel.flv&amp;amp;fotourl=http://lamalla.minisites.xtvl.tv/media/keyframes/1604/video1604.jpg&amp;amp;barcolor=519B28"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt; &lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;object width="510" height="286" id="flash_video" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=8,0,0,0" classid="clsid:d27cdb6e-ae6d-11cf-96b8-444553540000"&gt;&lt;param value="sameDomain" name="allowScriptAccess"&gt;&lt;param value="http://lamalla.minisites.xtvl.tv//swf/player16_9.swf?videourl=/media/videos/1606/10_marcel.flv&amp;amp;fotourl=http://lamalla.minisites.xtvl.tv/media/keyframes/1606/video1606.jpg&amp;amp;barcolor=519B28" name="movie"&gt;&lt;param value="transparent" name="wmode"&gt;&lt;param value="high" name="quality"&gt;&lt;param value="#ffffff" name="bgcolor"&gt;&lt;embed width="510" height="286" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="sameDomain" name="flash_video" wmode="transparent" bgcolor="#ffffff" quality="high" src="http://lamalla.minisites.xtvl.tv//swf/player16_9.swf?videourl=/media/videos/1606/10_marcel.flv&amp;amp;fotourl=http://lamalla.minisites.xtvl.tv/media/keyframes/1606/video1606.jpg&amp;amp;barcolor=519B28"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/12131169-237068921097490800?l=aprileyes.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://aprileyes.blogspot.com/feeds/237068921097490800/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=12131169&amp;postID=237068921097490800' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/237068921097490800'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/237068921097490800'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://aprileyes.blogspot.com/2010/04/marcel-cranc-en-directe.html' title='Marcel Cranc en directe'/><author><name>april eyes</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-12131169.post-5493227483357060536</id><published>2009-10-07T21:47:00.007+02:00</published><updated>2009-10-07T22:01:16.911+02:00</updated><title type='text'>The Waterboys: música espiritual</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-tab-span" style="white-space:pre"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;The Waterboys són un grup mític nascut al voltant d’un personatge inquiet, espiritual i aventurer, Mike Scott (Edimburg, Escòcia, 1948). De ben al·lot, a n’en Mike, ja l’atreia el món de la música, tenia un fanzine de música titulat “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Jungleland&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;” (una cançó de Bruce Springsteen) on entrevistava a grups com “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;The Clash&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;” i “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;The Only Ones&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;”.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-tab-span" style="white-space:pre"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;&lt;span class="Apple-tab-span" style="white-space:pre"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-tab-span" style="white-space:pre"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;A finals dels ’70 i principis dels ’80 tocava en una banda anomenada “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Another Pretty Face&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;”, i poc després en crea una de pròpia, “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;The Red and the Black&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;”. Mike Scott va realitzar durant 1982 (sol o acompanyat de músics afins) una sèrie d’enregistraments que captaren l’atenció d’alguna discogràfica (Ensign), i alhora era membre d’una banda, “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Funhouse&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;”. Semblava que havia de publicar un primer disc en solitari, però sorprenentment, forma una nova banda, els “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Waterboys&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;”, nom escollit d’una cançó d’en Lou Reed, “The kids”, del mític disc “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Berlin&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;”.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-tab-span" style="white-space:pre"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;&lt;span class="Apple-tab-span" style="white-space:pre"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-tab-span" style="white-space:pre"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;En Mike trobà músics per mitjà d’anuncis en la premsa musical, com ara sol·licitant un guitarrista a qui li agradés n’Iggy Pop, i va respondre &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;u&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Karl Wallinger&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/u&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;, que al final ocupà el lloc de pianista i segon membre visible dels Waterboys fins que va marxar al 1985 per a dedicar-se al seu projecte personal, “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;World Party&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;” ( d’inquietuds artístiques i creatives semblats a Mike Scott emperò amb menys reconeixement mediàtic). Per altres vies, reclutà, a un altre músic genial, &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;u&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Anthony Thistlethwaite&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/u&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;(saxo i mandolina) que l’acompanyà fins el 1991 i en alguna contribució posterior. A més, d’en &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;u&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Kevin Wilkinson&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/u&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt; (bateria), que l’acompanyà en els primers discs i que fa uns 10 anys morí. Sen se oblidar, el gran violinista Steve Wickham, a partir del disc “Fisherman’s blues”.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-tab-span" style="white-space:pre"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Les influències musicals són variades, però principalment es fixen en gent com &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Bob Dylan&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;, &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;George Harrison, Patty Smith, David Bowie, Van Morrison&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;…&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt; &lt;p style="text-indent: 1.25cm; margin-bottom: 0cm"&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Mike Scott és un home amb tres grans passions: la música, la literatura i l’espiritualitat. La música, l’acabarà portant al front d’una banda carismàtica, la passió per la poesia i la prosa, el portarà a estudiar literatura anglesa i filosofia a la Universitat d’Edimburg (que finalment abandonarà per anar a Londres a abanderar una banda de rock), i l’espiritualitat, el portarà a tenir contactes amb la comunitat&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Fidhorn (comuna new age de caire ecològic fundada al 1965 en el nord-est d’Escòcia). &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p lang="ca-ES" style="text-indent: 1.25cm; margin-bottom: 0cm"&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Aquestes tres grans passions s’ajuntaran totes (l’ésser humà no és una calaixera, més bé, una termomix)  i ens donen les pistes que trobarem en les seves cançons:  pop-rock clàssic  (que amb el temps derivarà cap a un folk-country-gospel d’ascendència celta o cap a un rock contundent i enèrgic), lletres influenciades per autors de la talla de William Butler Yeats, Robert Burns, Walt Whitman i George MacDonald, i una aura d’aspiració i espiritualitat marca de la casa.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p lang="ca-ES" style="text-indent: 1.25cm; margin-bottom: 0cm"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p lang="ca-ES" style="text-indent: 1.25cm; margin-bottom: 0cm"&gt;&lt;img src="http://1.bp.blogspot.com/_weIq2VFFEPc/SszxgrRMbWI/AAAAAAAAAC0/4KrTkBD0Jc0/s320/waterboys+2.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5389948397728591202" style="display: block; margin-top: 0px; margin-right: auto; margin-bottom: 10px; margin-left: auto; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 251px; " /&gt;&lt;/p&gt; &lt;p lang="ca-ES" style="text-indent: 1.25cm; margin-bottom: 0cm"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;p lang="ca-ES" style="text-indent: 1.25cm; margin-bottom: 0cm"&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;L’ÈPOCA DE LA BIG MUSIC (ELS ’80)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p style="text-indent: 1.25cm; margin-bottom: 0cm"&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Al 1983 surt un primer single del grup “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;A girl called Johnny&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;”, un tribut a Patti Smith, a la qual Mike va conèixer a Londres al 1978. Deu anys més tard, li prendrà el bateria Jay Dee Daugherty de la seva banda per endur-se’l als Waterboys. Segueix el primer disc del grup titulat simplement “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Waterboys&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;”(1983 Ensign Records). Amb temes pop-rock emmarats de new age “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;I will not follow&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;” , “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Gala&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;”, i “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;The girl in the swing&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;”. En alguns passatges del disc va contribuir el mític i “maleït” Nikki Sudden (fundador dels &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Swell Maps&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt; i &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;The Jacobites&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;, mort als 49 anys el 2006)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p style="text-indent: 1.25cm; margin-bottom: 0cm"&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;A l’any següent publiquen el segon disc “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;A Pagan Place&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;” (1984 Ensign Records), on la cançó “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;The big music&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;” servirà als crítics musicals per batejar les sonoritats que arriben d’aquests nouvinguts a l’escena musical. Sons ampul·losos, brillants i guardant les formes clàssiques de mestres com Bob Dylan o Van Morrison “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Church not make with hands&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;”, “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Rags&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;”, “A pagan place”. En la promoció d’aquest disc toquen amb gent com Pretenders i U2. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p style="text-indent: 1.25cm; margin-bottom: 0cm"&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;El següent disc, “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;This is the Sea&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;” (1985&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Chrysalis Records), és per a molts dels seus seguidors un disc emblemàtic, per a molts va ser el primer contacte amb ells. Amb la cançó “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;The whole of the moon&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;” arriba l’èxit (arriben per dalt de les llistes angleses i nord-americanes) i un reconeixement dins la indústria amb el premi Ivor Novello (a la composició). Una cançó meravellosa, dinàmica, alegre, mig èpica i mig desenfada, de radiant melodia. La cançó és un tribut al llibre “conte d’hivern” de Mark Helprin (&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;jo xerrava de les ales/ tu, simplement, volaves/jo me demanava, intuïa i vaig intentar-ho/ tu, simplement, ho sabies/jo vaig veure la lluna en quart creixent/ tu la lluna plena&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;). El disc té altres cançons delicioses, és un disc per escoltar i tornar a escoltar, és un d’aquells que et fa connectar amb quelcom que no saps expressar, “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Don't bang the drum&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;” (co-escrita amb Karl Wallinger), “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Medicine bow&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;”, “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Be my enemy&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;”, “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Pan within”, &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;“&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;This  is the sea&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;”... Si haguéssim d’escollir un únic disc del grup, segurament ens hauríem de decantar per “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;This is the Sea&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;”. Un tractat de cançons melangioses, intrigants, poètiques, cauen en l’oient com la calitja que formen els núvols en les terres altes i humides del nord, ens traslladen a paratges imaginaris, a records d’adolescència i despertar de sentiments ajupats a la gola de l’estomac... amb crescendos impressionants i remolins d’èpica en majúscula. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p style="text-indent: 1.25cm; margin-bottom: 0cm"&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Mike afirma que les influències musicals del disc són “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Velvet Underground&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;”, l ‘”&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Astral weeks&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;” de Van Morrison i coses del compositor americà Steve Reich, i les influències literàries són Mark Helprin, C.S. Lewis i Jorge MacDonald.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style="text-indent: 1.25cm; margin-bottom: 0cm"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style="text-indent: 1.25cm; margin-bottom: 0cm"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style=" color: rgb(0, 0, 238); -webkit-text-decorations-in-effect: underline; "&gt;&lt;img src="http://1.bp.blogspot.com/_weIq2VFFEPc/Sszx0H5WKHI/AAAAAAAAAC8/lUqXoVEngzU/s320/waterboys+3.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5389948731830708338" style="display: block; margin-top: 0px; margin-right: auto; margin-bottom: 10px; margin-left: auto; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 213px; " /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm"&gt; &lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style="margin-bottom: 0cm"&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;L’ÈPOCA DE LA RAGGLE TAGGLE (FINALS ’80 I PRIMERS ’90)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm"&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt; El grup es posa en marxa  per enregistrar el següent disc. L’enregistrament serà llarg, molt llarg, i es realitza a Irlanda (el que havia de ser una estància en Irlanda de setmanes es va perllongar en anys). L’aroma celta de tot el disc és deliciós, deixen l’èpica i el so simfònic dels discs anteriors i s’imbueixen de música tradicional irlandesa i escocesa, recitant històries tradicionals en una taverna plena de alcohol i rialles, deixant-se seduir per les muses amb cognoms celtes. Es va a cercar una sonoritat simple, natural i pura en contraposició als primers discs força simfònics, urbans i primmirats. En Mike estava pletòric, ple de confiança i dotat d’una inspiració desbordant, degut  entre d’altres motius a l’èxit assolit amb “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;The whole of the moon&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;”, composa al voltant de 100 cançons (moltes d’elles s’utilitzaran en treballs posteriors del grup i d’altres apareixeran en el 2001 en el disc “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Too Close to Heaven&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;”)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p style="text-indent: 1.25cm; margin-bottom: 0cm"&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;L’enregistrament es va perllongant en el temps, tant que quan decideixen canviar de l’estudi “Windmill” de Dublin al “Rinsend Road” varen necessitar llogar un camió per traslladar tot el material enregistrat. Passen tant de temps en aquells estudis, que el grup es fa molt amb la gent d’allà, tant, que Mike acabarà casant-se amb Irene Keough, la manager dels estudis. Al final, Scott porta la banda a Spiddal, a l’oest d’Irlanda, on hi creen un estudi d’enregistrament (Spiddal House). En total, les sessions d’enregistrament duraren 2 anys. El disc sorprèn els fans, molts esperaven la continuació de “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;This is the Sea&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;”, per l’enorme influència que té el folk irlandès en quasi totes les cançons. És un disc que està emmidonat per les essències del folk i del blues des de Hank Williams passant per Woodrow Guthrie fins al Bob Dylan més acústic destil·lades amb la pròpia música tradicional de casa seva.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm"&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt; En el so del disc “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Fisherman’s Blues&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;” (1988 Chrysalis Records) és clau el violí de Steve Wickham (membre mític de la formació que havia treballat en el disc “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;War&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;” d’U2 entre d’altres). Cançons tan emblemàtiques dels Waterboys com “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Fisherman’s Blues&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;”&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;(Tant de bo, fos un pescador/desplomant-me en el mar/lluny de la terra seca i dels seus records amargs)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt; “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;And a bang on the ear&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;”  i “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Strange Boat&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;”  són d’aquest disc.   El disc va fer que molta de gent del rock s’interessés per la música celta. Segurament el disc hauria de haver estat doble o triple (s’enregistraren infinitat de cançons) però sens dubte en Mike va perdre la perspectiva en algun moment d’aquest viatge des de les muntanyes verdes fins a les arrels.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p style="text-indent: 1.25cm; margin-bottom: 0cm"&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Després de la gira tornen a Spiddal per afrontar un nou disc. És l’època del so anomenat “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Raggle Taggle&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;” (més folkie)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;degut al tema tradicional “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;The raggle taggle gypsy&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;” que s’escolta a “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Room to Roam&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;”(1990 Chrysalis Records). De nou un disc exquisit pels qui els agrada el folk-pop amb aroma celta, les cançons que evoquen els estels contemplats en alta mar, les històries antigues d’amor enmig d’herba verda i humida, les cançons tradicionals acústiques i els violins i les mandolines. Una cançó d’amor de melangiosa mirada com els estels brillants d’aquells ulls i et demanes fins quan...“&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;How long will i love you?&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;, més cors sospirant amb algú “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;A man is in love&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;”, melodies inflamades al vent “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;A life of sundays&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;”.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p lang="ca-ES" style="text-indent: 1.25cm; margin-bottom: 0cm"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p lang="ca-ES" style="text-indent: 1.25cm; margin-bottom: 0cm"&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;L’ÈPOCA ROCK (PRIMERS ’90)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p style="text-indent: 1.25cm; margin-bottom: 0cm"&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;A partir d’aquí hi ha una escissió en el grup, ja que Scott vol retornar al pop-rock dels inicis i Wickham vol continuar amb el folk més tradicional. Al final, Wickham abandona el grup. Al 1991, curiosament, es torna a editar el single “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;The Whole of the Moon&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;” i de nou estan en el punt de mira.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p style="text-indent: 1.25cm; margin-bottom: 0cm"&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Els Waterboys retornen amb guitarres inflades i desgranant un rock amb dosis èpiques a “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Dream&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Harder&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;” (1993 Geffen Records) on abandonen deliberadament el món rural i camperol i s’enfilen en el rock més enèrgic que mai. Temes rock de guitarres “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;The new life&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;”, “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Suffer&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;”, “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Preparing to fly&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;” . Però també hi ha cançons més típicament waterboys (èpica, atmosfera i lírica waterboy) com la genial “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Glastonbury song&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;”, i d’altres “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;The return of pan&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;”, “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Love and death&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;”  i “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Good news&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;”.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p style="text-indent: 1.25cm; margin-bottom: 0cm"&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;En aquest dies també surt el disc “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;The Secret Life Of The Waterboys '81-85&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;” (1994) que recull peces inèdites de la primera etapa, l’anomenada “big music”.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p lang="ca-ES" style="text-indent: 1.25cm; margin-bottom: 0cm"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p lang="ca-ES" style="text-indent: 1.25cm; margin-bottom: 0cm"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style=" color: rgb(0, 0, 238); -webkit-text-decorations-in-effect: underline; "&gt;&lt;img src="http://4.bp.blogspot.com/_weIq2VFFEPc/SszyH9TaPQI/AAAAAAAAADE/4vKKNbWaxIE/s320/waterboys.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5389949072584621314" style="display: block; margin-top: 0px; margin-right: auto; margin-bottom: 10px; margin-left: auto; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 209px; " /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p lang="ca-ES" style="text-indent: 1.25cm; margin-bottom: 0cm"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;p lang="ca-ES" style="text-indent: 1.25cm; margin-bottom: 0cm"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="  font-weight: bold; "&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;L’ÈPOCA EN SOLITARI (MITJANS ’90)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p style="text-indent: 1.25cm; margin-bottom: 0cm"&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Mike torna a la seva Escòcia natal, passa un any i mig en la Comunitat espiritual Fidhorn, on treballa a la cuina i als jardins, i on d’alguna manera es centra i dóna forma a una sèrie de cançons que veuran la llum en el primer disc en solitari de Mike Scott “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Bring ‘em all in&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;”(1995). Les cançons són més personals que mai, temes que fins aleshores només havia insinuat de manera indirecte: l’origen del seu dolor, del seu amor, de la seva ànsia. És un disc força acústic i de caire molt íntim i auster (apte per a devots i seguidors-adoradors dels Waterboys).  El tema clau és "&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Long way to the light&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;",  destaquen altres peces com “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Bring 'em all in&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;”,  "&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Mother cluny&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;" o "&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt; What do You want me to do&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt; ", i  la peculiar “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Beatles reunion blues&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;”. Toca a més de 40 concerts tot sol amb la seva guitarra. Si fins aleshores havia parlat sempre, d’aquest viatge que s’anomena vida, d’una manera semi oculta amb un llenguatge figuratiu i indirecte, ara ho fa sense disfresses i amb un llenguatge quotidià, s’exposa nu i vulnerable, i es sent millor que mai.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm"&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt; El disc “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Still Burning&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;” (1997) serà el segon àlbum en solitari i últim. Disc que continua en la línia iniciada amb “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Bring ‘em all in&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;” (en temes com “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Personal&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;” o “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Everlasting arms&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;”) però menys auster, tornen les grans pinzellades musicals, la barreja d’estils, l’ampul·lositat i la majestuositat en cançons com “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Love anyway&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;”, “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Strawberry man&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;”, “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Questions&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;”...  Hi ha la preciosa balada “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Open&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;” al més pur estil Lennon de la cançó “Love”.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm"&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt; Se n’adona que aquests dos discs en solitari han tingut poca repercussió. El seu nom en solitari no genera massa vendes de discs. Per la qual cosa tornarà a emprar el nom de Waterboys per als successius treballs. De fet, els Waterboys, tret de la primera etapa, són el seu grup o millor dit són el seu alter ego. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p lang="ca-ES" style="text-indent: 1.25cm; margin-bottom: 0cm"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p lang="ca-ES" style="text-indent: 1.25cm; margin-bottom: 0cm"&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;L’ÈPOCA 2000&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p style="text-indent: 1.25cm; margin-bottom: 0cm"&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;El nostre protagonista diu  que va perdre la fe en el rock en el ’86 (època en que comença l’etapa “raggle taggle”) i no la recupera fins que va escoltar l’”&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Ok computer&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;” dels Radioheads al ’97. Tornen amb un rock sofisticat i amb l’elegància que sempre ha caracteritzat a la banda, amb idees noves i formes noves tot sempre bevent d’unes fonts que semblen inesgotables. El treball “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;A Rock In The Weary Land&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;" (2000 RCA Records) es presenta amb sonoritats més actuals (samplers) emperò una mica massa simfònic, on explora nous filons i efectes sonors. Desapareix el folk i es recreen ambientacions guitarreres i teclats insòlits. Exploren nous terrenys “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Let it happen&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;”, “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Crown&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;”, ”&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Dumbing down the world&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;”. Destaquen “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;We are jonah&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;” i “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;My love is the rock in the wearylLand&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;”. Semblen irreconeixibles, però darrera els sons modernitzats (o almenys un intent, més o menys aconseguits, tot i que no sempre) són ells. També hi ha algun tema típicament  waterboys “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;The wind in the wires&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;” i “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;It’s all gone&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;”. És un disc fosc, nocturn, urbà, valent i rock’and’roll.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p style="text-indent: 1.25cm; margin-bottom: 0cm"&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;De nou, un canvi de rumb, torna al grup Wickham (violinista) i es publica “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Universal Hall&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;” (2003 Puck Records) un treball que retorna als sons de “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Room to Roam&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;”i “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Fisherman’s Blues&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;” &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;emperò més íntim i més espiritual. La portada és una fotografia del hall (preciós, per cert) de la pròpia comunitat Findhorn,  a més a més, el disc va ser enregistrat en aquest mateix indret. És una mica el revelat del disc anterior, ara, el paratge és més lluminós, proper, casolà, rústic i folk. Un treball màgic on costa una mica entrar al principi però després és meditatiu, suau, circular i confortable.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Ple d’iconografia religiosa i on l’ànima i l’essència de l’ésser es percep indubtablement, d’una sensibilitat exquisida.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Mike s’ha referit a l’espiritualitat que cada ésser humà té implantada en la seva ànima, una guspira divina que ens fa part de Déu, formant un tot únic.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Ha dit que no creu que la seva música reflecteixi un compromís espiritual, sinó més bé una activitat espiritual. Al cap i a la fi, Mike Scott és, en realitat, un cercador.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p style="text-indent: 1.25cm; margin-bottom: 0cm"&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Cançons d’ascensió circular i penetrant “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Silent fellowship&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;”, “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;The dance at the crossroads&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;”. Cançons suaus i tendres ”&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;The christ in you&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;” i “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;I've lived here before&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;”.  Cançons que són en realitat mantres “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Every breath is yours&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;” i&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt; “ Peace of Iona”&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p style="text-indent: 1.25cm; margin-bottom: 0cm"&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Surt el primer disc oficial en directe, “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Karma to Burn&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;” (2005 Puck Records) amb cançons extretes de les gires de 2003 i 2004 a Irlanda i Gran Bretanya. Es recullen temes de totes les èpoques, com no podia ser d’altre manera. És curiós com entren 4 cançons dels discs en solitari d’en Mike, de fet comença amb una d’elles,  “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Long way to the light&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;”, també ho són “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Open&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;” , “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;My dark side&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;” i “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Bring ‘em all in&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;” (tal vegada perquè molts seguidors se n’adonin que existeixen). A més de clàssics del grup com “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Fisherman’s blues&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;” i “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;The whole of the moon&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;”,  la superelèctrica “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;The pan within&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;”, la majestàtica “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Glatonbury song&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;”. I dues versions “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;A song for the live&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;” i “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Come live with me&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;” ( aquesta darrera de Felice and Boudleaux Bryant, cançó que ja era cara B en el disc “Fisherman’s blues”). &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p style="text-indent: 1.25cm; margin-bottom: 0cm"&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;El darrer treball d’estudi fins ara es titula “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Book of lightning&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;” (2006 W14 Records). &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Melodies emmarades de folk amb actitud rock i de classe pop, es manté la qualitat romàntica i commovedora de les seves cançons de sempre (serà la veu d’en Mike, serà el seu poder embriagador, serà la llum que sempre ha després... qui sap). Tornen a fitxar amb un segell dels grans, W14 Music (el nou segell d’ Universal Music Group). El disc surt després de 25 anys que es formés el grup. Algunes cançons es remunten al filó de l’enregistrament de “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Fisherman’s Blues&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;”.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p style="text-indent: 1.25cm; margin-bottom: 0cm"&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Temes redons com “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Everyboy takes a tumble&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;”. Una cançó que va començar a composar 20 anys abans i que al final s’ha completat “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Nobody’s Baby Anymore&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;”,  d’influències de l’era més dylaniana “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;She tried to hold me&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;”, amb força i contundència &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;“&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;She tried to hold me&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;”. El disc recorda a les seves actuacions en directe, de fet la veu s’enregistrà mentre tota la banda tocava en directe a l’estudi (com ja s’havia fer en el mític blues del pescador i en el primer disc en solitari d’en Mike). En general és un disc una mica obscur i poc immediat, costa entrar-hi, retorna l’atmosfera de “ &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;A Rock In The Weary Land&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;” però més escorat al folk que no pas al rock.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm"&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt; En els Waterboys hi podem veure dues grans maneres de percebre la seva música, per una banda, treballs més escorats cap al folk: rústics, acústics, introvertits (“&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Universal Hall&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;”, “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Room to roam&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;”, “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;This is the sea&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;”, “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Fisherman’s blues&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;”, “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Still burning&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;”), i per una altra, treballs més rock: urbans, elèctrics i extravertits (“&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;A Pagan Place&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;”, “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Dream Harder&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;”, &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;“&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;A Rock In The Weary Land&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;", “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Book of lightning&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;”)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm"&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt; Al 2008 surt un nou disc, “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Kiss the wind&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;”(2008), on es recullen rareses i temes en directe. Hi ha inèdits a partir del disc “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Room to roam&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;” fins el 2005. Versions en directe dels Rolling Stones “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Wild horses&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;” i de Bruce Springsteen “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Independence day&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;”,  una versió musicada del poema “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;The stolen child&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;” de WB Yeats, temes de pop brillant com “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;I´ve been in the storm for you&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;” i d’altres més bucòlics com “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Martin decent&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;”.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm"&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt; A principis del 2009 ha sortit un single on posen música al poema “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;The passing of the shree&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;”, del poeta irlandés J.M. Syngle, per a commemorar el centenari de la seva mort. En la cara B hi ha una nova cançó, “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Vigilante&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;”. El single només es pot aconseguir en format digital.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm"&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt; En definitiva han passat molts d’anys des de les primeres cançons d’en Mike, ara ja té més de seixanta anys, i per molts ja ha deixat les seves millors empremtes musicals en discs com “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;This is the Sea&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;” o “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Fisherman’s Blues&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang="ca-ES"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;”, però tot i així, i gràcies al  seu caràcter inquiet i exuberant ens ha seguit entregant les seves cançons, els seus bocins particulars d’entendre l’existència quotidiana, la juxtaposició de diferents músiques (pop, folk americà, música celta, rock, soul, blues, psicodèlia...) que ens mostra que tenen més en comú del que semblen... en definitiva les seves grans passions (música, literatura i espiritualitat) ens fan pensar en les nostres grans o petites passions... Al final, del que es tracta és d’encomanar... I encomanar passió per alguna cosa... És quelcom a agrair.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"&gt;Simó Reus&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/12131169-5493227483357060536?l=aprileyes.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://aprileyes.blogspot.com/feeds/5493227483357060536/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=12131169&amp;postID=5493227483357060536' title='7 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/5493227483357060536'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/5493227483357060536'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://aprileyes.blogspot.com/2009/10/waterboys-musica-espiritual.html' title='The Waterboys: música espiritual'/><author><name>april eyes</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_weIq2VFFEPc/SszxgrRMbWI/AAAAAAAAAC0/4KrTkBD0Jc0/s72-c/waterboys+2.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>7</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-12131169.post-6347449991479837049</id><published>2008-11-26T21:40:00.003+01:00</published><updated>2008-11-26T21:53:23.270+01:00</updated><title type='text'>Videoclip Naufragi de Marcel Cranc</title><content type='html'>&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;Naufragi és el títol de la cançó del primer videoclip del nou disc de &lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;Marcel Cranc&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;. &lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt;Ara&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:arial;"&gt; és el seu nou treball per Primeros Pasitos.&lt;/span&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;object width="425" height="349"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/9mL6GUf4Pes&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1&amp;amp;border=1"&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/9mL6GUf4Pes&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1&amp;amp;border=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="349"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/12131169-6347449991479837049?l=aprileyes.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://aprileyes.blogspot.com/feeds/6347449991479837049/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=12131169&amp;postID=6347449991479837049' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/6347449991479837049'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/6347449991479837049'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://aprileyes.blogspot.com/2008/11/videoclip-naufragi-de-marcel-cranc.html' title='Videoclip Naufragi de Marcel Cranc'/><author><name>april eyes</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-12131169.post-3899373609528857150</id><published>2008-09-29T22:05:00.006+02:00</published><updated>2008-09-29T22:45:18.290+02:00</updated><title type='text'>Esclarecidos: classicisme d'avantguarda</title><content type='html'>&lt;div align="left"&gt;Estam en el llunyà 1980, un de tants grups que sorgeixen amb l'explosió musical, cultural, "ideològica" i creativa del postfranquisme ("la Movida"), es diuen, en uns primers moments, "Guapito de Cara y los Esclarecidos". Poc després, ja es diran "Esclarecidos", nom molt més idoni pel tipus de sonoritats pels qual seran coneguts: cadències melòdiques, aroma classicista (pop, jazzie, bossa), so elegant, i per què no, una mica sofisticat.&lt;br /&gt;En xerrar de grups que es conformen en els anys vuitanta i que perduraran en els norantes (els menys), i fins i tot, en els dos mil (amb coses a dir, poquets), se’m ve al cap, la dicotomia en què es classificaven els grups en aquells dies.&lt;br /&gt;Bàsicament hi havia dos bàndols, per una banda, els innovadors, rupturistes, provocadors i transgressors (per entrende’ns, els “guais”, com eren Derribos Arias, Siniestro Total, Kaka de Luxe, Gutamato Ye-Ye, Los Nikis, Ejecutivos Agresivos, Aviador Dro, Polanki i el Ardor…) i d’altra, els anomenats “babosos”, més conservadors i tradicionals en les formes musicals, escorats cap a sonoritats més pop, i més defenestrats per certs sectors de la crítica i pels afeccionats a la música (Nacha Pop, Mamá, Los Secretos, La Mode, Mermelada, Pop-Decó/Paraiso, Los Modelos …) Els segons, acapararen molt més l’atenció del gran públic, i amb el pas del temps se’ls ha reconegut la seva important contribució… En fi, qui no té gravat en la memòria cançons com “La chica de ayer”, “Déjame”, “Para ti” o “Bailando”.&lt;br /&gt;A banda de qualsevol enfrontament o rivalitat entre ambdós bàndols que d’alguna manera es va intentar vendre, els grups i cançons interessants despuntaren, amb més o menys reconeixement popular, en bandes com Alaska y los Pegamoides, Radio Futura, Gabinete Caligari, Loquillo, Los Pistones, Alaska y Dinarama, Golpes Bajos, Rubi y los Casinos, Kiki d’Aki, Décima Víctima, Farmacia de Guardia, Los Bólidos, Farenheit 451, Los Zombies, Las Chinas, Tótem, Alphaville …&lt;br /&gt;No se sap molt bé perquè, però els “babosos” amb el temps es feren molt populars, i els més “autèntics” s’anaren quedant pel camí… Tal vegada, un cop passada l’explosió de colors i disbauxes, els sons més clàssics i continuistes els ajudaren a travessar llargs períodes de temps sense quedar del tot obsolets.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;/div&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5251544738837191042" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_weIq2VFFEPc/SOE8Hbh2WYI/AAAAAAAAAB8/NR0ZcvIBP_c/s320/esclarecidos.jpg" border="0" /&gt; &lt;p align="center"&gt;&lt;span style="font-family:arial;font-size:85%;"&gt;Esclarecidos a la Plaça de Toros d'Alcudia&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;p align="left"&gt;En el cas d’ “Esclarecidos”, que d’alguna manera, tenien un peu en cada bàndol… la cosa anà de la següent manera… És un plaer escriure al voltant d’un dels millors grups, al menys, un dels més elegants i personals, sorgits en els darrers vint-i-set anys.&lt;br /&gt;Tot i estar entre els més avantguardistes i “nuevaoleros” del Madrid del 1981 els “Esclarecidos” mai apareixen entre els grups destacats (pel factors que siguin, no necessàriament els musicals) de l’època de “la Movida”… Curiosament, contaven en aquells dies amb bona part dels ingredients que caracteritzava a bona part del grups de “la Movida”: estètica postmoderna; amb colors llampants i pentinats agosarats (tot i que no semblen una tribu de sioux de carnestoltes com Alaska y los Pegamoides); cançons cantades en castellà de cultura urbana; dosis d’ hedonisme; escapisme i àcida ironia, a més, no tocaven massa malament… Cosa que no era el comú denominador de l’època (tret de Los Secretos, Nacha Pop i algun que altra), i a més a més, eren de Madrid.&lt;br /&gt;A ells, se’ls va etiquetar en un altre apartat, o al menys, se’ls recorda (tot i que no gaire) per altres coses, com a un grup amb estil i elegant, amb cert posat seriós i madur…I per cert sector d’afeccionats com a, simplement, un grup per a “pijos-progres”. I ells, no poques vegades, intentaren sortir d’aquests patrons que no es corresponien del tot amb el seu tarannà.&lt;br /&gt;El grup ho formen un grapat de personatge una mica curiosos, com ara tres arquitectes i un economista, un matrimoni, i una parella de germans.&lt;br /&gt;Als inicis són Cristina Lliso (veu), Alfonso Pérez (bateria i lletres), Nacho Lliso (saxofon), Coyan Manzano (baix) i Fernando Mata (guitarra). Degut al fet que cap segell discogràfic s’interesa per ells, deixeden crear un segell propi amb gent del grup “Décima Víctima”. El segell es diu “Grabaciones Accidentales S.A.” (G.A.S.A) i arribarà, amb el temps, a ser el segell de capital espanyol amb més força durant bona part dels anys noranta. La primera referència de GASA serà un single dels “Décima Víctima”, la segona ja serà el seu primer single “Música para convenios colectivos” (1982). Poc després, dos singles de noms estranys “Pánico en la convención de farmacéuticos” i “El silencio de los cisnes”.&lt;br /&gt;A l’any següent publiquen el seu primer mini-lp “Esclarecidos”(1983) de 7 temes. Produït per Paco Trinidad, que més envant entrarà a formar part del grup. Són cançons molt “nuevaoleres”, de ritmes sincopats, melodies ràpides, lletres simplistes i avantguardistes. Destaquen cançons com “Los elefantes”, “Manila girls” i “Emoción en el canódromo”.&lt;br /&gt;El fet de no dependre per viure de la música farà que facin les coses lentament i quan realment els hi vengui de gus. Això farà que es desmarquin molt aviat de les corrents musicals del moment… Tot i que en el primer disc, “Esclarecidos2” (1985), produït per Paco Trinidad, encara es noten força les influències new wave que miren de reüll a Talking Heads, Elvis Costello i Blondie. La elegància de “Recorrerá su piel”, “Miles, Miles, Miles” (homenatje a Miles Davis) i “En plan velas”. Nuevaoleros com “Pipeline”, “Milu”, “Bajo la nieve”. Rock’and’roll de “Saxofón night club”. Sons de salsa i mambo “El dormía en un fotomatón”. El classicisme de “Dos españolas solas” i “Los pies fríos”. I una de les seves primeres grans cançons, “Arponera” (“yo quiero ser arponera/ y pescar tus pensamientos”), on s’inicien en les balades d’arquitectura pop majestuosa, de bellesa clàssica, de màgia emotiva i íntima, que serà el seu tret distintiu.&lt;br /&gt;Si bé, en el grup es poden fer les coses com es vulguin i quan es vulgui, i si no hi ha resposta del públic, tan se val, en el segell la cosa és diferent. Així, en publicar el primer disc del “Derribos Arribas” es fan més còpies de les que la mesura disposava, juntament amb la bancarrota de la seva distribuïdora, fa que GASA estigui a punt de desaparèixer. El segell és renova, ja no serà una comuna, sinó una empresa discogràfica, que lluitarà per mantenir-se en la seva activitat i per generar uns determinats rendiments econòmics amb totes les servituds i limitacions que això comporta. &lt;/p&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5251545691017744354" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_weIq2VFFEPc/SOE8-2rYj-I/AAAAAAAAACE/99Vd-8w_AOg/s320/lliso.jpg" border="0" /&gt; &lt;p align="center"&gt;&lt;span style="font-family:arial;font-size:85%;"&gt;Cristina Lliso cantant pel públic mallorquí&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;br /&gt;En “Por Amor al Comercio” (1987), el tercer disc, també produït per Paco Trinidad, ja perfilen un estil molt propi i personal. Tocs jazzies “Señorita, por favor” i “Unas congas y un café”, però amb sons encara nuevaoleros com “Camina deprisa” i “Apostar” (cançó que té un clip força kitsch). Temes genials com “Un agujero en el cielo” (“nunca vuelvas a pensar/ que lo nuestro no tiene solución”), “Los buitres” ("yo sé lo que es una casa vacía en días como hoy,/ beber sola y tener ganas de llorar/ yo sé lo que es una canción triste en días como hoy,/ pasear sola y no tener dónde mirar"). I una de les seves millors cançons, “Por amor al comercio” amb una lletra d’amor deliciosa i allunyada de clissés i una interpretació que és capaç de capbussar-te molt endins. Paco Trinidad entrà a formar part del grup. Una curiositat és que en aquest disc surt en portada una foto de la cantant, Cristina Lliso, cosa que no passà ni passarà en els altres discs, normalment ocupen l’espai dibuixos o il·lustracions. En la reedició en Cd hi ha dues cançons més ( cares b) que són “El periódico” i “Estás acabado”.&lt;br /&gt;En el següent treball, “De Espaldas a Ti” (1989), produït per Gonzalo Lasheras, s’instal·len en un classicisme envejable. Melodies reposades, suaus, càlides, plàcides, de vellut. Temes plàcids i reposats com “Dos sorpresas”, “¿Por qué?”, “Las hormigas” on parlen del món de la música (“No tengo ningún interés en pasar a la leyenda/ ni en morder las flores mientras hago el amor/ No tengo ningún interés en oír cómo hablan de mí /sólo quiero hacer una excursión a tu corazón”). Aromes de mestissatge i arrels “La abundancia” i “Muérdeme la espalda”. Melodies exquisides “Una sorpresa”, “El club de los inocentes” i “Cita en Igueldo” (dedicada a Donosti).&lt;br /&gt;Surten del grup Paco Trinidad (productor i multi instrumentista) i Alfonso Pérez (bateria i marit de Cristina Lliso) que deixa la bateria, tot i que continuarà firmant les lletres de les cançons per dedicar-se de ple a dirigir GASA.&lt;br /&gt;Fins el 1992 no surt, “Rojo”(1992), produït per Gonzalo Lasheras de nou, que seria una continuació dels dos discs anteriors. Amb un to encara més marcat de tarda de fred auna càlida habitació, de cafè a glopets i records emotius a un àlbum de fotos imaginari, de postal de tardor des de Suïssa. Música elegant i sofisticada “La cena”, “El tren azul”, “Noche de hiedra”, “Soledad ,“La historia del que se fue”(“dímelo despacio/ dímelo al oído/cuál es la más curva/ de todas las rectas”). La cançó que sobresurt es “No hay nada como tu (soberbia)” (“si te quieres ir/ yo no se que haré/ me cendaré el corazón/ espero que el parador no cierre los invierno”). En la darrera cançó, “Todos mienten”, fan molt de soroll, és una manera de dir, mirau que també sabem fer quelcom més que cadències sofisticades i melangioses, tu. Surt del grup un dels fundadors Fernando Mata (guitarra) que poc després moriria.&lt;br /&gt;Surt un recopilatori dels primers 12 anys del grup, “Un agujero en el cielo” (1993), on hi ha una versió de “A flúor” del “Derribos Arias” que va sortir en un disc recopilatori en ajuda del seu carismàtic cantant, Poch, que patia una greu malaltia. Una deliciosa versió de “Heaven” dels Talking Heads, anomenada “Cielo” que, a més d’un ens va enganxar a “Esclarecidos”. I es recupera un tema de la seva primera maqueta, “Los papeles”. El disc el dediquen al primer Esclarecido (Fernando Mata).&lt;br /&gt;No podria afirmar quantes vegades els Esclarecidos van tocar per Mallorca (segurament molt poques, no es caracteritzaven precisament per fer concerts, de fet, tocaven molt poc en directe), el cas és que a la gira de presentació de Dragón Negro, els vaig veure actuar a Alcúdia, fent de grup teloner, en fi, facturant un directe imponent, amb músics deliciosos i una musicalitat, humilitat i poesia molt poc freqüents en els escenaris de per aquí.&lt;br /&gt;Dragon Negro (1994), penúltim episodi, a la fi produït per seu gran amic Suso Saiz que és considerat un esclarecido més, podria considerar-se la seva obra més rodona, màgica, íntegra, especial, si no vas alerta i l’escoltes amb els ulls clucs t’acarona suaument. Tal vegada, sols es podria retreure una producció una mica excessiva i alguns arranjaments (percussions, teclats, solos de guitarra) que amb el pas del temps denoten en excés la data del seu enregistrament.&lt;br /&gt;Les lletres són aparentment senzilles, com sempre, però arriben a fotografiar les petites quotidianitats, les grans preguntes, les tribulacions de cors enredats, la solitud, la finitud, l’amor amb una precisió i enquadre en blanc i negre que escarrufen. “Poemas 19 y 27” musicalment un homenatge als Beatles del Stg Pepper’s. “La mala rosa” de nou amb lletra del músic maleït Javier P. Corcobado, una balada al voltant d’una femme fatale. Temes deliciosos de cadències típicament esclarecidos: “No quiero” (“tengo un ruido en la cabeza/que no me deja escuchar/ otra cosa que no seas tú/ y es que no quiero cambiar no puedo/ no quiero ser otra frase más”); “El detalle” (“me gusta huir de la cotidiano/ sentir que nunca vas a cambiar/ en un hotel provisional); “Hay” (hay torpes que se estafan/ a sí mismos mientras creen/ que te engañan a ti”); “Y subimos” (“y seguimos bajando a la cueva/ con la ilusión de encontrar/ un lago blanco”); “Arriba y abajo” (“el otro día estuve abajo/ y realmente no es tan malo/ el otro día estuve arriba/ y realmente no es tan bueno”). Temes originals i diferents “La postal”, “Ciento diez veces once”, “Instru-mental”. Acaben amb “Avestruz” amb aire jazzy i nuevaola (“tu eres mi tormenta/ de otoño, verano, que más da/ tu crees que estoy en una nube/ y que parezco un avestruz / esperas que yo baje / y yo no espero nada / las nubes nunca paran”)&lt;br /&gt;En el darrer disc, “La fuerza de los débiles” (1996), produït per Suso Saíz, el grup dóna un cop de timó i canvien força el so del grup. Recullen les influències de les corrents internacionals del moment que van des de l’anomenat trip-hop que arriba via Bristol (Portishead, Massive Attack, Tricky), el post-rock americà (Tortoise, Lamchop) i l’electrònica moderna de gent com Everything But the Girl o Björk. Aposten per vestir amb roba actual la seva particular forma de caminar en la música.&lt;br /&gt;És un disc irregular. Molt allunyat del seu classicisme pop, tret de temes com “Estoy esperando a mi amor”, “El sabor de su aire” o “En algún desierto”. Es tracta d’un treball que necessita de més de dues voltes per captar-te l’atenció. “Muertos” i “Plaza Callao” recorda a les cadències cinematogràfiques dels Portisheads vestits per a una gala de mitjanit. “En medio del reriro” és pop experimental. “Atándome” versió de “I´ll come running” del rei de la música ambiental Brian Eno del 1975. Brillants com “Un instante” (“déjame tenerte un instante / que escriba un libro en un segundo / o que mientras cierres los ojos / te diga mil veces te quiero”).&lt;br /&gt;En qualsevol cas, no és un disc fàcil i sincerament és el disc del grup que menys he escoltat. En ocasions si no fos per la veu de Cristina Lliso es fa difícil sabre que són ells.&lt;br /&gt;Al 1997 el grup dóna per finiquitat el projecte inaugurat en l’explosiu Madrid dels vuitanta amb un doble cd de remescles electròniques de les cançons que formen part del seu últim disc “La fuerza de los débiles”. El treball és titula “5658” (1997) que fou el número de dies que transcorregueren des del primer concert fins al darrer. Les remescles corren a càrrec de gent com Fangoria, Dj Pez, Vanguard, Corcobado… Convertint les seves cançons en sonoritats del moment: drum´n´bass, techno-house, acid jazz, eurobeat…&lt;br /&gt;Podem dir que el cercle es tanca. Aquell mateix grup que el 1980 forma part de la música del moment i contribueix junt amb d’altres al seu naixement i eclosió, al 1997 (17 anys després) continua amb la mateixa filosofia, apostant pel present i absorbent, gaudint i transmetent vida, passió i entusiasme…&lt;br /&gt;Incomprensiblement no arribaren mai al gran públic, i quan s’acostaren a les tendències més actuals foren incompresos inclòs pels seus seguidors habituals. Segurament algun dia se’ls reconeixerà com caldria i es farà evident la seva importància en el pop més llustrós, personal, creatiu i sensible d’aquestes contrades.&lt;br /&gt;Al 1998 es posa en funcionament un nou projecte anomenat simplement “Lliso”, és un duet format per Cristina Lliso i Suso Saíz. Les sonoritats de “La fuerza de los débiles” continuen en aquest projecte però remarcant la tendència transgressora, agosarada e innovadora. No hi queden restes dels Esclarecidos clàssics. Hi ha rock modernista, loops i sampletjats, i molta imaginació en la composició o descomposició de les cançons. El projecte passà força desapercebut com bona part de la seva discografia en l’actualitat.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Simó Reus&lt;br /&gt;Fotos Pep Ramis&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/12131169-3899373609528857150?l=aprileyes.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://aprileyes.blogspot.com/feeds/3899373609528857150/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=12131169&amp;postID=3899373609528857150' title='133 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/3899373609528857150'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/3899373609528857150'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://aprileyes.blogspot.com/2008/09/esclarecidos-classicisme-davantguarda.html' title='Esclarecidos: classicisme d&apos;avantguarda'/><author><name>april eyes</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_weIq2VFFEPc/SOE8Hbh2WYI/AAAAAAAAAB8/NR0ZcvIBP_c/s72-c/esclarecidos.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>133</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-12131169.post-5765872533255319395</id><published>2008-07-04T21:25:00.001+02:00</published><updated>2008-12-12T08:50:32.700+01:00</updated><title type='text'>PSYCHEDELICS FURS. AQUELLS MERAVELLOSOS VUITANTES</title><content type='html'>&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_weIq2VFFEPc/SG55oCuBZoI/AAAAAAAAAB0/d31RuI82LM4/s1600-h/Psychedelic+Furs.En+la+Misericordia.+Juny+de+2008+004.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5219242747000612482" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_weIq2VFFEPc/SG55oCuBZoI/AAAAAAAAAB0/d31RuI82LM4/s320/Psychedelic+Furs.En+la+Misericordia.+Juny+de+2008+004.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Dissabte dia 21 de juny, cap a les 9 del vespre, es deixaren caure per la zona de la sang de Palma bona part dels seguidors de la música pop de finals dels 80 i principis dels 90 de l’illa per veure per primera vegada als “Psychedelics Furs” en directe. El lloc escollit per la promotora Fonart, que d’ençà uns anys ens porta a casa grups independents nacionals i internacional d’enorme qualitat i bagatge, va ser l’elegant pati de la Misericòrdia.&lt;br /&gt;El primer que cridava l’atenció en relació al públic que es presentà a la ineludible cita, per tot amant dels sons “vuitantes”, era la mitjana d’edat, superior als trenta anys i pujant. Pràcticament no hi havia jovenalla. La qual cosa, ens pot venir a dir dues coses. Primera, que ja tenim una edat, o al menys, una certa edat (cosa que ja sabíem). Segona, que la joventut pròpiament dita, una, o bé, no coneixen els grups cabdals de l’anomenada època daurada del pop britànic dels primers ’80 (Smiths, Housemartins, Cure, Aztec Camera, Siouxie and the Banshees, Echo and the Bunnymen, New Order …) O bé, no es gasten 20 € per veure’ls tot que n’hagin sentit a parlar.&lt;br /&gt;Els “Psycheledics Furs” es formen a Londres l’any 1977 al voltant de dos germans (Richard i Tim Butler). Recullen l’urgència del punk, el nihilisme del post-punk, l’arquitectura compositora del glam i les bombolles de la psicodèlia dels seixanta. Al principi, se’ls agermanarà amb els sons sinistres dels primers vuitantes, vora bandes amb pintallavis i estètica de cementiri com The Cure, Siouxie and The Banshees, Joy Division o Bauhaus. Una estètica visual més impostada que creïble envaeix la moda musical britànica, i per extensió a la resta del món, del 80 fins al 83.&lt;br /&gt;En seu primer disc “Psychedelics Furs“ (1980), ja en una multinacional (CBS), és obscur, melodramàtic i hieràtic de pinzellades psicodèliques i deutor del primer David Bowie. Produït per Steve Lillywhite (famòs productor dels primers discs d’U2). Amb temes postpunk com “Fall”, “Pulse”, “Flowers”. Cançons obscures com “Susan’s strangre”, “Soap commercial”, “Wedding song”, “India”. I temés melòdics com “We love you”, “Sister europe”, “Imitation of crist”. Obté una repercussió immediata en la premsa i el públic del seu país.&lt;br /&gt;A Espanya els receptors nacionals d’aquests sons que comencen a arribar d’Anglaterra seran els primers Radio Futura, Alaska y los Pegamoides, Parálisis Permanente…. Però poc després, els “Psychedelic” es decantaran per un pop més estàndard, vestit amb sons de l’època, de cadències rítmiques, d’èpica romàntica controlada, de flirtejos amb l’electrònica i d’elegància i posat impol·lut… tot i que mantenint l’atmosfera misteriosa i màgica dels principis.&lt;br /&gt;Els segon treball discogràfic “Talk,Talk,Talk” (1981), és un disc de colors pop i de sabors additius. Tal vegada, la seva millor obra, amb temes con “All or nothing”, “Mr. Jones” i “No tears”, el grup envaeix les ràdios americanes amb “Pretty in Pink”, cançó que inspiraria al director de cine John Hughes per a fer un film del mateix nom al 1986.&lt;br /&gt;Segueix el disc Forever Now (1982) on consoliden el seu so característic: cançó ampul·losa amplificada en teclats, guitarra imaginativa, saxó prominent i efectista, melodies encertades, obscuritat i lluentor, ràbia expressada amb intel·ligència. Destaquen temes com “Love my way”, “President gas”, “Forever now” i “Run and run”.&lt;br /&gt;Un dels seus treball més aplaudits és “Mirror Moves” (1986) que compta amb una producció de l’època destinada a les llistes d’èxit (no de bades està produït per un del productors més sol·licitats dels anys 80 Keith Forsey- Simple Minds, Billy Idol-). Una cara A impressionant amb temes que es tornarien clàssics del grup: “The ghost in you”, “Heaven” i “Heartbeat”. I una cara B amb temes convincents com “My time”, “Alice’s house” i “High wire days”.&lt;br /&gt;A l’any següent, surt “Midnight to midnight” (1987), un àlbum continuista del predecessor, si bé, amb temes menys redons i aconseguits. Amb una portada a la frontera de “l’hortera” o l’acceptable. Tot i així, hi ha cançons imponents com “Heartbreak beat” i “Angels don’t cry”, i altres perles com ara “All of the law”.&lt;br /&gt;Assoleixen bones crítiques per part d’una premsa entusiasta i alhora gaudeixen d’un nombre considerable de seguidors. A Espanya tenen tan èxit com al seu propi país, i a principis dels vuitanta els “Psychedelics” compten a Espanya amb més seguidors que els propis “The Cure” (hi ha el mític concert a Barcelona de l’any 1987 on s’esgotaren les entrades que ho corroboren). I als EE.UU., el mercat més difícil per a las bandes angleses, els obre les portes… Podríem dir que és un cas insòlit on una banda anglesa és més ben considerada i compta amb més seguidors als EE.UU. que no pas en Anglaterra.&lt;br /&gt;Després vendrà una època on la seva música no gaudeix del mateix status, tan de crítica com de seguidors, seran el final de la dècada dels 80 i el principi dels 90. Publiquen dos disc una mica irregulars ”Book of Days”(1989) i “World Outside” (1991).&lt;br /&gt;”Book of Days” produït per David M. Allen. Un disc menys inspirat. Però amb una atmosfera molt propera a grups com The Cure, especialment en cançons com “Book of days” i “Parade”, i en general creen una densitat ambiental molt interessant i atractiva “Should god forget” i “House”. Hi ha una balada màgica “Torch”. Però també temes menors “Entertain me” i “I don’t mine”.&lt;br /&gt;“World Outside” és un disc molt digne, produït pel genial Stephen Street (Smiths, New Order, Lloyd Cole, Stephen Duffy, Blur, Cranberries…) Tot i no ser “Mirror moves”, és un àlbum de cançons fantàstiques i tan meloses com “I get a room”, “Sometimes”, “There’s a world”, i temes amb força i lluentor com “In my head”, “Valentine”, “Until she comes”.&lt;br /&gt;Els seus darrers discs agradaran a els seguidors de grups com Ride, Chaperhouse, My Bloody Valentine, Cure, Slowdive… sonen més melangiosos que en els vuitanta perquè han abandonat la base rítmica tan marcada, també han arraconat el protagonisme del saxo… Creen paisatges forestals de tardor i de capvespres en habitacions de hotels rememorant en flash-back episodis emocionals.&lt;br /&gt;El grup es dissolt. Pressions internes, pressions externes, i una mica cansats de no assolir (ni d’enfora) el reconeixement del que gaudirem en el passat. Els germans Butler inicien un nou projecte, “Love Split Love”, en una recerca cap a la modernitat i les sonoritats del moment que els revifin de vell nou cap a l’avantguarda musical. Publiquen dos treball “Love Spit Love” (1994) i “Trysome Eatone “(1997). Però irrefutablement, el seu moment ja havia passat, i inicien una travessia pel desert que els durà a 2001 a reflotar el vaixell “Psychedelic Furs“ per iniciar gires arreu del món on testimoniar la seva condició de grup de culte.&lt;br /&gt;Publiquen en el 2001 un disc en directe ”Beautiful Chaos”, que inclou una sola nova cançó “Alive”. Tenen un nou èxit fent una versió dels Smiths (un altra banda de culte dels 80) de “How soon in now” que apareix a la capçalera d’ una sèrie americana estrenada a España amb el títol d’ “Embrujadas”. Al 2006 Richard Butler publica un disc en solitari. I aquest 2008 ens han visitat.&lt;br /&gt;A l’escenari pujaren els germans Richard Butler (1956, vocalista) i Tim Butler (1958, baixista), acompanyats per la guitarra per un altra dels membres originals, John Aston (1957, guitarra), pel qui sembla que no passa el temps. Endemés, d’un mestre en el saxofon, Mars Williams, (en la banda des de “Mirror Moves”) que fou l’ànima del concert juntament amb l’entusiasme i l’alegria d’un Richard Burler per sempre jove dalt l’escenari. A més, d’un bateria i un teclista força efectius.&lt;br /&gt;Fou un recital de la major part dels seus èxits dels vuitantes…”President Gas”, “Heaven”, “Love my way”, “Ghost in you” ,”Pretty in Pink”, “Imitiation of Christ”. Obviaren pràcticament els seus dos darrers discs editats a principis dels ´90, “Book of Days” i “Outside World”. I acabaren amb els bises “Forever Now”, “Heartbreak beat”, “Sister Europe” i “Dumb Waiter”.&lt;br /&gt;Un concert esplèndid…Una gran banda que demostra que encara es mantenen en forma com les seves genials cançons dels anys vuitanta, tot i que amb alguna que altra incògnita com ara… Per què no fan cançons noves, per què no toquen cançons dels darrers discs del grup, i del projecte “Love Split Love” que se n’ha fet… En qualsevol cas quedà contestada la pregunta de si es possible envellir amb gràcia… La resposta… Demanar-ho a algun amic vostre de més de trenta anys que encara guarda els discs de vinil dels “Psychedelics Furs” en algun prestatge i dissabte passat anar a veure’ls.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Simó Reus&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/12131169-5765872533255319395?l=aprileyes.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://aprileyes.blogspot.com/feeds/5765872533255319395/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=12131169&amp;postID=5765872533255319395' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/5765872533255319395'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/5765872533255319395'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://aprileyes.blogspot.com/2008/07/psychedelics-furs-aquells-meravellosos.html' title='PSYCHEDELICS FURS. AQUELLS MERAVELLOSOS VUITANTES'/><author><name>april eyes</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_weIq2VFFEPc/SG55oCuBZoI/AAAAAAAAAB0/d31RuI82LM4/s72-c/Psychedelic+Furs.En+la+Misericordia.+Juny+de+2008+004.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-12131169.post-113872047164801798</id><published>2008-07-01T23:30:00.000+02:00</published><updated>2008-06-30T23:45:46.163+02:00</updated><title type='text'>Agenda</title><content type='html'>&lt;strong&gt;Juliol&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;5 - LA BUSQUEDA - Waiting for Waits - Muro, 22:30h.&lt;br /&gt;8 - HOODOO GURUS - Pollença, 22:30h.&lt;br /&gt;10 - STERLIN - Plaça de l'artesania, Palma, 21:30h.&lt;br /&gt;15 - DAWN LANDES - Waiting for Waits - CC Sa Nostra, Palma, 20h.&lt;br /&gt;18 - MARCEL CRANC - Es Baluard, Palma, 22h.&lt;br /&gt;24 - LONELY DRIFTER KAREN - Ses Voltes, Palma, 20h.&lt;br /&gt;26 - RICHARD HAWLEY - Waiting for Waits - Castell de Bellver, 22h.&lt;br /&gt;31 - JACQUES CASANOVA &amp;amp; THE DANDYS - CC Sa Nostra, Palma, 21h.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Agost&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;1 - MARCEL CRANC - Clastra Son Tugores, Alaró 22h.&lt;br /&gt;2 - JACQUES CASANOVA &amp;amp; THE DANDYS - Sa Congregació, Sa Pobla, 21h.&lt;br /&gt;21 - MARCEL CRANC + MAZONI - Ses Voltes, Palma.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Septembre&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;3 - JEFF TWEEDY - Auditorium, Palma, 22h.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/12131169-113872047164801798?l=aprileyes.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://aprileyes.blogspot.com/feeds/113872047164801798/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=12131169&amp;postID=113872047164801798' title='6 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/113872047164801798'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/113872047164801798'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://aprileyes.blogspot.com/2007/02/agenda.html' title='Agenda'/><author><name>april eyes</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>6</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-12131169.post-4259734544027407986</id><published>2008-06-10T23:37:00.002+02:00</published><updated>2008-06-10T23:48:00.169+02:00</updated><title type='text'>65 hores de feina, manco música</title><content type='html'>Si la iniciativa de la Unió Europea de posibilitar la jornada laboral de 65 hores setmanals arriba a bon fi (dels exprimidors capitalistes s'enten) perdrem tota la música que fa la gent quan surt de les seves feines. Quin temps tendrà la gent en sortir de la feina a part de dormir per arribar un poc descansat el dia següent a una nova jornada laboral eterna?&lt;br /&gt;Molts dels grups que ens agraden a April Eyes no es dediquen professionalment a la música, per tant podem temer perdre moltes cançons amb la pólitica neocon de Europa.&lt;br /&gt;La música a de tornar ser altmanent política.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/12131169-4259734544027407986?l=aprileyes.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://aprileyes.blogspot.com/feeds/4259734544027407986/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=12131169&amp;postID=4259734544027407986' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/4259734544027407986'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/4259734544027407986'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://aprileyes.blogspot.com/2008/06/65-hores-de-feina-manco-msica.html' title='65 hores de feina, manco música'/><author><name>april eyes</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-12131169.post-7675052879613334845</id><published>2008-06-03T00:09:00.002+02:00</published><updated>2008-06-03T00:32:30.803+02:00</updated><title type='text'>L'èxit abans de pujar a l'escenari</title><content type='html'>La sensació que un tenia quan esperava als voltants del Teatre d'Artà, el passat 24 de maig, era que Cocorosie ja havien fet un d'aquests concerts gloriosos, una nit per a la història, i sincerament aquesta sensació no em predisposava positivament per disfrutar de les germanes Casady, tot i que he disfrutat molt dels seus dos primers discs.&lt;br /&gt;Les entrades esgotades, i fins i tot venudes places d'escala. La  performance de transformació perruquera ja marcava el terreny i el públic que havia arribat fins Artà.&lt;br /&gt;El públic va estar tot el concert encantat però un servidor a partir de la quarta cançó es va començar a cansar de l'omnipresent home de la boca caixa de ritmes. Hom esperava un concert més intim, amb més &lt;em&gt;caxarros&lt;/em&gt; i menys bocarritmes que tapava les veus de les Casady.&lt;br /&gt;De vergonya ja em va pareixer el moment Youtube, el grup deixa sol l'home bocarritmes i durant un bon grapat de minuts va fer al·lucinar a la inmensa majoria d'un públic que arriba a enbogir amb les seves interpretacions.&lt;br /&gt;I a la sortida del concert la meva sensació inicial era corraborada per un públic entusiesmat que sortia comentant un concert genial.&lt;br /&gt;Igual al darrer disc Cocorosie han virat la seva manera de veure la música i el que s'havia equivocat de lloc era jo. Una llastima, per mi el concert de l'any es converti en la gran decepció de l'any.&lt;br /&gt;Richard Hawley serà més previsible, però segur que tambè molt més disfrutable, així que jo també tenc una aposta de concert de l'any abans de començar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Pep Ramis&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/12131169-7675052879613334845?l=aprileyes.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://aprileyes.blogspot.com/feeds/7675052879613334845/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=12131169&amp;postID=7675052879613334845' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/7675052879613334845'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/7675052879613334845'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://aprileyes.blogspot.com/2008/06/lxit-abans-de-pujar-lescenari.html' title='L&apos;èxit abans de pujar a l&apos;escenari'/><author><name>april eyes</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-12131169.post-4206607739936025185</id><published>2008-05-03T21:49:00.001+02:00</published><updated>2008-05-03T21:54:39.693+02:00</updated><title type='text'>Duncan Dhu: Senzilles cançons</title><content type='html'>&lt;a href="http://perso.wanadoo.es/rspolo/ddhufoto.jpg"&gt;&lt;img style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://perso.wanadoo.es/rspolo/ddhufoto.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ens situam a principis dels anys vuitanta al País Basc. Hi ha una greu crisis econòmico-social que es veu agregada per una situació altament conflictiva en relació al món violent i complex del terrorisme en aquelles terres. Pràcticament es l’única regió de l’Europa occidental on havent-hi un règim social-demòcratic reinstaurat la tensió social i política és tant asfixiant. Aleshores, veiem com el món juvenil musical de l’època crea una corrent on d’alguna manera convergeix la joventut més desencantada, nihilista i alhora combatent, se’l nomena “rock radical vasc”. A contracorrent de tot això, ens trobam uns jovenets de classe mitja alta que viuen a Sant Sebastià i que són uns enamorats del so primigeni de l’Elvis Presley i de la factoria Sun Records. La música per a ells és més un refugi i un món on crea noves realitats que no pas un artefacte per a combatre o descarregar obertament el descontentament social.&lt;br /&gt;Mikel Erentxun (1965 veu i guitarra) conegut en el submón musical de la ciutat per ser el líder d’un conjunt anomenat “Los Aristogatos” es troba amb Diego Vasallo (1966, baixista i veus) que estava amb els “Dalton” i perfilen un projecte en comú. El grup s’anomenarà “Duncan Dhu” (DD), un nom força estrany (tot i que ara no mos ho sembli) que Mikel havia estret del llibre “Les aventures de David Balfour “ de Stevenson. La temàtica d’aquelles novel·les el captiva i reflectirà inevitablement l’estètica del grup i la temàtica de moltes de les lletres de les cançons… Un romanticisme emmarat de boira escocesa, de corsaris, de misterioses fades, de costes escarpades i de fred humit… la música serà acústica i d’aires rocanrol inspirats amb els primers Strays Cats. Per ocupar la bateria (de fet sols la caixa i un plat) arrepleguen a Juanra Vilés (1966, bateria) company de formació de Diego amb els “Dalton”. Els ducan tenen entre disset i divuit anyets.&lt;br /&gt;Comencen els assatjos a casa dels pares de Diego i les primeres actuacions… Concerts on ja es perfila una posta en escena on Mikel aporta molt dinamisme amb la guitarra rítmica i una veu molt melòdica i afinada. Enregistren una maqueta en una ràdio de Sant Sebastià, i tot satisfets, se’n van cap a Madrid per presentar-se a diferents cases discogràfiques de la capital.&lt;br /&gt;A principis dels vuitanta una explosió cultural i musical assoleix l’estat, especialment la capital (se l’anomenarà “la movida”) i fa possible l’aparició de petits segells discogràfics com Twins, Dro, Tic Tac, Victoria, etc. Els duncan proven en algunes oficines d’aquests segells a veure si els agrada la seva música… segurament les cintes que van deixant acaben a la paperera tan just surten de les oficines. Però al cap d’uns dies els criden i els comuniquen que un nou segell s’ha interessat en ells. El segell es diu Grabaciones Accidentales (GASA) ho formen Paco Trinidad (conegut productor) i Alfonso Pérez (bateria del grup “Esclarecidos”) i es recolzat pel segell Dro (el segell de Servando Carvallar, fundador dels “Aviador Dro”). A més a més, en el segell hi ha grups com “Décima Víctima” i “Derribos Arias”, i poc després, “La Dama se Esconde”. Els duncan estan entusiasmats.&lt;br /&gt;En poc temps enregistren el seu primer disc, concretament un mini-lp, “Por Tierras Escocesas” (1985), amb el productor Paco Trinidad que alhora és l’amo del segell (GASA), i de bon principi les relacions entre ambdos no són fluides. La portada del disc és una fotografia que mostra els tres duncans amb abrics i dalt d’un penya-segat que tot i ser la costa basca (Hendaia) bé podrien ser a terres escoceses. Cançons com “Casablanca” i “Fin del amor” s’aguanten en l’esquelet, gaire bé no hi ha arranjaments.&lt;br /&gt;El so del disc és més de maqueta que altre cosa tot i la producció del Paco Trinidad. El segell no té gaires mitjans i per tant l’enregistrament és força modest. Tot i així, rebem molt bones crítiques de la premsa i les vendes del disc arriben a 6.000 còpies, que resulta tot un èxit tenint en compte que són pràcticament desconeguts i contem amb molt pocs mitjans de promoció per part de GASA.&lt;br /&gt;Els tres components estan estudiant carreres a la universitat (arquitectura, història…) i han de compaginar la seva afecció a la música amb els estudis. Comença una activitat important de concerts que fa que se n’adonin que el món de les actuacions i continuar amb el dia a dia estudiantil és complicat. Un cap de setmana Juanra es nega a fer dos bolos (actuacions) perquè en comença a estar una mica fart. Al final els altres el convencen. Primer, actuen a una discoteca on no hi ha ni 20 persones, i han d’esperar més de dues hores per a cobrar, al final, els entreguen un xec. Després han de tocar en una sala de festes amb altra gent, i, en arribar no hi ha lloc a l’escenari ocupat pels estris dels altres… Els diuen que montin i toquin a baix de l’escenari i ells es neguen, s’ha de suspendre l’actuació i la gent del poble els increpa… De resultes que el xec que els entreguen és una borda falsificació… Així és el món de la música.&lt;br /&gt;Així les coses, la capacitat compositora del grup no s’atura i Mikel composa “No puedo evitar pensar en ti”, i Diego, “Cien gaviotas” i “Esos ojos negros” entre d’altres. GASA veient el potencial de les cançons del nou repertori del DD aposta pel grup i enregistren un nou disc amb més mitjans que l’anterior. Torna a produir el disc Paco Trinidad i els dóna força canya en quan a que no saben tocar gaire bé, la qual cosa minva les il·lusions del grup. Tot i que no eren virtuosos, la seva música sempre apostava per la senzillesa i la naturalitat, sense floridures i basava el seu atractiu amb unes melodies acurades i harmonioses. Clar que eren molt joves i es deixen influir massa per qui es suposa que en saben més. Una de les concessions que hagueren de fer va ser que bona part de les bateries de les cançons les enregistria un músic de sessió.&lt;br /&gt;Cançons com “Sueño escocés” recrea la temàtica i estètica del primer mini-lp, però ara la sonoritat i les lletres han donat un salt qualitatiu important. “Un jardín de rosas” és una adaptació genial d’un tema popular del folk americà. “Cien gaviotas” parlen de l’ambient opressiu i gris de la seva ciutat (Donosti), de la frustració i la solitud. “Esos ojos negros”, “No puedo evitar pensar en ti” es submergeixen en un romanticisme fantasiós… Utilitzen referències del cinema i de la literatura en bona part de les cançons del disc.&lt;br /&gt;Aquests segon disc, titulat “Canciones”, surt al 1986 i de mica en mica va arribant al públic. Ningú es podia imaginar que el disc arribes a les 50.000 còpies venudes, i la cosa continuava pujant. La petita discogràfica GASA està encantada. Les actuacions es multipliquen i les entrevistes pels mitjans de comunicació estatals es disparen. Juanra, el bateria, tot i no participar en la tasca compositora, el compositor més prolífic resultar ser el baixista, és una mica el relacions públiques del grup. El disc arriba a disc de platí, s’arriben a vendre 200.000 exemplars i gairebé tothom en sent parlar. Els joves músics porten força bé l’esclat populós de la seva música, i segueixen tocant de peus a terra fins al punt de fer concerts només els caps de setmanes perquè entre setmana van a classe a la universitat com qualsevol altre jove de la seva edat.&lt;br /&gt;Tot i provenir els DD d’un segell petit i independent i fent cançons senzilles i casolanes al seu aire, allunyades de les corrents musicals que pegaven en l’època, dels grans estudis i de les grans discogràfiques van convertir-se en un fenomen mediàtic i amb una legió de fans adolescents que els adoraven.&lt;br /&gt;Assolit l’èxit es posen en un nou disc. Degut a l’èxit fulgurant i a les ventes disparades, de nou es posen a les ordres del productor Paco Trinidad, qui creu que cal fer un disc amb una superproducció implacable on els membres del grup li fan nosa. El productor pretén enregistrar el disc amb músics d’estudi, tot i respectant les cançons composades pels DD. Un fet tan insòlit com aquest fa merma en els joves i els crea un complexe d’inferioritat com intèrprets prou important. Comencen a apareixia esquerdes en l’interior del grup. Tots els instruments els graven músics professionals i ells només posen ses veus. A més, Paco Trinidad té el poc gust de quan Juanra li porta un disc de l’Elvis Presley perquè vol un so de caixa igual al del rei, sec i primitiu, rotllo soulero i funkie, es posa colèric i els diu que si volen sonar tan cutres no cal un estudi tan bo. El clima està molt enrarit i els duncan gaire bé no apareixen per l’estudi de gravació.&lt;br /&gt;El disc “El grito en el tiempo” (1987) surt al mercat i és èxit absolut. La duncamania s’estén per tot arreu. Curiosament el disc que menys agrada al grup és el més venut. Es superen les vendes de l’anterior, i DD arriba al màxim de popularitat. Cançons compostes per Mikel i Diego com “En algun lugar”, amb un so diferent de l’habitual, i “Una calle de Paris”, melangiosa i contagiosa són l’ànima del disc.&lt;br /&gt;Cançons senzilles, música no afectada, romanticisme i certa alienació confabulen per convertir el grup en tot un referent de la música cantada en castellà.&lt;br /&gt;Surt un disc de cares B i cançons aparegudes en recopilatoris, “Grabaciones Olvidadas” (1989).&lt;br /&gt;Les relacions entre els membres de DD són complexes i acabaran en la baixa del bateria, Juanra. Pràcticament treuen el bateria del grup, la qual cosa ocasionarà disputes important i judicis de per mig. A partir d’ara DD seran un duo.&lt;br /&gt;Apareix “Autobiografia” (1989) on la maduresa, tan a nivell musical com a personal, és indiscutible. Un doble disc de 30 cançons que per molts és el millor dels DD. Obté molt bones crítiques a més d’una nominació als grammy. Cançons genials com “Palabras sin nombre”, “Entre salitre y sudor”, “Rosas en agua”, “Rozando la eternidad”… Diego s’estrena com a vocalista en temes com “Rosa gris” i “La casa del enterrador”. Amb tot, hi ha alguns temes inferios. El doble disc es produït per Colin Fairley i enregistrat a Londres.&lt;br /&gt;Diego Vasallo, primer, i després Mikel Erentxun, començaran les seves carreres en solitari. Malgrat tot, DD continuarà endavant. Diego, baix el pseudònim de “Cabaret Pop” treu el seu primer disc. Cabaret Pop es decanta per la música electrònica mesclada amb pop d’autor. Té una producció modesta i sembla que les millors composicions les factura per DD. El disc no té l’acollida dels disc del DD.&lt;br /&gt;Al 1992 amb “Supernova” intenten donar un gir a la seva musica, sonoritats més elèctrics i ritmes de ball omplen moltes cançons. Temes rodons com “La casa azul”, “Mundo de cristal” i “Rose”. El disc no té massa bona acollida, i per primera vegada decauen les vendes. A l’exposició internacional de Sevilla actuen davant 120.000 persones en un concert inoblidable.&lt;br /&gt;Mikel treu el seu primer disc en solitari, “Naufragios”, que a diferència del disc de Diego, sona molt brillant i fresc, recull el so britànic de l’època, amb influències de The Smiths i Aztec Camera. És enregistrat a Londres i produït per Colin Fairley. Es venen més de 250.000 exemplars. Per altra banda, Diego, treu un segon disc, “Realidad Virtual de Rock'n'Roll” que amb la cançó “Juegos de amor” arriba a disc d’or.&lt;br /&gt;Per aquestes dates, principis dels noranta, el segell discogràfic del DD (GASA) que anys abans s’havia ajuntat amb altres segells, Dro i Tres Cipreses, degut a que el món empresarial discogràfic les estava passant magres, finalment es absorbit per la multinacional Warner. Podríem dir que es tanca definitivament una era, la dels enyorats vuitantes, per donar pas a una altra manera de fer ses coses una mica massa seria i professionalitzada. El final de la innocència dels que podríem dir eren els joves de la transició.&lt;br /&gt;Al 1994 s'ajunten els dos amics de nou, i surt, “Piedras”, produït per Colin Fairley, on tornen al seu so característic amb temes com “A tientas”, “Capricornio”, “A tu lado”.... En 1995 celebren el seu dècim aniversari, amb un disc en directe, envoltats d’ amics, a Donosti en el "Teatro Victoria Eugenia".&lt;br /&gt;Tan Mikel com Diego es concentren en les seves carreres particulars: Mikel publica “El abrazo del erizo” (1995) ,“Acróbatas” (1998) i “Te dejas ver” (2000) . Diego, per la seva banda, “Diego Vasallo y el Cabaret Pop” (1995), “Criaturas” (1997) i “Canciones de amor desafinado” (2000).&lt;br /&gt;Semblava que els DD s’havien separat degut al fet de què cada un dels seus membres estava capficat amb els seus projectes personals. Però, de nou, es tornen ajuntar els DD i apareix un disc exquisit, anomenat “Crepúsculo” (2001) ( amb portada de exquisita de Javier Aramburu) amb peces d’una emotivitat i aparent simplicitat que enamoren. ”Nada”, “Siempre”, “Tu” i “Y es que el amor”… Talment un tractat a l’amor en majúscules amb una senzillesa i elegància imponent. El disc, produït per Suso Saíz, passa una mica desapercebut però sens dubta és el millor dels acomiadaments possibles. Sí, definitivament els DD posen punt i final al projecte que es posa en marxa en el 1984 com una sortida a les inquietuds musicals i creatives… i acaba amb dos membres consolidats com a grans artistes (tot i que la figura de Diego Vasallo encara no se la valora com pertocaria) i encara en actiu. És el meu disc preferit dels DD.&lt;br /&gt;Mikel a tret “Ciudades de paso” (2003) i “El corredor de la suerte” (2006). Les cançons de Mikel són hereves dels DD tot i que amb matisos. S’entremesclen sons acústics amb elèctrics sempre emmarats de melodies perfectes i frescor compositora, combina cançons amb molta dosis d’energia amb temps mitjos i balades delicioses.&lt;br /&gt;D’altra banda, Diego a tret “Cuaderno de pétalos de elefante” (2002), “Los abismos cotidianos” (2005) i “Las huellas borradas” (2006). La seva música ja no és techno-pop com en els seus primers treballs sinó música melangiosa i poètica predominantment balades tristes i lletres intimistes.&lt;br /&gt;Juanra Viles va fer un intent musical (“Emirra” que fou completament ignorat) abans de dedicar-se a altres qüestions i llicenciar-se en Geografia i Història i en Dret. En l’actualitat treballa a Bankoa-crédit Agricole i ha publicat un llibre sobre els primers anys del grup “Duncan Dhu. Crònica de un éxito 1984/89” (Ed. Fundación de Autor 2006)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Simó Reus&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/12131169-4206607739936025185?l=aprileyes.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://aprileyes.blogspot.com/feeds/4206607739936025185/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=12131169&amp;postID=4206607739936025185' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/4206607739936025185'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/4206607739936025185'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://aprileyes.blogspot.com/2008/05/duncan-dhu-senzilles-canons.html' title='Duncan Dhu: Senzilles cançons'/><author><name>april eyes</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-12131169.post-4825773830905301282</id><published>2007-06-02T00:43:00.000+02:00</published><updated>2008-12-12T08:50:33.073+01:00</updated><title type='text'>L'Home de massapà</title><content type='html'>&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_weIq2VFFEPc/RmChYHcNbhI/AAAAAAAAABU/b010unc-rUQ/s1600-h/marzipan+man.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5071230616105479698" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_weIq2VFFEPc/RmChYHcNbhI/AAAAAAAAABU/b010unc-rUQ/s400/marzipan+man.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;/div&gt;Jordi Herrera és The Marzipan Man, un projecte paral·lel a Satellites, on la música és més relaxada, menys rockera, més delicada, una música plena de detalls que ens presenta una nova cara músical d'en Jordi que defineix "&lt;em&gt;Com en una obra de titelles, en un llibre il.lustrat o en una historieta dibuixada, una a una les històries que conta l’home de massapà es van succeïnt: la nina de la cinta màgica que puja a la font del riu, la guineu d’orelles punxagudes que s’amaga quan comença la temporada de caça, la nit memorablement fosca que la realitat va conéixer el somni."&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;&lt;a class="l" onmousedown="return clk(this.href,'','','res','1','')" href="http://profile.myspace.com/index.cfm?fuseaction=user.viewprofile&amp;amp;friendID=31827985"&gt;www.myspace.com/themarzipanman&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/12131169-4825773830905301282?l=aprileyes.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://aprileyes.blogspot.com/feeds/4825773830905301282/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=12131169&amp;postID=4825773830905301282' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/4825773830905301282'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/4825773830905301282'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://aprileyes.blogspot.com/2007/06/lhome-de-massap.html' title='L&apos;Home de massapà'/><author><name>april eyes</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_weIq2VFFEPc/RmChYHcNbhI/AAAAAAAAABU/b010unc-rUQ/s72-c/marzipan+man.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-12131169.post-6276525590099604512</id><published>2007-03-17T12:07:00.000+01:00</published><updated>2008-12-12T08:50:33.218+01:00</updated><title type='text'>April Eyes també diu PROU!</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_weIq2VFFEPc/Rfvgq4o3GeI/AAAAAAAAABI/WoLOAgCl2TQ/s1600-h/prou.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://4.bp.blogspot.com/_weIq2VFFEPc/Rfvgq4o3GeI/AAAAAAAAABI/WoLOAgCl2TQ/s400/prou.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5042871235134298594" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/12131169-6276525590099604512?l=aprileyes.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://aprileyes.blogspot.com/feeds/6276525590099604512/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=12131169&amp;postID=6276525590099604512' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/6276525590099604512'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/6276525590099604512'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://aprileyes.blogspot.com/2007/03/april-eyes-tamb-diu-prou.html' title='April Eyes també diu PROU!'/><author><name>april eyes</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_weIq2VFFEPc/Rfvgq4o3GeI/AAAAAAAAABI/WoLOAgCl2TQ/s72-c/prou.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-12131169.post-116922060035153845</id><published>2007-01-19T16:19:00.000+01:00</published><updated>2007-01-19T16:30:00.663+01:00</updated><title type='text'>The Frank and Walters "A renewed interest in happiness"</title><content type='html'>&lt;a href="http://photos1.blogger.com/x/blogger/3378/1012/1600/946571/f%26w.jpg"&gt;&lt;img style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://photos1.blogger.com/x/blogger/3378/1012/400/373446/f%26w.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Elefant Records presenta el quint disc dels The Frank and Walters amb el títol "A renewed interest in happiness". Celebren els seus 15 anys amb &lt;em&gt;un antídot contra els problemes i les tribulacions a les quals ens enfrontam tots dia a dia. Preguntes i respostes bellament empaquetades en melodies perfectes i inoblidables. Històries sobre la vida, l'amor, la pèrdua i sobretot l'esperança; un viatge que val la pena viatjar.&lt;/em&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/12131169-116922060035153845?l=aprileyes.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://aprileyes.blogspot.com/feeds/116922060035153845/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=12131169&amp;postID=116922060035153845' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/116922060035153845'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/116922060035153845'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://aprileyes.blogspot.com/2007/01/frank-and-walters-renewed-interest-in.html' title='The Frank and Walters &quot;A renewed interest in happiness&quot;'/><author><name>april eyes</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-12131169.post-116362921359387454</id><published>2006-11-15T23:09:00.000+01:00</published><updated>2006-11-15T23:23:24.100+01:00</updated><title type='text'>Marcel Cranc presenta Ànima fràgil</title><content type='html'>&lt;a href="http://photos1.blogger.com/blogger/3378/1012/1600/Marcel-Cranc.0.png"&gt;&lt;img style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://photos1.blogger.com/blogger/3378/1012/320/Marcel-Cranc.0.png" border="0" /&gt;&lt;/a&gt; Aquest disc retorna a Miquel Vicensastre al pop, després de molts anys dedicat a la música contemporània. Però Marcel Cranc és cançó d’autor a diferència dels seus projectes “populars” anteriors.&lt;br /&gt;En aquest Ànima Fràgil s’acosta molt (massa?) a Domique À, fins i tot pel que fa a l’ús de bases electròniques (les millors, les més properes a la indietrònica). De fet Marcel Cranc (com Dominique À) només usa l’electrònica com a complement de producció d’unes cançons que segur que amb un altre format poden tenir tant o més interès. Marcel Cranc és cançó d’autor, per que la cançó d’autor fa temps que no només és una cantant amb una guiterra o un piano. És cançó d’autor d’avui, amb l’ambientació musical d’avui i amb un imaginari propi ...&lt;em&gt;manjavem magranes, jo sempre cantava i tu m’escoltaves, quan sigui més gran compraré unes ales, tendré un tractor que sembri miracles&lt;/em&gt; (Octubre).&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/12131169-116362921359387454?l=aprileyes.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://aprileyes.blogspot.com/feeds/116362921359387454/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=12131169&amp;postID=116362921359387454' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/116362921359387454'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/116362921359387454'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://aprileyes.blogspot.com/2006/11/marcel-cranc-presenta-nima-frgil.html' title='Marcel Cranc presenta Ànima fràgil'/><author><name>april eyes</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-12131169.post-116297363806409448</id><published>2006-11-08T09:05:00.000+01:00</published><updated>2006-11-08T09:13:58.066+01:00</updated><title type='text'></title><content type='html'>&lt;a href="http://photos1.blogger.com/blogger/3378/1012/1600/zinedines.jpg"&gt;&lt;img style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://photos1.blogger.com/blogger/3378/1012/400/zinedines.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El segell mallorquí &lt;a href="http://www.primerospasitos.com/"&gt;Primeros Pasitos&lt;/a&gt; presenta un 7" en edició limitada (300) i numerada a ma dels també mallorquins &lt;a href="http://www.thezinedines.com"&gt;The Zinedines&lt;/a&gt;.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/12131169-116297363806409448?l=aprileyes.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://aprileyes.blogspot.com/feeds/116297363806409448/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=12131169&amp;postID=116297363806409448' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/116297363806409448'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/116297363806409448'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://aprileyes.blogspot.com/2006/11/el-segell-mallorqu-primeros-pasitos.html' title=''/><author><name>april eyes</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-12131169.post-115917820226957221</id><published>2006-09-25T11:55:00.000+02:00</published><updated>2006-09-25T11:56:42.280+02:00</updated><title type='text'>L’adéu dels Sexy Sadie</title><content type='html'>Ahir vespre Sexy Sadie donaren el seu darrer concert a Mallorca abans de la seva disolució. Veient-los damunt l’escenari del Teatre de Lloseta em van passar moltes imatges pel cap:&lt;br /&gt;- Aquell concert al Congo Belga pel nadal de 1992,  un grup que no tenia res a veure amb l’excel·lent grup que ahir vespre s’acomiadava de nosaltres.&lt;br /&gt;- Un concert a l’Havana al mateix dia que es donava a coneixer el suicidi de Kurt Cobain.&lt;br /&gt;- Al dia que vaig comprar el seu primer single, al Gorans de sa Colònia de Sant Jordi.&lt;br /&gt;- Un concert al Malafama, ple de gent i com no a tot volum.&lt;br /&gt;- Un concert a la Sonotone ple de gom a gom, desgraciadament no podem dir el mateix del concert d’ahir.&lt;br /&gt;En Jaime ahir vespres no es va cansar de repetir una paraula, gràcies; els que estàvem ahir a Lloseta també hem de dir gràcies per 14 anys de música i records.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/12131169-115917820226957221?l=aprileyes.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://aprileyes.blogspot.com/feeds/115917820226957221/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=12131169&amp;postID=115917820226957221' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/115917820226957221'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/115917820226957221'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://aprileyes.blogspot.com/2006/09/ladu-dels-sexy-sadie.html' title='L’adéu dels Sexy Sadie'/><author><name>april eyes</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-12131169.post-115917530927333183</id><published>2006-09-25T10:59:00.000+02:00</published><updated>2006-09-25T11:12:34.270+02:00</updated><title type='text'>Cooper van al cinema</title><content type='html'>&lt;a href="http://photos1.blogger.com/blogger/3378/1012/1600/COOPER_ER_365G[1].jpg"&gt;&lt;img style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://photos1.blogger.com/blogger/3378/1012/400/COOPER_ER_365G%5B1%5D.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Elefant records treurà pel novembre, "Días de cine ", el nou EP de COOPER que agafa el seu nom de l'excel·lent programa que dirigeix Antonio Gasset. Les referències al setè art les trobam sobre tot en els títols de les tres cançons originals que venen en aquest nou disc: "El sur", "Rainman" i "Un día de furia", que suposa també el retorn de COOPER a la carretera per presentar-les en directe en les darreres setmanes del 2006.&lt;br /&gt;Com bonus track, a aquest magnífic EP hi haurà una versió de "Where I find my heaven", el clàssic del pop de guitarres que popularitzaren els GIGOLO AUNTS en els 90.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/12131169-115917530927333183?l=aprileyes.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://aprileyes.blogspot.com/feeds/115917530927333183/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=12131169&amp;postID=115917530927333183' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/115917530927333183'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/115917530927333183'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://aprileyes.blogspot.com/2006/09/cooper-van-al-cinema.html' title='Cooper van al cinema'/><author><name>april eyes</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-12131169.post-115348045484710659</id><published>2006-07-21T13:12:00.000+02:00</published><updated>2006-07-21T13:15:49.786+02:00</updated><title type='text'>Garzón versus Grande-Marlaska</title><content type='html'>&lt;a href="http://photos1.blogger.com/blogger/3378/1012/1600/garzon11_800.0.jpg"&gt;&lt;img style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://photos1.blogger.com/blogger/3378/1012/400/garzon11_800.0.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;El súper jutge &lt;strong&gt;Baltasar Garzón&lt;/strong&gt; ha amenaçat mitjançant burofax en dur els tribunals al grup &lt;strong&gt;Garzón&lt;/strong&gt;, la notificació la van rebre el passat 18 juliol (ui, ui, ui) i els instava “a acabar amb els actes que constitueixen una intromissió a la imatge” del súper jutge. Insta al grup a canviar el nom de la seva pàgina web &lt;a href="http://www.superjuez.com"&gt;&lt;strong&gt;www.superjuez.com&lt;/strong&gt;&lt;/a&gt; i suprimesquin les fotos del súper jutge que apareixen a la web i les al·lusions que directa o indirectament li fan referència. Si no és així “s’iniciaran les pertinents accions judicials” (que d’això el súper jutge en sap un tros). El grup assegura que és un mal entès i que “quan ens posarem aquest nom només preteníem retre homenatge a un prohome que ha revalorat conceptes denostats avui dia com equanimitat, progressisme, i modèstia”. Tot i això pel grup “que Garzón sigui jutge i tengui més missers que OJ Simpson no vol dir absolutament res” i amb un toc d’humor del que li ha faltat al súper jutge han anat més enfora: “Com va dir el caudillo després de la voladura de Carrero, no hi ha mal que per be no vingui. En realitat, feia temps que ens havíem adonat que no tenia sentit seguir anomenant-nos &lt;strong&gt;Garzón&lt;/strong&gt;. L’objectiu del nom era retra homenatge al jutge més gran d’Espanya. Però, amb el temps, aquest jutge suprem que dona i lleva raons ha dictat sentència per nosaltres. Tot el que puja, baixa. S’ha de mirar cap el futur. Per tant, des d’avui 21 de juliol, el grup &lt;strong&gt;Garzón&lt;/strong&gt; es dirà &lt;strong&gt;Grande-Marlaska&lt;/strong&gt;”.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/12131169-115348045484710659?l=aprileyes.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://aprileyes.blogspot.com/feeds/115348045484710659/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=12131169&amp;postID=115348045484710659' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/115348045484710659'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/115348045484710659'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://aprileyes.blogspot.com/2006/07/garzn-versus-grande-marlaska.html' title='Garzón versus Grande-Marlaska'/><author><name>april eyes</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-12131169.post-115261395173455898</id><published>2006-07-11T12:30:00.000+02:00</published><updated>2006-07-11T12:36:00.076+02:00</updated><title type='text'>Trembling Blue Stars, noves cançons.</title><content type='html'>&lt;a href="http://photos1.blogger.com/blogger/3378/1012/1600/Bobby%20Wratten.1.jpg"&gt;&lt;img style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://photos1.blogger.com/blogger/3378/1012/400/Bobby%20Wratten.1.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Si fa un temps &lt;strong&gt;Trembling Blue Stars&lt;/strong&gt; anunciaven que no tornarien a tocar en directe, ara ens anuncien que entren a l’estudi per enregistrar un nou disc amb la producció del Saint Eitenne &lt;strong&gt;Ian Cat&lt;/strong&gt;. I a més de cançons pel disc, també n’enregistraran per un 7” i un EP.Els fans de &lt;strong&gt;Bobby Wratten&lt;/strong&gt; estam d’enhorabona, si bé no tornaran a tocar en directe, podrem seguir gaudint de noves cançons de Trembling Blue Stars.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/12131169-115261395173455898?l=aprileyes.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://aprileyes.blogspot.com/feeds/115261395173455898/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=12131169&amp;postID=115261395173455898' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/115261395173455898'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/115261395173455898'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://aprileyes.blogspot.com/2006/07/trembling-blue-stars-noves-canons.html' title='Trembling Blue Stars, noves cançons.'/><author><name>april eyes</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-12131169.post-115150116066209682</id><published>2006-06-28T15:24:00.000+02:00</published><updated>2006-06-28T15:28:43.393+02:00</updated><title type='text'>Sleater-Kinney, interrupció indefinida.</title><content type='html'>&lt;a href="http://photos1.blogger.com/blogger/3378/1012/1600/Sleater_band.jpg"&gt;&lt;img style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://photos1.blogger.com/blogger/3378/1012/400/Sleater_band.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Sleater-Kinney han anunciat en un comunicat la interrupció indefinida del grup.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;“Després d’onze anys com a banda, Sleater-Kinney hem decidit realitzar una interrupció indefinida. Els concerts d’aquest estiu seran els últims que farem. Per ara, no tenim plans per a futures gires ni grabacions.&lt;br /&gt;Ens sentim afortunades per haver tengut el recolzament de molta gent meravellosa durant aquests anys. Volem donar les gràcies a tots els que han treballat amb nosaltres, als que ens han escrit paraules agradables sobre nosaltres, als que han tocat amb nosaltres i als que ens han inspirat.&lt;br /&gt;Però sobre tot volem fer arribar la nostra gratitud als nostres sorprenents seguidors. Vosaltres heu estat part de la nostra història des del principi. No podríem haver fet la nostra música sense el vostre entusiasme, passió i lleialtat. Sou vosaltres que heu fet que tot aquest viatge hagi merescut la pena.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Amb amor i gràcies,&lt;br /&gt;Sleater-Kinney”&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/12131169-115150116066209682?l=aprileyes.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://aprileyes.blogspot.com/feeds/115150116066209682/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=12131169&amp;postID=115150116066209682' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/115150116066209682'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/115150116066209682'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://aprileyes.blogspot.com/2006/06/sleater-kinney-interrupci-indefinida.html' title='Sleater-Kinney, interrupció indefinida.'/><author><name>april eyes</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-12131169.post-114901843053542729</id><published>2006-05-30T21:44:00.000+02:00</published><updated>2006-05-30T21:47:10.536+02:00</updated><title type='text'>Waitinf for Waits</title><content type='html'>Es presenta una nova temporada del festival &lt;strong&gt;Waiting for Waits&lt;/strong&gt;, aquest any contarà amb les actuacions del suèc &lt;strong&gt;Christian Kjellvander&lt;/strong&gt; i els anglesos &lt;strong&gt;The Havenots&lt;/strong&gt; en un concert gratuït al Centre de Cultura Sa Nostra, l’ex Bad Seeds &lt;strong&gt;Hugo Race&lt;/strong&gt; (que ja va oferir un concert a Arca fa uns anys) i l’americana &lt;strong&gt;Jesca Hoop&lt;/strong&gt; al Claustre de Sant Francesc de Muro, per acabar els membres de The Walkabouts &lt;strong&gt;Crhis&amp; Carla&lt;/strong&gt; i els escocesos &lt;strong&gt;Hobotalk&lt;/strong&gt; tancaran al pati del Castell de Bellver e Waiting for Waits 2006.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El Waiting for Waits  ha estat durant aquests anys mostra de nous valors i grans noms com : Steve Wynn, Willard Grant Conspiracy, Howe Gelb, Marta Wainwright, Lisa Germano, Dayna Kurtz, Josh Rouse, Andrew Bird o Bonnie’Prince’Billy.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/12131169-114901843053542729?l=aprileyes.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://aprileyes.blogspot.com/feeds/114901843053542729/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=12131169&amp;postID=114901843053542729' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/114901843053542729'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/114901843053542729'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://aprileyes.blogspot.com/2006/05/waitinf-for-waits.html' title='Waitinf for Waits'/><author><name>april eyes</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-12131169.post-114901829062329384</id><published>2006-05-30T21:38:00.000+02:00</published><updated>2006-05-30T21:44:50.633+02:00</updated><title type='text'>Marlo</title><content type='html'>&lt;a href="http://photos1.blogger.com/blogger/3378/1012/1600/marlo.png"&gt;&lt;img style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://photos1.blogger.com/blogger/3378/1012/400/marlo.png" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Vos presentam &lt;a href="http://perso.wanadoo.es/marlo4"&gt;Marlo&lt;/a&gt; un nou grup mallorquí, en la seva web podreu escoltar unes quantes cançons pop que varen enregistrar al seu "home studio".&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/12131169-114901829062329384?l=aprileyes.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://aprileyes.blogspot.com/feeds/114901829062329384/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=12131169&amp;postID=114901829062329384' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/114901829062329384'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/114901829062329384'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://aprileyes.blogspot.com/2006/05/marlo.html' title='Marlo'/><author><name>april eyes</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-12131169.post-114545163145384705</id><published>2006-04-19T14:56:00.001+02:00</published><updated>2006-04-19T15:00:31.453+02:00</updated><title type='text'>Fanzine  EL PLANETA AMARILLO</title><content type='html'>El número 8 del fanzine &lt;a href="http://www.yellowmelodies.com/e-zine/numero8/Menu.html"&gt;El Planeta Amarillo&lt;/a&gt; ja està disponible a la web. Entre altres hi ha articles i entrevistes de Decima Victima, Mercromina, Humbert Humbert, Montevideo, Jonston, Single.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/12131169-114545163145384705?l=aprileyes.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://aprileyes.blogspot.com/feeds/114545163145384705/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=12131169&amp;postID=114545163145384705' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/114545163145384705'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/114545163145384705'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://aprileyes.blogspot.com/2006/04/fanzine-el-planeta-amarillo_19.html' title='Fanzine  EL PLANETA AMARILLO'/><author><name>april eyes</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-12131169.post-114444379441343364</id><published>2006-04-07T23:02:00.000+02:00</published><updated>2006-04-07T23:03:14.413+02:00</updated><title type='text'></title><content type='html'>&lt;a href="http://photos1.blogger.com/blogger/3378/1012/1600/esmort.0.jpg"&gt;&lt;img style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://photos1.blogger.com/blogger/3378/1012/400/esmort.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/12131169-114444379441343364?l=aprileyes.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://aprileyes.blogspot.com/feeds/114444379441343364/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=12131169&amp;postID=114444379441343364' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/114444379441343364'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/114444379441343364'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://aprileyes.blogspot.com/2006/04/blog-post_07.html' title=''/><author><name>april eyes</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-12131169.post-114235973403316948</id><published>2006-03-14T19:03:00.000+01:00</published><updated>2006-03-14T19:08:54.053+01:00</updated><title type='text'>Un secret anomenat Solution</title><content type='html'>El grup mallorquí Solution ("el secret millor guardat del post-funk psicodèlic mediterrani" segons un dels seus membres) segueix en actiu, o almenys no s'han separat, i ara es poden escoltar i baixar les seves cançons via internet a la següent direcció www.myspace.com/solutionsound.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/12131169-114235973403316948?l=aprileyes.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://aprileyes.blogspot.com/feeds/114235973403316948/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=12131169&amp;postID=114235973403316948' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/114235973403316948'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/114235973403316948'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://aprileyes.blogspot.com/2006/03/un-secret-anomenat-solution.html' title='Un secret anomenat Solution'/><author><name>april eyes</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-12131169.post-114184462840662494</id><published>2006-03-08T20:01:00.000+01:00</published><updated>2006-03-08T20:03:48.420+01:00</updated><title type='text'>"L'Horizon" nou disc de Dominique A</title><content type='html'>El proper mes d’abril Dominique A publicarà un nou disc amb el títol de “L’Horizon” .&lt;br /&gt;Aquest disc ha estat enregistrat i mesclat en tan sols quatre setmanes i  en paraules de Dominique A ‘El sent com el meu projecte més personal des de “La fossette” , el meu primer disc, la sana frustració inherent a l’anterior àlbum ha provocat en mi un fort desig d’escriure i de tocar: tenc la debilitat de creure que es sent aquest desig a “L’Horizon”’.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/12131169-114184462840662494?l=aprileyes.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://aprileyes.blogspot.com/feeds/114184462840662494/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=12131169&amp;postID=114184462840662494' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/114184462840662494'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/114184462840662494'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://aprileyes.blogspot.com/2006/03/lhorizon-nou-disc-de-dominique.html' title='&quot;L&apos;Horizon&quot; nou disc de Dominique A'/><author><name>april eyes</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-12131169.post-114167831670463863</id><published>2006-03-06T21:45:00.000+01:00</published><updated>2006-03-06T21:51:56.716+01:00</updated><title type='text'>Tanca Runaway</title><content type='html'>La tenda del carrer de Santa Creu tanca a principi del més d'abril, just 14 anys despés d'haver obert les seves portes, encara que seguira funcionant la seva tenda virtual www.runawaydiscos.com i segueixen en els projectes en que estaven aficats, també anuncien un futur projecte de "mercadet dels divendres" en el recinte de Ses Voltes.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Tanca la tenda de discos mes particular de Palma i el lloc on hem comprat  gran part dels discos que omplen les nostres estanteries, anar a comprar discos per Palma ja no serà el mateix. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Salut Runaway.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/12131169-114167831670463863?l=aprileyes.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://aprileyes.blogspot.com/feeds/114167831670463863/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=12131169&amp;postID=114167831670463863' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/114167831670463863'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/114167831670463863'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://aprileyes.blogspot.com/2006/03/tanca-runaway.html' title='Tanca Runaway'/><author><name>april eyes</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-12131169.post-113518331576645560</id><published>2005-12-21T17:33:00.000+01:00</published><updated>2005-12-22T16:17:32.290+01:00</updated><title type='text'>El que ens ha deixat el 2005 (1)</title><content type='html'>Aquest any músical el recordarem per moltes coses, per haver vist menys de sis mesos dues vegades tocar Antony &amp; the Jonhsons a Mallorca, per la polèmica que ha envoltat el festival Indirama (i pel fred, i per les condicions acústiques en que tocaren Nosoträsh), per la saturació de concerts d'americana que s'han reproduït pels escenaris mallorquins, per la mirada enrera en el concert de The Weding Present (serà que ja tenim una edat), per veure com es tancava novament una sala de concerts a Palma, pel pop de Joan Miquel Oliver més enllà d'Antonia Font, pel concert de Will Oldman al Waiting for Waits, pel fet que Dj's com Miqui Puig (acompanyat de Bill&amp;amp;Ferry) es converteixin en residents mensuals a la Salafònica de Muro...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Mallorca en tot el que fa a la música és molt particular, és difícil que vinguin grups a tocar, però això si, quan un grup ve a tocar a Mallorca, pot arribar a repetir tantes de vegades que pot arribar a avorrir. Com es pot explicar el fet que en només sis mesos Antony &amp;amp; the Johnsons hagin trepitjat dos escenaris mallorquins, un d’ells l’Auditorium ple.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/12131169-113518331576645560?l=aprileyes.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://aprileyes.blogspot.com/feeds/113518331576645560/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=12131169&amp;postID=113518331576645560' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/113518331576645560'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/113518331576645560'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://aprileyes.blogspot.com/2005/12/el-que-ens-ha-deixat-el-2005-1.html' title='El que ens ha deixat el 2005 (1)'/><author><name>april eyes</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-12131169.post-113382882489547062</id><published>2005-12-06T01:19:00.000+01:00</published><updated>2005-12-06T01:27:04.896+01:00</updated><title type='text'>Paul Collins al Teatre Xesc Forteza</title><content type='html'>Esplèndid nou disc d'estudi de Paul Collins, ex-capdavanter dels llegendaris The Beat.&lt;br /&gt;Equilibri perfecte entre cançons vigoroses de power-pop i emocionants mitjos temps.&lt;br /&gt;Li acompanya una nova banda que malbarata classe i energia.&lt;br /&gt;"Flying High" és el retorn de Paul Collins a la primera fila del pop internacional.&lt;br /&gt;Clàssic entre els clàssics, Paul Collins va signar amb The Beat en 1979 el qual és considerat per molts com el millor disc de power-pop de tots els temps, i va desenvolupar durant els 80 i primers 90 una carrera plagada de grans cançons. Ara torna en plena forma, amb un disc que manté un equilibri perfecte entre les cançons més vigoroses i explosives i els emocionants i intensos mitjos temps que evidencien la maduresa i la credibilitat d'un músic que vola de nou tan alt com en els seus millors temps. Un gloriós disc de "rock and roll" tan clàssic com vigent.&lt;br /&gt;La volta de Paul Collins suposa una grata sorpresa per als afeccionats al millor "rock and roll", una inesperada i formidable notícia. Acompanyat per una banda esplèndida, que damunt d'un escenari malbarata classe i energia, i amb un inmillorable nou disc sota l'aixella, Paul té ara tot el necessari per a retornar a la primera fila del pop internacional.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Biografia.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Més conegut a Espanya que en qualsevol altre país del planeta, Paul Collins és un dels referents fonamentals del power-pop nord-americà dels últims anys setanta. Els seus dos primers àlbums són clàssics entre els clàssics del gènere i les formidables cançons que els conformaven han estat i segueixen sent un model admirat i imitat per centenars de bandes en tot el món.&lt;br /&gt;Els Beat es van formar en San Francisco després de la dissolució dels Nerves, en els quals Paul tocava la bateria, mentre que Peter Case i Jack Lee s'ocupaven de la guitarra i el baix, respectivament.&lt;br /&gt;Ràpidament, els Beat van fitxar per la companyia de management de Bill Graham, qui al seu torn els va proporcionar un prometedor contracte amb Columbia. El seu extraordinari àlbum de debut, una increïble successió de cançons radiants, enèrgiques, directes i refrescants, gravades, a més, amb un esplèndid so derivat en bona mesura del palèsès entusiasme de la pròpia banda, es va convertir en una referència ineludible per a qualsevol que, des de llavors, s'hagi dedicat al pop de guitarres més enèrgic i vibrant.&lt;br /&gt;Després d'un parell de canvis en la formació, la banda va tornar als estudis d'enregistrament. Les pressions de la companyia van provocar nous problemes en l'enregistrament i producció del disc, quedant arxivat durant gairebé dos anys. Finalment, el disc va aparèixer en 1982 " The kids are the same" és altra impecable mostra del talent de Collins per a escriure magnètiques i emocionants cançons amb un poderós carregament melòdic i un vigorós i versàtil so de guitarres.&lt;br /&gt;A partir de llavors, Paul i el seu baixista Steve Huff es van convertir en els únics membres fixos de la banda, reclutant bateries i guitarristas de forma ocasional.&lt;br /&gt;El tercer disc va ser un mini-Lp, "To Beat or Not To Beat", editat en una petita companyia independent. El disc contenia, sobretot, la formidable "All over the world", que va sonar amb insistència en les emissores espanyoles de l'època. Altre mini-àlbum, "Long time Gone", va ser editat en el segell francès Closer. La cançó que ho obria, "Brokenhearted", és, en qualsevol cas, altra fantàstica peça magníficament rebuda pels locutors de l'època.&lt;br /&gt;Les seves estades a Espanya van començar a perllongar-se a mitjan els vuitanta, fitxant fins i tot pel segell independent madrileny Twins, que va editar "Live at The Universal", gravat en l'enyorada sala madrilenya de la Plaça de Manuel Becerra.&lt;br /&gt;De tornada als Estats Units, Collins va gravar ja en els noranta un parell de discos en els quals encara es pot apreciar el seu talent per a compondre de tant en tant joies de la talla de " I Could Have Told You So" (en l'àlbum que va treure DRO en 1992) o "It¥s Gonna Be a Long time" (en el qual va editar el seu propi segell, Wagonwheel, un any més tard). Ocasionalment ha treballat com productor de bandes espanyoles com La Granja o, més recentment, els Protones.&lt;br /&gt;En 1997 va realitzar una gira acústica per diverses ciutats espanyoles, de la qual es van seleccionar diferents enregistraments per a confeccionar "Live in Spain", un disc en el qual es repassa el millor del seu cançoner.&lt;br /&gt;Ara, i després de dotze anys sense editar un nou àlbum d'estudi, Paul regressa amb la seva millor col.lecció de cançons des dels temps de The Beat.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Firadeldisc.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/12131169-113382882489547062?l=aprileyes.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://aprileyes.blogspot.com/feeds/113382882489547062/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=12131169&amp;postID=113382882489547062' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/113382882489547062'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/113382882489547062'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://aprileyes.blogspot.com/2005/12/paul-collins-al-teatre-xesc-forteza.html' title='Paul Collins al Teatre Xesc Forteza'/><author><name>april eyes</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-12131169.post-112734054940698704</id><published>2005-09-21T23:58:00.000+02:00</published><updated>2005-09-22T00:09:09.413+02:00</updated><title type='text'>Camera Obscura preparen nou disc</title><content type='html'>El grup de Glasgow &lt;a href="http://www.camera-obscura.net"&gt;Camera Obscura&lt;/a&gt; ha entrat en un estudi d'Estocolm per enregistrar noves cançons pel que serà el seu tercer disc, que es preveu que estigui disponible l'any que ve.&lt;br /&gt;El nou disc està sent produït pel suec Jari Haapalainen, que ha treballat amb Ed Harcourt o The Concretes.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/12131169-112734054940698704?l=aprileyes.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://aprileyes.blogspot.com/feeds/112734054940698704/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=12131169&amp;postID=112734054940698704' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/112734054940698704'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/112734054940698704'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://aprileyes.blogspot.com/2005/09/camera-obscura-preparen-nou-disc.html' title='Camera Obscura preparen nou disc'/><author><name>april eyes</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-12131169.post-112714877512446093</id><published>2005-09-19T18:49:00.000+02:00</published><updated>2005-09-19T18:52:55.130+02:00</updated><title type='text'>Nou disc de Vacaciones</title><content type='html'>El dia 26 de setembre surt a la venta “Emmaboda” el nou disc del grup murcià &lt;a href="http://www.elefant.com/vacaciones"&gt;Vacaciones&lt;/a&gt; que ells defineixen com “un grapat de cançons de pop brillant, on tenen més protagonisme les guitarres i les harmonies vocals, sense deixar de banda el so de l’orgue hammond, i uns luxosos arranjaments, amb cordes, metalls, pianos, xilofons, sitars. Els ritmes van des de el mig temps de “Fenoscandia” fins el quasi punk-rock en alguns fragments de “Dis Berlin”. El so d’aquest disc està entre el pop sixties més energètic i vibrant i la dolçor indie pop amb veus femenines”.El disc conte amb 11 cançons i ha estat editat per &lt;a href="http://www.yellowmelodies.com/dimp/dimp.html"&gt;Discos Imprescindibles&lt;/a&gt; i Autopop, i distribuït per PIAS Spain. La venta per correu la porta &lt;a href="http://www.elefant.com"&gt;Elefant Records&lt;/a&gt;.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/12131169-112714877512446093?l=aprileyes.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://aprileyes.blogspot.com/feeds/112714877512446093/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=12131169&amp;postID=112714877512446093' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/112714877512446093'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/112714877512446093'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://aprileyes.blogspot.com/2005/09/nou-disc-de-vacaciones.html' title='Nou disc de Vacaciones'/><author><name>april eyes</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-12131169.post-112565333057849300</id><published>2005-09-02T11:28:00.000+02:00</published><updated>2005-09-02T11:28:50.583+02:00</updated><title type='text'>Del CBGB al Casino Royale</title><content type='html'>Per una vegada Palma està al mateix nivell de Nova York, el que no vol dir precisament que això sigui bo.&lt;br /&gt;Es dona la casualitat que coincideixen en el temps el tancament per diverses raons del mític local del Village i del no mític però si necessari local de Gomila. Es clar que Gomila fa molt temps que no era res parescut al Village que va veure néixer el CBGB (desconec si el Village ja tampoc és el que era, de fet no hi he estat mai, però tampoc he conegut la mítica Gomila).&lt;br /&gt;Al que queda clar és que en el món occidental ja no hi ha tanta diferència entre els problemes de subsistència dels petits locals que programen música que està fora dels grans circuits comercial, estiguin aquests a Nova York o a Palma.&lt;br /&gt;Quan un llegeix la llista de grups que han tocat en el CBGB, alguns dels quals fins i tot han tocat en el carrer per demanar que no desaparegui el local, pensa que difícilment la llista dels que han tocat al Casino Royale farà canviar l’opinió d’algú. Una altre cosa és que la llista de concerts del Casino Royale incloent a grups com Chucho, Migala, Refree, Nacho Vegas, La Costa Brava... ens haguí permès disfrutar de concerts de grups que ens agraden molt.&lt;br /&gt;Com que Palma no és Nova York, la temporada que comença segurament tendrà una sequera important de concerts, sort dels promotors sense sala que van colant aquí i allà bons concerts.Només ens queda esperar que qualque “loco” torni obrir un nou Zatropec, Sonotone o Casino Royale.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/12131169-112565333057849300?l=aprileyes.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://aprileyes.blogspot.com/feeds/112565333057849300/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=12131169&amp;postID=112565333057849300' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/112565333057849300'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/112565333057849300'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://aprileyes.blogspot.com/2005/09/del-cbgb-al-casino-royale.html' title='Del CBGB al Casino Royale'/><author><name>april eyes</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-12131169.post-112440183562285350</id><published>2005-08-18T23:45:00.000+02:00</published><updated>2005-08-18T23:51:33.306+02:00</updated><title type='text'>Centremàtic al Centre de Cultura Sa Nostra</title><content type='html'>&lt;strong&gt;Martin Rev&lt;/strong&gt; (NYC) - juntament amb Kraftwerk, Suicide (és a dir, Martin Rev i Alan Vega) són els pioners de la música electrònica tal i com la coneixem avui dia. El seu ús repetitiu i angoixant dels sintetizadors analògics segueix sonant igual de modern gairebé trenta anys després, i la seva consideració dins del món de la música d'avantguarda internacional no deixa de créixer. &lt;a href="http://www.martinrev.com"&gt;www.martinrev.com&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Robert Lippok+Barbara Morgenstern&lt;/strong&gt; (Berlin) - Lippok és membre del grup de post-rock i rock experimental To Rococo Rot, i Morgenstern va formar part del moviment Wohnzimmer a Berlin a mitjans dels 90. Ella és col.laboradora de Schneider TM al projecte September Collective, i ell és conegut també per les seves instal.lacions sonores. Junts acaben d'editar Tesri, un disc que ha estat definit per la revista The Wire com "impossibly perfect".&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Sao Paulo Underground Duo&lt;/strong&gt; (Sao Paulo/Chicago) - Rob Mazurek és un inquiet músic experimental de Chicago, col.laborador de Tortoise i líder del Chicago Underground Quartet. Amb el bateria brasiler Mauricio Takara fa música experimental amb aroma i ritme brasiler: bateria, clarinet i ordinador portàtil. Aquest serà el seu primer concert a Europa, abans d'editar el seu primer treball conjunt. &lt;a href="http://www.robmazurek.com"&gt;www.robmazurek.com&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;The Magnetic Band&lt;/strong&gt; (Alcúdia/Pollença) - Aquest nou grup mallorquí té un estil propi i detallista que va de la calidesa retro de Stereolab a les atmosferes de Tangerine Dream. Sons envolvents i hipnòtics que casen Tortoise amb Young Marble Giants. &lt;a href="http://www.themagneticband.com"&gt;www.themagneticband.com&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Los Caballos de Düsseldorf&lt;/strong&gt; (Madrid) - Murky López i Eva García (coneguts músics i activistes de l'underground madrileny, de Solex a Patrullero Mancuso) col.laboren amb l'il.lustrador i dibuixant belga Olaf Ladousse en un projecte de sonoritat aleatòria i caos controlat pel qual fan servir instruments electrònics fabricats pel propi Ladousse a partir de components electrònics reciclats.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Silvia Grijalba&lt;/strong&gt; (Madrid) - A més de periodista i escriptora especialitzada en cultura popular, Grijalba és thereminista: com instrumentista, fa servir el theremin i els seus pedals d'efectes com aparells creadors de textures i ambients, sovint en col.laboració amb altres músics de l'escena d'avantguarda de Madrid com Javier Colís (Mil Dolores Pequeños, Las Malas Lenguas). &lt;a href="http://www.silviagrijalba.com"&gt;www.silviagrijalba.com&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;The Melting Pot DJ's&lt;/strong&gt; (Barcelona) - Col.lectiu de DJ's de Barcelona, reunit en torn a la idea de l'eclecticisme i la cultura musical més ampla com eix de la seva engrescadora proposta sonora. A la Cafeteria del Centre faran un recorregut cronológic per la música electrònica des de les seves arrels fins a les darreres tendències del moment. Continuaran punxant a l'Aftermàtic, on estava el Bassment.&lt;br /&gt;www.themeltingpotbcn.com&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/12131169-112440183562285350?l=aprileyes.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://aprileyes.blogspot.com/feeds/112440183562285350/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=12131169&amp;postID=112440183562285350' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/112440183562285350'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/112440183562285350'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://aprileyes.blogspot.com/2005/08/centremtic-al-centre-de-cultura-sa.html' title='Centremàtic al Centre de Cultura Sa Nostra'/><author><name>april eyes</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-12131169.post-112015584931413602</id><published>2005-06-30T20:22:00.000+02:00</published><updated>2005-06-30T20:33:43.946+02:00</updated><title type='text'>Waiting for Waits 2005</title><content type='html'>Quinta edición del ciclo musical que rinde homenaje a Tom Waits (todos los artistas interpretan una versión de un tema del californiano como condición filosófica).&lt;br /&gt;4 conciertos en distintos auditorios de la isla (del 5 al 30 de julio).&lt;br /&gt;Tres voces femeninas y tres voces masculinas.&lt;br /&gt;4 de los 6 participantes debutan en España&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;BONNIE “PRINCE” BILLY &amp; MATT SWEENEY + ainara legardon&lt;br /&gt;Martes 5 julio –21:30h - Claustre Sant Francesc (Muro)&lt;br /&gt;Entrada: 15 euros &lt;a href="mailto:waitingforwaits@yahoo.es"&gt;waitingforwaits@yahoo.es&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Will Oldham (cuya carrera lleva la firma de hasta 4 alias diferentes: Bonnie ´Prince´Billy, Palace Brothers, Palace Songs y Palace Music) y Matt Sweeney conforman una cabeza de cartel de lujo para la quinta edición del Waiting for Waits. El Claustre de Sant Francesc de Muro, uno de los auditorios preferidos del público en las anteriores ediciones del ciclo (allí actuaron la gran Lisa Germano, Neal Casal, Dayna Kurtz,…), se presenta como el espacio idóneo para disfrutar de una banda que, además de Will Oldham (voz, guitarra) y Matt Sweeney (guitarras), cuenta con la presencia de Azita Youssefi a los teclados, y Alex Neilson a la batería. Heredero de la música de raíces de su Kentucky natal, B.P. Billy ha sabido moverse por los terrenos del neocountry mirando siempre de reojo las necesidades del oyente indie. Y en su caso, ésas son la pesadumbre y la taciturnidad de un binomio textos/música que lo ha emparentado en nuestra discoteca a gente como Nick Drake, Low, Neil Young y Johnny Cash. Artista admirado en ámbitos musicales diversos (Björk se lo llevó de telonero en la gira de "Vespertine" por EEUU; y ha colaborado en su momento con Johnny Cash, Sage Francis y Tortoise, entre otros), Billy ha cedido la dirección de su último álbum (“Superwolf”) a su amigo Matt Sweeney, con el que lleva años tocando en directo. El papel principal de Sweeney en el apartado musical supone una novedad con relación a sus cuatro álbumes anteriores firmados con el alias B.P.Billy. Artista muy dado a las alianzas, en "Bonnie Prince Billy sings Greates Palace Music" (Domino, 2004), su anterior disco en solitario, había contado con la participación con Mark Nevers de Lambchop y músicos de sesión de Nashville.&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.dominorecordco.com/site/index.php?page=artists&amp;artistID=204"&gt;http://www.dominorecordco.com/site/index.php?page=artists&amp;amp;artistID=204&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Por su parte Ainara LeGardon se ha situado a la cabeza del folk-rock nacional con la publicación de Each Day A lie, producido por Chris Eckman.(The Walkabouts)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;ANDREW BIRD + siobhan parr (ambos debutan en España)&lt;br /&gt;Jueves 14 julio –20h- Centre de Cultura. Sa Nostra (Palma)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Todo un honor poder ofrecer a través de nuestro ciclo la actuación de este artista de Chicago, entre cuyos admiradores podemos destacar a My Morning Jacket, Magnetic Fields, Lambchop, o Ani DiFranco. Entre 1997 y 2001 Bird publicó tres álbumes para Rykodisc con su primer grupo: Andrew Bird´s Bowl of Fire. Con temas que iban desde el jazz-folk a la balada gitana (tras haberse iniciado como violinista de música clásica). Sus conciertos en solitario han impresionado a la crítica especializada, tanto por su capacidad técnica como multiinstrumentista (violín, guitarra, glockenspiel,…) como por su talento para la improvisación (“cada noche reescribo mis canciones para la audiencia”). En Francia le comparan a Jeff Buckley, y su último trabajo (“The Mysterious Production of Egg´s”) ha tenido tal éxito de crítica que además de una reciente gira por el país del “no”, le han invitado a participar en dos festivales, previos a su cita con el público mallorquín en el Centre de Cultura “Sa Nostra”.&lt;br /&gt; &lt;a href="http://www.bowloffire.com/"&gt;http://www.bowloffire.com/&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Por su parte, Siobhan Parr es un nuevo talento de la escena singer-songwriter londinense. Con tan sólo 20 años ya ha colaborado con Alabama 3 y Grand Drive, y girado con Evan Dando. Todos ellos la admiran por su enorme riqueza vocal.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;KATHRYN WILLIAMS (debut en España)&lt;br /&gt;Sábado 23 julio –22h - Claustre Sant Francesc (Muro)&lt;br /&gt;Entrada: 10 euros &lt;a href="mailto:waitingforwaits@yahoo.es"&gt;waitingforwaits@yahoo.es&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;A pesar de no haber actuado en nuestro país, Kathryn Williams (Liverpool, 1974) ya lleva tiempo destacando en la escena británica de singer-songwriters. No en vano su álbum de debut (“Little Black Numbers”) le valió una nominación en el año 2000 para el Mercury Prize, con el mérito añadido de haber sido autoeditado. Williams ha publicado recientemente su quinto álbum, “Over Fly Over”, elogiado unánimemente por la crítica anglosajona: Tanto The Guardian como The Times (los dos periódicos más prestigiosos del Reino Unido) le otorgaban 4 estrellas sobre cinco posibles. Por su parte, la revista Time Out lo destacó como disco de la semana, por encima de los que firmaron Teenage Fanclub, Robert Plant, Eels o Bruce Springsteen. Su voz gustará por igual a amantes del pop o del folk, y estará acompañada del guitarrista David Scott. Un concierto especialmente recomendado al público sensible, en un escenario tan idóneo como el Claustre de Sant Francesc de Muro.&lt;br /&gt; &lt;a href="http://www.kathrynwilliams.net/"&gt;http://www.kathrynwilliams.net/&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt; NICOLAI DUNGER (debut en España)&lt;br /&gt;Sábado 30 julio –22h- Sa Congregació (Sa Pobla)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Este prolífico autor sueco, apuesta personal de Waiting for Waits, será quizás la sorpresa de esta quinta edición. En el 2001 nos enamoramos de su fenomenal álbum Soul Rush (una joya de corte clásico que evoca tanto a Tim Hardin como al joven Van Morrison, e incluso a Nick Drake). Irónicamente, y tal y como sucediera el año pasado con Josh Rouse, no hemos conseguido traerle a Mallorca hasta que ha logrado entrar en fase de éxito comercial a nivel internacional, sin lugar a dudas ayudado por la producción de un fan y colaborador muy especial: Jonathan Donahue de Mercury Rev. Dunger también ha grabado temas junto a artistas de la talla de Will Oldham (cabeza de cartel del WfW 2005) o Calexico (con quienes interpretó el clásico de Love “Alone again Or”).&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.nicolaidunger.com/"&gt;http://www.nicolaidunger.com/&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Waiting for Waits&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/12131169-112015584931413602?l=aprileyes.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://aprileyes.blogspot.com/feeds/112015584931413602/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=12131169&amp;postID=112015584931413602' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/112015584931413602'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/112015584931413602'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://aprileyes.blogspot.com/2005/06/waiting-for-waits-2005.html' title='Waiting for Waits 2005'/><author><name>april eyes</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-12131169.post-111927388820943083</id><published>2005-06-20T15:23:00.000+02:00</published><updated>2005-06-20T15:24:48.216+02:00</updated><title type='text'>Les novetats discogràfiques de l'estiu</title><content type='html'>Després de grans discs editats aquests darrers mesos, l’estiu ja és aquí, i vos podeu anar preparant per les novetats discogràfiques, o escoltar molt bons treballs publicats recentment. Aquí en teniu un petit resum :&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;RECOMENACIONS acabades de publicar aquesta primavera :&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;+ACID HOUSE KINGS “Sing along with Acid House Kings”&lt;br /&gt;+ El magnífic “Ocean’s Apart” dels genials The GO-BETWEENS, editat per Mushroom Pillow a l’estat espanyol i al mercat portuguès.&lt;br /&gt;+ The LUCKSMITHS “Warner Corners” Cd Matinée Records, un disc imprescindible, com tots els treballs del grup.&lt;br /&gt;+ COCOROISE “Noah’s Ark”&lt;br /&gt;+ LOVE OF LESBIAN “ Maniobras de escapismo” (Naïve ).&lt;br /&gt;+ BELLE &amp; SEBASTIAN “ Push barman to open old wounds “ doble CD, que recull cançons dels ep’s i singles trets en l’època Jeepster, és a dir del 1997 a 2001.&lt;br /&gt;+ El gran retorn dels WEDDING PRESENT “ Take fountain” editat aquí per Houston Party rcds&lt;br /&gt;+ El nou disc del TEENAGE FANCLUB “Man-made”  publicat en el seu propi segell PeMa&lt;br /&gt;+ FRANÇOIZ BREUT “Une saison volée” (Olympic disk)&lt;br /&gt;+ NOSOTRÄSH “Cierra la puerta al salir” i LES TRÈS BIEN ENSEMBLE “ Doux-Amer” a Elefant records.&lt;br /&gt;+ El darrer de SOUVENIR “Des équilibres” Jabalina Música&lt;br /&gt;+ LAS ESCARLATINAS “ A todo color” (Siesta) i MATE “Sol de medianoche” un disc que no vos podeu perdre, també de la casa Siesta,&lt;br /&gt;+ DAMON &amp; NAOMI “The earth is blue” (20/20/20) edició espanyola via Acuarela discos.&lt;br /&gt;+ Brett Anderson i Bernard Butler( ex Suede), tornen amb una  banda nova THE TEARS, han presentat aquest mes de juny el seu primer treball, “Here come the tears” (Independiente)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;NOVETATS  que s’ editen aquest estiu :&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;+ LA COSTA BRAVA “Costabravisimo” (Mushroom Pillow), surt a finals de juny. &lt;br /&gt;+ FOUNTAINS OF WAYNE treuen un doble àlbum titulat “Out-of-State plates” (Virgin) data publicació: el 28 de juny. Recopilatori de rareses, versions i cançons no publicades abans.&lt;br /&gt;+ PANORAMA la banda dels ex-SUPER 8, debuten amb “El viaje más largo del mundo” (Mushroom Pillow), surt el 21 de juny.&lt;br /&gt;+ SAINT ETIENNE tornen amb “ Tales from turnpike house “ (Sanctuary records)  a partit del 13 de juny&lt;br /&gt;+ GOLDFRAPP “ Supernature”  sortirà el 23 d’agost, via Mute records.&lt;br /&gt;+ Novetats d’ Elefant records : ENTRE RIOS “ Onda” a partir del 13 de juny i per el 27 del mateix mes, el debut llarg de LOS SOBERANOS amb “Maratón Ye-Yé” un cd amb 15 temes, versions de Bruno Lomas, de Juan y Junior, de Rocío Dúrcal, de Los Mustang, de Arthur Alexander, de Caterina Caselli, etc.&lt;br /&gt;+ Els BMX BANDITS publiquen una recopilació amb el títol “Serious Drugs” (Sanctuary records) el 27 de juny.&lt;br /&gt;+ NADADORA “Todo el frio del mundo” (Jabalina) és el primer disc llarg del grup galleg.&lt;br /&gt;+ El 15 d’agost surt el 7é disc dels SUPER FURRY ANIMALS, durà per títol “ Love Kraft” (Sony Music).&lt;br /&gt;+ “Honeycomb” serà el nou treball de FRANK BLACK, el 27 de juliol en el mercat, editat amb Emi music.&lt;br /&gt;+ RAY DAVIES debutarà dins el mes de setembre amb el seu primer disc, ja que el conegut lider dels KINKS, si ha fet actuacions en solitari, però cap treball d’estudi. El segell V2, es l’encarregat de la publicació. + “Automatic imperfection” és el nom del segon treball de MARLANGO, a les tendes a final de setembre.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/12131169-111927388820943083?l=aprileyes.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://aprileyes.blogspot.com/feeds/111927388820943083/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=12131169&amp;postID=111927388820943083' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/111927388820943083'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/111927388820943083'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://aprileyes.blogspot.com/2005/06/les-novetats-discogrfiques-de-lestiu.html' title='Les novetats discogràfiques de l&apos;estiu'/><author><name>april eyes</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-12131169.post-111892713603364511</id><published>2005-06-16T15:02:00.000+02:00</published><updated>2005-06-16T15:05:36.036+02:00</updated><title type='text'>10 anys de Contempopranea</title><content type='html'>La decena edició del festival Contempopranea , un dels més interessants del calendari estiuenc, es presenta a Madrid el pròxim dia 17, a la seu de la SGAE, i en la que els Sunday Drivers faran un concert acústic.&lt;br /&gt;A part , dels toledans, aquests són els grups seleccionats per tocar a la edició d’enguany, que tendra lloc els dies 29 i 30 de juliol a Alburquerque : Fangoria , Australian Blonde , Maga , Lori Meyers , Vacaciones , Norton , La Habitación Roja , Mercromina , Astrud , Cooper , La Granja , Panorama i Bombones .&lt;br /&gt;El festival retra homenatge a Los Flechazos   &lt;br /&gt;El 28 de juliol hi haura Festa de benvinguda amb: NOBEL + CAJÓN DE SASTRE + PELETES&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/12131169-111892713603364511?l=aprileyes.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://aprileyes.blogspot.com/feeds/111892713603364511/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=12131169&amp;postID=111892713603364511' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/111892713603364511'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/111892713603364511'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://aprileyes.blogspot.com/2005/06/10-anys-de-contempopranea.html' title='10 anys de Contempopranea'/><author><name>april eyes</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-12131169.post-111841044540907429</id><published>2005-06-10T15:26:00.000+02:00</published><updated>2005-06-10T15:35:12.960+02:00</updated><title type='text'>ELLIOT MURPHY i  SID GRIFFIN al Castell de Bellver</title><content type='html'>&lt;div align="left"&gt;DOBLE CONCERT ACÚSTIC: ELLIOT MURPHY i SID GRIFFIN&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;Elliot Murphy acompanyat per Olivier Durand&lt;br /&gt;Sid Griffin(Long Ryders-Coal Porters) acompanyat per Pat McGarvey&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;DISSABTE 9 DE JULIOL 22 hores&lt;br /&gt;CASTELL DE BELLVER (Palma de Mallorca).&lt;br /&gt;Preu: 20 €&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;br /&gt;venda d’entrades:&lt;br /&gt;Regidoria de Cultura , C/ Almudaina 7 A, 1r pis, 971 72 01 35 // Discos Runaway, 971 71 53 29// Castell de Bellver //Xocolat Centre // Viatges Barceló, Sa Pobla // Bar Cas Capellà, Alcúdia, // Baba Discos, Manacor.&lt;br /&gt;(Taquilla del Castell a partir de les 21 h del dia del concert)&lt;br /&gt;Entrades Limitades.&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;a name="bio"&gt;&lt;/a&gt;&lt;strong&gt;Elliott Murphy&lt;br /&gt;&lt;/strong&gt;Ciudad de origen: Garden City (Nueva York), 1949&lt;br /&gt;Estilo musical: rock acústico / cantautor folk-rock americano&lt;br /&gt;. Veintisiete álbumes publicados desde Aquashow, en 1973. · Aclamado en su debut como "el nuevo Dylan", título que también se disputaba su amigo Bruce Springsteen. · Se trasladó a París a finales de los ochenta, donde vive actualmente con su esposa Françoise y su hijo Gaspard. · La crítica lo considera uno de los más apasionados, cultos e inteligentes compositores del rock. · Admirado por estrellas como Peter Buck de R.E.M., Lou Reed, Tom Petty, John Mellencamp y Elvis Costello. En uno de sus últimos álbumes colabora Bruce Springsteen, quien por cierto, cada vez que toca en París, no puede resistirse a invitar a Murphy a subir al escenario.&lt;br /&gt;Todos sus álbumes han tenido una impresionante respuesta de la crítica. Desde su celebrado debut Aquashow (del que la revista Rolling Stone escribió: "Elliott Murphy y su trabajo estarán con nosotros mientras siga existiendo el rock and roll") hasta Beauregard (1998), String of the Store (2003) o su último álbum editado “Never say never – Best of 1995-2005 and more…” (2005) siempre Elliott Murphy muestra un estilo propio y genuino. Su imaginería poética, su maestría a la hora de contar historias y sus letras introspectivas le han proporcionado un seguimiento de culto en Estados Unidos y un auténtico estrellato en Europa. "Pensaba que nadie me conocía allí", recuerda, "hasta que toqué por primera vez en París, y me pidieron 6 bises".&lt;br /&gt;Después de trasladarse a París en 1990, Murphy editó "12", un álbum intenso y personal, que en Estados Unidos salió bajo el nombre Unreal City, con algunas canciones añadidas de If Poets Were King (1991). El interés por sus trabajos anteriores se reavivó y se han editado ya cuatro recopilaciones de grandes éxitos. La década de los 90 trajo otra serie de grandes álbumes de Murphy,. El directo April - a live album (Dusty Roses Records, 2000) reavivó el interés por la obra de Elliott Murphy en nuestro país. Se trata de un directo acústico, desnudo, que recoge a la perfección la intensidad de sus conciertos. Su versión de "Wild Horses" llegó a sonar en las radios comerciales y la acogida por parte de crítica y público fue sensacional. Muy cercano a lo que podremos escuchar en su concierto.Olivier Durand le acompañará al bajo y guitarra…. el siempre inspirado Olivier Durand.Olivier Durand nació en Le Havre, Francia, un pueblo en la costa del canal ingles muy conocido por su gran tradición de músicos de rock'n roll, y al que a menudo se ha hecho referencia como el "Liverpool francés". Antes de unirse a Elliott Murphy, era el guitarra solista de Little Bob, una de las estrellas míticas de rock'n roll frances. Olivier lleva tocando con Elliott desde 1998 y ha participado en sus álbumes: Beauregard, April, Rainy Season, La Terre Commune, Last Of The Rock Stars... and me and you -live- Soul Surfing y “String of the Storm”&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;strong&gt;Sid Griffin&lt;br /&gt;&lt;/strong&gt;Nacido en Kentucky- USA. Es todo un auténtico personaje de la música. Ha sido durante muchos años lider de la banda THE LONG RYDERS los auténticos padrinos del Alt-Country y portadores de auténticos himnos como “Looking for Lewis &amp; Clark” “Man of Misery” “State of my Union” o “I can’t Hide”…&lt;br /&gt;Además de considerarse un trovador de la música rock y compaginar su trabajo y actuaciones con LONG RYDERS, COAL PORTERS y SID GRIFFIN SOLO es conocido periodista, apareciendo habitualmente sus comentarios en revistas de la talla de MOJO, Q, THE GUARDIAN o MELODY MAKER entre otros…Como escritor y gran experto en Gran Parsons ha escrito el libro “Gran Parsons A music Biography” y participado muy activamente en el documental para la BBC “Gran Parsons:Fallen Angel”. A parte de ser considerado como uno de los expertos más importante en todos los temas que envuelven a Gran Parsons (Flying Burrito BROS., Byrds, Gene Clark…) también tiene una importante trayectoria como DJ. de radio y productor de muy variadas grabaciones.&lt;br /&gt;Después de su trayectoria americana con los LONG RYDERS en 1992 se trasladó a Inglaterra y fundó la banda de Post – Modern Bluegrass COAL PORTERS donde coincidió con Pat McGarvey que le acompañará al bajo, harmónica y banjo en su concierto acústico.&lt;br /&gt;En formato acústico ha publicado dos interesantes trabajos “Worldwide Live 1997-2002” y “Little Victories” donde se puede apreciar que no le es nada extraño dicho formato. Todo un personaje y todo un lujo el poder disfrutar de su simpatía y música dentro de un marco incomparable.&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;Ensaïmada Musical&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/12131169-111841044540907429?l=aprileyes.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://aprileyes.blogspot.com/feeds/111841044540907429/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=12131169&amp;postID=111841044540907429' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/111841044540907429'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/111841044540907429'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://aprileyes.blogspot.com/2005/06/elliot-murphy-i-sid-griffin-al-castell.html' title='ELLIOT MURPHY i  SID GRIFFIN al Castell de Bellver'/><author><name>april eyes</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-12131169.post-111832984155417038</id><published>2005-06-09T16:56:00.000+02:00</published><updated>2005-06-09T17:10:41.556+02:00</updated><title type='text'>Etiquetes músicals</title><content type='html'>És curiós això de les etiquetes musicals, estic passant alguns dels discs que he comprat els darrers mesos i m'he trobat que el programa Itunes si bé a grups com Nosoträsh els qualifica de pop i a Low de rock, quan he introduït els cds de Nacho Vegas i Cocoroise els ha qualificat de Alternative&amp;Punk. I el que és estrany és que ajunti les dues etiquetes, ja que estam acostumats que amb l'etiqueta d'alternatiu es faci un cul de sac a on es col·loca tot el que no es sap molt be on col·locar-ho.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/12131169-111832984155417038?l=aprileyes.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://aprileyes.blogspot.com/feeds/111832984155417038/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=12131169&amp;postID=111832984155417038' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/111832984155417038'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/111832984155417038'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://aprileyes.blogspot.com/2005/06/etiquetes-msicals.html' title='Etiquetes músicals'/><author><name>april eyes</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-12131169.post-111826228667588905</id><published>2005-06-08T22:23:00.000+02:00</published><updated>2005-06-08T22:47:03.940+02:00</updated><title type='text'>Tom Russel a les Nits d'Americana</title><content type='html'>Waiting for Waits presenta les Nits d´Americana a Sa Congregació&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Tom Russell&lt;br /&gt;    &lt;br /&gt;"Si la música Americana necesita un heredero de Johnny Cash, Tom Russell es el verdadero relevo" (UNCUT)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;sábado 25 junio - 22h&lt;br /&gt;sa congregació (c/rosari - sa pobla)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;reservas: 12 € (&lt;a href="mailto:waitingforwaits@yahoo.es" target="_blank"&gt;waitingforwaits@yahoo.es&lt;/a&gt;)&lt;br /&gt;taquilla: 15 €&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La tercera entrega de las nits d´americana a sa congregació, aperitivo del WFW 2005, contará con la presencia de (*) este "noir cowboy" nacido en los Angeles en 1950 y actualmente afincado en El Paso, Texas, cuyas canciones han sido cantadas por Johnny Cash, Doug Sahm, Nanci Griffith, Dave Alvin, Joe Ely, Ian Tyson, Suzy Bogguss, Guy Clark, Sylvia Tyson y muchos más.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Además de dar un repaso a su impecable carrera, Tom Russell presentará junto al extraordinario guitarrista Andrew Hardin temas de su nuevo álbum: "Hotwalker". Un trabajo que disecciona como nunca la cultura underground americana de los últimos tiempos, en especial la de la generación beat.El punto de partida de 'Hotwalker' (editado por Hightone este marzo de 2005) fue la correspondencia literaria entre Tom Russell y el gran poeta y escritor outsider Charles Bukowski durante los 60.&lt;br /&gt;En esta segunda parte de una trilogía que comenzó con "The Man From God Knows Where" (1999), Tom Russell se adentra de nuevo en el alma de la irreverente América de los 50-60, la denominada "Beat Generation".El mismo Tom y el actor circense Little Jack Horton recitan parte de aquella correspondencia describiendo un paisaje histórico, dotado con las voces de Lenny Bruce, Jack Kerouac, Dave van Ronk, el ecologista radical Edward Abbey, el compositor Harry Partch, Ramblin' Jack Elliott, y el mismo Bukowski. En el trayecto, nos invita a viajar por los bares underground de L.A., los prostíbulos de la frontera mexicana, los huckster revival meetings, los honky-tonks de Barkesfield, el blues, el Tex-Mex, la música circense, el rock and roll, las baladas, o los saxos jazz más cool que hayas podido escuchar en años... Toda una celebración de la cultura americana underground reciente y un lamento de su actual decadencia y homogeneización. - Citas:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;“Un logro colosal. Deberían guardarlo en un museo parala posteridad.“ (5 estrellas y DISCO AMERICANA del mes en UNCUT)&lt;br /&gt;"Hotwalker es la mejor película de Sam Peckinpah desdela muerte de Peckinpah. Un aniversario espiritual, un audaz pedazo de la Blue America".  (Luis Urrea, poeta y novelista).&lt;br /&gt;"Las canciones de Tom Russell cambiaron mi vida. Cada vez que escribo un tema me pregunto a mi mismo si es tan bueno como alguno de los suyos". (Dave Alvin de The Blasters)&lt;br /&gt;"Pon en una coctelera "The Air-Conditioned Nightmare" de Henry Miller y "Mort au Credit" de Celine, añade unas gotas de los cut-ups de Brion Gysin, un buen chorro de "Carnivale" de HBO, una dosis doble de los Halelujah-I'm-a-Bum spirits, un toque de Neal Cassady, una cucharadita de The Monkey Wrench Gang, mezcla todo ello con la música de Woody Guthrie y Bob Dylan, y tendrás la receta del brebaje que debería saber casi como "Hotwalker" de TOM RUSSELL. Un material maravilloso. Americana es su más deliciosa y enriquecedora expresión. No podría admirarlo más." (Ed McClanahan, autor de "Famous People I Have Known")&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Waiting for Waits&lt;br /&gt;(*) texto promocional extraído de la web de Dock, distribuidora de los discos de Tom Russell&lt;br /&gt; Para más información: &lt;a href="http://www.tomrussell.com/" target="_blank"&gt;www.tomrussell.com&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/12131169-111826228667588905?l=aprileyes.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://aprileyes.blogspot.com/feeds/111826228667588905/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=12131169&amp;postID=111826228667588905' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/111826228667588905'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/111826228667588905'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://aprileyes.blogspot.com/2005/06/tom-russel-les-nits-damericana.html' title='Tom Russel a les Nits d&apos;Americana'/><author><name>april eyes</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-12131169.post-111333909262689786</id><published>2005-04-12T22:50:00.000+02:00</published><updated>2005-04-14T23:28:54.013+02:00</updated><title type='text'>April Eyes a la xarxa</title><content type='html'>Podeu trobar el número 3 sencer d'April Eyes a la carpeta de gener de 1999.&lt;br /&gt;Esperam en molt poc temps tenir els tres números que resten publicats al blog.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/12131169-111333909262689786?l=aprileyes.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://aprileyes.blogspot.com/feeds/111333909262689786/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=12131169&amp;postID=111333909262689786' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/111333909262689786'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/111333909262689786'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://aprileyes.blogspot.com/2005/04/april-eyes-la-xarxa.html' title='April Eyes a la xarxa'/><author><name>april eyes</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-12131169.post-111385502041917591</id><published>1999-01-31T22:10:00.000+01:00</published><updated>2005-04-18T22:13:49.360+02:00</updated><title type='text'>ae3 Editorial</title><content type='html'>&lt;p align="center"&gt;&lt;a href="http://photos1.blogger.com/img/119/5257/640/portada-31.jpg"&gt;&lt;img style="BORDER-RIGHT: #000000 1px solid; BORDER-TOP: #000000 1px solid; MARGIN: 2px; BORDER-LEFT: #000000 1px solid; BORDER-BOTTOM: #000000 1px solid" src="http://photos1.blogger.com/img/119/5257/320/portada-31.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;p align="left"&gt;Por fin, tras más de un año de paréntesis, regresa April Eyes. Dificultades varias han sido las responsables de tan largo silencio. Nos proponemos una vez más una mayor asiduidad en nuestras entregas. En lo referente al panorama musical, pensamos que asistimos a un buen momento donde pululan muchísimos grupos, discos y sellos interesantísimos englobados bajo la rúbrica del indie-pop. Y una pequeña muestra de ello hemos intentado plasmar en este April Eyes, apostando por grupos maravillosos de pop cosmopolita y delicioso: Caramel, Vigil, Shoestrings, Softies, Gypsophile, Mumbly, Le Mans, Fresones Rebeldes, EBTG, Bertrand Betsch… Nos alegra enormemente contemplar como han ido naciendo nuevos fanzines que van cubriendo, en la medida de sus posibilidades (como unos servidores), ese rebrote o buena forma de la que goza el pop independiente en la actualidad. 10.000 Luciérnagas, Yoyo, Croissant, Burbuja, Souvenir e-zine, Fanzine de Colores, Fanzine de las Ex-tupendas… muchísimas gracias por vuestras encantadoras páginas y vuestro colorido pop. Mucha suerte. En fin, puesto que todo es reducible a las emociones y a los sentimientos (sean del color que sean) April Eyes pretende removerte o contagiarte emociones y sentimientos a través de simples palabras y de enormes canciones y grupos pop. Gracias a todos, un saludo, y hasta pronto.&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/12131169-111385502041917591?l=aprileyes.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://aprileyes.blogspot.com/feeds/111385502041917591/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=12131169&amp;postID=111385502041917591' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/111385502041917591'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/111385502041917591'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://aprileyes.blogspot.com/1999/01/ae3-editorial_31.html' title='ae3 Editorial'/><author><name>april eyes</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-12131169.post-111350434243756690</id><published>1999-01-30T20:43:00.000+01:00</published><updated>2005-04-14T21:37:50.270+02:00</updated><title type='text'>ae3 Bertrand Betsch_Esucdriñando aire interno</title><content type='html'>"La soupe á la grimace" (Lithium ´97) fue la rúbrica inicial de este joven francés afincado en París. Sondear su música se hace tarea ardua. Arrastra turbación, angustia, inanición... salpicada de destellos de relativo optimismo difíciles de percibir, se permite pequeñas subidas a la superficie para captar el aire necesario para resistir lo suficiente en un mar desbocado en tragedias cómicas y en comedias trágicas.&lt;br /&gt;Bertrand Betsch desvela en colores sepia los retratos emocionales captados en su día (¿quién sabe enfocando qué o a quién?) que han aguardado macerando hasta ser revelados en movimientos sonoros de subyugantes efectos. Nos acercarnos a Bertrand con la ayuda del simpático Rafa López tras su actuación en el pre-Fib´98, y esto fueron sus palabras.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Nos gustaría que nos hablases en primer lugar de tus comienzos, de tus primeras experiencias musicales.&lt;/strong&gt; Comencé cuando era una adolescente tocando canciones con instrumentos de juguetes y haciendo canciones de Joy Division. Rápidamente, pasé de esto, y comencé a trabajar solo con mi cuatro pistas, a hacer canciones en francés. He trabajado durante 2 ò 3 años completamente solo, poco después, envié una maqueta a Balsaz de "Lithium", el cual se interesó por lo que hacía y continua haciendolo.&lt;br /&gt;No he tenido problemas para encontrar una casa de discos, fue algo natural, envié la demo y obtuve inmediatamente la respuesta. Además, Lithium fue la única discografía a la que envié mis canciones, les gustó y las cosas se encadenaron estupendamente.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿Qué opinas de como ha respondido la gente tanto en Francia como en España al escuchar "La soupe à la grimace"? ¿Y de la respuesta de la crítica musical?&lt;/strong&gt; Estoy más bien satisfecho, y esto es debido a que no estoy realmente satisfecho de "La soupe à la grimace". La respuesta del público me gusta, teniendo en cuenta que yo no estoy contento con el disco que he hecho.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿Por qué?&lt;/strong&gt; Por la interpretación, la producción, la realización... por como se han plasmado las ideas que tenía en mi cabeza a lo que realmente después se escucha en el disco.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿Das mucha importancia a la letra de tus canciones?&lt;/strong&gt; No más que la música y la melodía. &lt;strong&gt;¿Cúal es la temática más reiterada en tus canciones?&lt;/strong&gt; El tema que más a menudo aparece en las canciones es el tema de la pérdida, de la traición, de ser abandonado y del dolor que se lleva a veces durante mucho tiempo y que no se cierra.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Algunas de tus canciones bien podrían ilustrar una película, ser una banda sonora ¿Te interesa captar esos ambientes cinematográficos? ¿Qué opinas al respecto?&lt;/strong&gt; Pienso que mis canciones no son cinematográficas, a pesar de que soy muy cinéfilo. Tengo dificultad para establecer conexiones directas entre mis diversos intereses culturales.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿Qué nos puedes decir de tus influencias de la "chanson" francesa y de tus influencias del pop en general?&lt;/strong&gt; No puedo, yo soy la persona peor colocada para interpretar las influencias que denotan las canciones. Hago las cosas de una forma muy espontánea, escribo las canciones sin reflexionar y no tengo la necesidad de saber a la fuerza de donde viene toda esa inspiración, o esa forma de hacer las canciones.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿Cuál es tu relación con Lithium y con el resto de grupos del sello? ¿Qué grupos del sello Lithium te gustan más?&lt;/strong&gt; Tengo buena relación con Lithium, y me entiendo bien con los otros grupos del sello. Con todo, hay algunos discos de estos grupos que no me gustan demasiado.&lt;br /&gt;Creo que hay una línea divisoria entre lo que es la persona y lo que es el artista. Así que, puedo conocer a otro músico que también trabaje con Lithium y resulta que me caiga simpático y tengamos puntos en común, incluso si la música que hace esa persona no me gusta.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Ahora muchos grupos franceses se están dando a conocer fuera de sus fronteras (Autor de Lucie, Loons, Perio, Gypsophile...) y otros muchos gozan de mucha popularidad (Air, Diabologum, Dominique A, Spring... ) ¿A qué crees que es debido? ¿Están en buena forma los grupos franceses?&lt;/strong&gt; Como en la mayoría de los casos el público fuera de Francia no puede comprender lo que dicen las letras, tienen un interés melódico en la música. De la misma forma que yo puedo escuchar grupos anglosajones donde en ocasiones no entiendo lo que están diciendo. Y, sí, algunos grupos franceses están en buena forma.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿Te molesta que te comparen con Dominique A? ¿Cuáles crees que son las similitu-des y cuáles las diferencias?&lt;/strong&gt; No, no me molesta esta comparación. En relación con mi primer álbum se pueden encontrar puntos en común, pero cuando se llegue al 4º álbum de Dominique A y llegue mi segundo álbum, el público ya no tendrá nada con lo que unirnos. Vamos por direcciones diferentes porque nuestras personalidades son muy diferentes.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿Próximos proyectos? ¿Cómo va a ser tu nuevo disco?&lt;/strong&gt; Estoy trabajando en mi próximo álbum, por el momento sólo tengo maquetas hechas. Y bueno, el segundo disco será un doble álbum, un disco, con canciones tradicionales y muy elaboradas, y otro disco, más experimental, más loco y más ruidista.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿Cuáles son tus grupos preferidos?&lt;/strong&gt; Mi grupo preferido en este momento es N.T.M (Nique ta Mère, que significa Fuck your Mother) es el grupo de rap francés más popular, es un grupo muy trasgresor.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Libro y pélicula favoritos.&lt;/strong&gt; Libro, "El Idiota" de Dostoievski. Film, "Les Idiots" de Lors Von Trier.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿Qué opinas de los festivales?&lt;/strong&gt; Depende del festival. No me gustan los festivales al aire libre donde muchos grupos tocan al mismo tiempo. Verdaderamente no me gustan los festivales. Hay demasiadas cosas: feria, comida, bebida, y muchos grupos que están de moda.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Simó Reus&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/12131169-111350434243756690?l=aprileyes.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://aprileyes.blogspot.com/feeds/111350434243756690/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=12131169&amp;postID=111350434243756690' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/111350434243756690'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/111350434243756690'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://aprileyes.blogspot.com/1999/01/ae3-bertrand-betschesucdriando-aire.html' title='ae3 Bertrand Betsch_Esucdriñando aire interno'/><author><name>april eyes</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-12131169.post-111350798802658916</id><published>1999-01-29T21:39:00.000+01:00</published><updated>2005-04-14T21:47:59.006+02:00</updated><title type='text'>ae3 Diabologum</title><content type='html'>Antes de su actuación en el FIB’97 pudimos hablar con uno de los grupos europeos más interesantes. Diabologum son el mejor exponente del rock arriesgado que se hace en el país vecino.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Ya que esta entrevista se realiza antes de vuestra actuación en el FIB’97 ¿cuál es vuestra opinión de los festivales?&lt;/strong&gt; Hemos tocado en festivales en Francia, Bélgica, Suiza. Tocar delante de tanta gente es un poco difícil para nosotros porque estamos acostumbrados a tocar en la oscuridad, y en los festivales hay luz, no es igual, pero nos gusta tocar para gente que no conoce el grupo.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;La salida del grupo de Bamby y Woody, y la incorporación de Richard y Den’s, ¿hasta qué punto ha influido en la progresión del grupo entre los dos últimos discos?&lt;/strong&gt; Sí a influido un poco. Den's ya tocaba en el otro disco, pero no era miembro del grupo. Queremos cambiar, nos gusta cambiar en cada disco, hacemos discos muy diferentes. Cada disco es un salto.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Ahora que parece que Lithium tiene un reconocimiento internacional, ¿puede ayudar a que DIABOLOGUM tengan más salidas en el mercado internacional?&lt;/strong&gt; En Europa sí, pero en EEUU es muy difícil para un grupo francés. Nos gustaría tocar en Inglaterra.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿Qué criterios seguís a la hora de usar los samplers en las canciones? ¿Cómo decidís en qué canciones va a haber samplers y en cuáles no?&lt;/strong&gt; La historia es la que marca como va a ser la canción. Nos gusta utilizar samplers, pero no para que sean reconocidos, sólo para dar un tempo. Hay canciones en que no hay samplers, pero nos gustan las guitarras sobre un tempo de máquina, un poco hipnótico.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿Qué repercusión ha tenido este último disco en Francia, cómo lo han recibido el público y la crítica?&lt;/strong&gt; El público y la crítica ha recibido bien el disco. Pero es un disco muy negativo, las letras son muy pesimistas, y la música, la producción no es radiable. Hay gente a la que no le gusta y gente a la que le gusta mucho.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Vuestras influencias parece que van más alla de la música, y el cine es una de ellas, ya que incluís varios samplers de películas en vuestras canciones (”Corazón Salvaje”, “La mama y la puta”).&lt;/strong&gt; Nuestras influencias son principalmente musicales. Nos gusta el cine como puede gustarte a ti. Por lo que concierne a la música, no nos gusta un estilo particular, pero sí lo elemental de muchos estilos, los samplers en el hip-hop, los sintetizadores en la música electrónica, las guitarras en el rock, en el noise-pop, las canciones en el pop, la música experimental. Escuchamos de todo, Sonic Youth, el rock independiente americano, Tricky, Mo'Wax, de todo, de todo, muchos viejos grupos jazz, grupos alemanes como Can.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;En el último disco ya no cantáis ninguna canción en inglés, lo habéis descartado por completo de vuestras canciones ¿Cuáles son los motivos? ¿Qué os llevo en un principio a cantar en inglés?&lt;/strong&gt; En el otro disco cantábamos en inglés para utilizar los clichés del pop, pero ahora ya no. Los ingleses tienen muchos grupos, no están preparados para hacer un esfuerzo para escuchar canciones en otras lenguas, es en la música, en el sonido en que los grupos europeos pueden interesar a los ingleses. Con los textos es muy difícil. Todo el mundo habla inglés. Es la cultura que domina todo el mundo.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿Qué podéis contarnos de la escena francesa? ¿Qué nuevos grupos están surgiendo?&lt;/strong&gt; No hacemos la misma música que Dominique A, pero nos gustan sus textos. En Francia nos gusta Bastard, un grupo experimental que usan el sampler, la guitarra y la batería. Sloy, un grupo de rock básico pero muy enérgico. De Lithium hay un personaje que pienso que va hacer un buen disco, Mendelson, un nuevo artista del sello.(Nota: Mendelson saco un disco en 1997 en Lithium-The Green Ufo’s con el título L’Avenir est Devant)&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿Qué conocéis de la escena musical española?&lt;/strong&gt; Manta Ray, el Inquilino Comunista.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿Os sentís atraídos por las nuevas tendencias (Trip-hop, Jungle...)?&lt;/strong&gt; Lo más interesante son las nuevas tendencias.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Pep Ramis&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/12131169-111350798802658916?l=aprileyes.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://aprileyes.blogspot.com/feeds/111350798802658916/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=12131169&amp;postID=111350798802658916' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/111350798802658916'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/111350798802658916'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://aprileyes.blogspot.com/1999/01/ae3-diabologum.html' title='ae3 Diabologum'/><author><name>april eyes</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-12131169.post-111350905226521894</id><published>1999-01-28T21:49:00.000+01:00</published><updated>2005-04-14T22:04:12.273+02:00</updated><title type='text'>ae3 The Softies ...noviembre, diciembre, enero...</title><content type='html'>Dos chicas norteamericanas y dos guitarras, seguramente también norteamericanas, son las primeras pistas que nos conducirán a unas canciones frágiles, candorosas y suaves (melodías que atienden en todo momento al nombre del grupo). Ellas son &lt;strong&gt;&lt;em&gt;Rose Melberg&lt;/em&gt;&lt;/strong&gt; y &lt;strong&gt;&lt;em&gt;Jen Sbragia&lt;/em&gt;&lt;/strong&gt;, a Rose la hemos podido observar en distintos grupos, así, desde los conocidos Tiger Trap hasta los deliciosos &lt;strong&gt;Go Sailor&lt;/strong&gt;, además, de despistarnos con otros proyectos como &lt;strong&gt;The Three Peeps, Gaze y Rose Melberg &amp;Dustin Reske&lt;/strong&gt;.&lt;br /&gt;Sus canciones solamente están interpretadas con dos guitarras, una rítmica y otra que va hilvanando líneas melódicas, y con dos voces, tanto canta &lt;em&gt;Jen&lt;/em&gt; como &lt;em&gt;Rose&lt;/em&gt;, como las dos a la par. Resulta sorprendente como de unas piezas tan sencillas, minuciosas y simplonas brotan unas canciones que aprietan tanto y te pellizcan en esas partes donde es más suculento el apretón ¿cómo será posible? te preguntas. Bueno, vamos por lo menos a intentar responder a parte de esta pregunta, y ello, a través de la descripción de los paisajes de las canciones de &lt;em&gt;Rose&lt;/em&gt; y &lt;em&gt;Jen&lt;/em&gt;, de merodear la vista a través de la ventana mientras las canciones de las Softies van alternándose, de pernoctar en las sensaciones removidas por la brisa que las Softies levantan, de recostarse en sus canciones-edredones y echar una cabezadita, de...&lt;br /&gt;Se dan a conocer por medio del prestigioso sello americano del señor Calvin Johnson, &lt;em&gt;K Records&lt;/em&gt;, con el debut “&lt;em&gt;It’s Love&lt;/em&gt;” (1995). Fue un debut muy aplaudido por la crítica, y no es para menos, con él acogemos por primera vez la atmósfera del grupo y nos quedamos prendados de su propuesta. Fueron 14 temas que invitan a su disfrute, de un modo especial, cuando la tarde acecha y las nubes empiezan a desprenderse de su luz. Repleto de temas que acompañan tardes lluviosas, frío interior y languidez paisajística; &lt;em&gt;“Hello rain”, “Alaska”, “Follow me”.&lt;/em&gt; Canciones con componentes sentimentales; &lt;em&gt;“It’s love”, “I love you more”, “Fragile, don’t crush”, “Heart condition”.&lt;/em&gt; Cosquilleos apacibles y reconfortables; “Charms around you wrist”, “This house”, “Until you tell”... Una encantadora versión del &lt;em&gt;“I can’t get no satisfaction, thank god&lt;/em&gt;” de los siempre maravillosos &lt;strong&gt;Talulah Gosh&lt;/strong&gt;. Y una canción en donde se acompañan de unas notas de piano, &lt;em&gt;“Perfect afternoon”,&lt;/em&gt; un dato a destacar teniendo en cuenta la devoción exclusiva de las Softies para con sus guitarras.&lt;br /&gt;Su primer single fue con el sello Slumberland. Su sonido todavía está falto de nitidez, pero sus canciones ya fluyen por sí solas. 4 temas lanzados al aire. Trenzan un delicioso tema en &lt;em&gt;“You don’t like me anymore”&lt;/em&gt; y entretienen la mar de bien con el resto: &lt;em&gt;“Loveseat”, “That and everything”, “Goodbye”.&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;Se toman su tiempo, y en el 96 nos avanzan un preludio de lo que será su segundo álbum. Sacan el delicioso single &lt;em&gt;“The best days&lt;/em&gt;” (1996 K Rds), con “&lt;em&gt;The best days&lt;/em&gt;” que incluirán en el disco y con “&lt;em&gt;As skittish as me&lt;/em&gt;” sumando candor y “&lt;em&gt;Stranger&lt;/em&gt;” suave, acústica, traslúcida.&lt;br /&gt;En el 1997 volvemos a tener noticias de nuestras chicas yanquis, de modo que, aparece un minicd de 8 temas en el sello Slumberland rubricado sencillamente “&lt;em&gt;The Softies&lt;/em&gt;”. Nuevamente son ellas, sí claro, son inconfundibles, esa sonoridad con la que dotan a sus guitarras y sus voces son fácilmente detectables. Las canciones en esta ocasión aparecen envueltas de una mayor melancolía, tristeza, o quizá, desesperación. Bueno, la portada ya anuncia ese terreno a traspisar mediante un cielo azul oscuro sobre unos árboles otoñales. Aunque a primera vista te parecen  todas sus canciones iguales, no lo son en absoluto, si bien, si lo son  sus elementos de construcción de las mismas, pero resulta increíble como levantan tan brillantes canciones y con tan suntuosa sencillez. De manera que, nos encontramos con temas dinámicos y azorados (a su manera, claro está) “&lt;em&gt;Snow like this” y “Postal blue&lt;/em&gt;”; sombríos y tristes “&lt;em&gt;Selfish&lt;/em&gt;” y “&lt;em&gt;Count to ten&lt;/em&gt;”; monocromáticos pintados de azul “&lt;em&gt;Half as much&lt;/em&gt;” y “&lt;em&gt;Pedestal&lt;/em&gt;”; incubados de dulzura “&lt;em&gt;All in good time&lt;/em&gt;”, tiritando de desazón “&lt;em&gt;Sixteen months&lt;/em&gt;”.&lt;br /&gt;El 97 fue  muy fecundo para &lt;strong&gt;Rose y Jen&lt;/strong&gt;, dando salida a su segundo disco titulado “&lt;em&gt;Winter pageant&lt;/em&gt;” nuevamente con K Records, continuando derramando sus canciones aleladas, parpadeantes, húmedas, acurrucadas... Donde desfilan nuevamente 14 temas recubiertos de dulces melodías entre visiones optimistas coloreadas de color de rosa (como el Cd) “&lt;em&gt;Excellent”, “The best days&lt;/em&gt;” (una de sus más encantadoras canciones) y melodías azoradas de tristeza, languidez y perforaciones; “&lt;em&gt;So sad”, “Over&lt;/em&gt;” y “&lt;em&gt;No one at all&lt;/em&gt;”. Relaciones truncadas, olvidadas y descorazonadas en “&lt;em&gt;Splitered hands”, “Fortune”, “Pack your things and go&lt;/em&gt;”. Viajes, escapadas y desventuras en “&lt;em&gt;Tracks and tunnels”, “Anywhere but here”, “My foolish way&lt;/em&gt;”. Invierno, amigos y preguntas en “&lt;em&gt;Winter pageant”, “About you&lt;/em&gt;” y “&lt;em&gt;Make up you mind&lt;/em&gt;”.&lt;br /&gt;The Softies no son el grupo donde hallarás canciones prodigiosas, inexorables melodías, estribillos que se hacen trizas, letras trenzadas de ingenio; y es que las Softies, sin lugar a dudas, no son inteligentes, pero que les vamos a hacer. Aunque también es verdad que la inteligencia, según dicen, no está hecha para las cosas profundas. Así que, después de todo no están nada mal.&lt;br /&gt;Rose Melberg acaba de publicar un disco en solitario “Portola” (Double Agent 1998). No os lo perdáis.&lt;br /&gt;Contactamos con Jen y este fue el resultado.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿Cuando se formó The Softies?¿Habéis estado en otras bandas?&lt;/strong&gt; Empezamos en enero del 94. Rose estuvo en una banda llamada Tiger Trap, también en K Records, yo (Jen) estaba en otro grupo que se llamaba Pretty Face, sin embargo, nunca llegamos a grabar nada de nada.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿Qué os llevó a formar una banda de pop?&lt;/strong&gt;  Nada nos impulsó a formar un grupo, fue simplemente algo que surgió por divesión.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿Cúal es el material que habéis publicado hasta la fecha?&lt;/strong&gt;  Tenemos dos discos (Lp/Cd) de bastante minutaje, dos single y un 10“ de ocho canciones.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿Qué intentais trasmitir con vuestra música?&lt;/strong&gt;  Nosotras no intentamos transmitir nada, tocamos música simplemente porque nos gusta.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿Quién compone las canciones?&lt;/strong&gt;  Las canciones de Rose las compone ella, excepto si yo he hecho la melodía, y viceversa.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿Porqué pensáis que K Records se fijo en vosotras?&lt;/strong&gt;  Somos muy amigas con toda la gente de K Rds, ellos no nos escogieron de un montón de cintas y demos o de alguna otra forma por el estilo.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿De qué suelen tratar vuestras letras?&lt;/strong&gt;  Principalmente, las letras de nuestras canciones hablan sobre el amor y sobre la amistad.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;“Charms around your wrist” y “The best days” son algunas de vuestras canciones que más nos gustan ¿de qué hablan?&lt;/strong&gt;  “Charms around your wrist” va sobre las expectaciones por parte de los fans y los medios. “The best days” trata alrededor del amor verdadero.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿Porqué razón no usáis bajo y batería?&lt;/strong&gt;  Sencillamente porque no queremos bajo ni batería.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿Como és la vida de una pequeña y encantadora banda en medio de una enorme y desconcertante ciudad como debe ser Porland?&lt;/strong&gt;  Actualmente The Softies no vivimos en Porland, aunque bueno yo sí vivo en Porland, sin embargo Rose vive en Canadá, a unas 6 horas en coche. Porland es muy rock’n’roll y sin embargo nosotras somos tan minúsculas.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿Cómo es vuestra relación con K Records y con Slumberland Records?&lt;/strong&gt;Todos somos buenos amigos. K Rds es el mejor sello del mundo.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿Soléis hacer conciertos y demás?&lt;/strong&gt;  Sí, hacemos un tour por U.S. una vez al año, normalmente solemos tener una buena acogida.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿Cuáles son vuestros grupos preferidos?&lt;/strong&gt; Nos gusta la “Pop music”: Heavenly, Small Factory, My Favorite, Henry’s Dress, Brance Hall, The Crabs, The Cardigans, Glo-worm...&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿Con qué grupos tenéis buenas relaciones?&lt;/strong&gt;  Somos amigas de The Crabs, y de otros grupos pop como Glo-worm, Franklin Bruno, Boyracer.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿Cómo véis la escena independiente americana o inglesa?&lt;/strong&gt;  Estamos contentas de las escenas independientes pero es muy duro estar en ellas, en especial siendo tan suaves, y no habiendo bandas tan suaves como la nuestra.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿Conocéis algún grupo español?&lt;/strong&gt;  No, no conocemos a ninguna banda española, nunca hemos estado en Europa por el momento!!&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿Cuáles son vuestros hobbies?&lt;/strong&gt;  A mí me gusta pintar, y a Rose le entusiasma la costura.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Simó Reus&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/12131169-111350905226521894?l=aprileyes.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://aprileyes.blogspot.com/feeds/111350905226521894/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=12131169&amp;postID=111350905226521894' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/111350905226521894'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/111350905226521894'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://aprileyes.blogspot.com/1999/01/ae3-softies-noviembre-diciembre-enero.html' title='ae3 The Softies ...noviembre, diciembre, enero...'/><author><name>april eyes</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-12131169.post-111350978127127991</id><published>1999-01-27T22:06:00.000+01:00</published><updated>2005-04-14T22:38:20.050+02:00</updated><title type='text'>ae3 Caramel_Volteretas Pop</title><content type='html'>Caramel es un dulce grupo francés, concretamente de Limoges, son cuatro “garçons” (&lt;strong&gt;Guillaume, Fabien, Denis y Stéphane&lt;/strong&gt;) y una chica (&lt;strong&gt;Isabelle&lt;/strong&gt;). Es asombroso el enorme rebrote de estupendas bandas surgidas en el país vecino, y que debido a sus cualidades van filtrándose mucho más allá de su orografía natural. En algunas ocasiones, como es el caso de los Caramel, ayuda a esta difusión supranacional (recordemos las enormes reticencias que hay en todos los sitios con los grupos que no vienen del Reino Unido o de EE.UU.) el que saquen sus discos ya de primeras con una discográfica de otro país (el emblemático sello pop alemán, Marsh-Marigold, es el caso de Caramel).&lt;br /&gt;Caramel son esa golosina pop que condimenta buenísimas canciones, y aunque con ese nombre vayan a parecer unos reposteros pasados de golosos, no es así. Componen un pop en ocasiones con sabores dulces, pero otras muchas varían sus recetas a modo de primer plato, segundo y postre. Ayuda a configurar este singular menú el que cante tanto chico (Denis) como chica (Isabelle) aportando ese toque agridulce, Denis, y esa pizca sacarosa, Isabelle.&lt;br /&gt;Inicia su propio discurrir con un primer single, “Triangle” (Marsh-Marigold, 1994), donde conforman un pop no exento de ritmo y melodía cantado en francés. Temas placenteros “Pas tous les jours dimanche” y “Paser par le parc”, temas tosteados con elegancia y buen gusto “Guidoline” y “Un garçon ordinaire”.&lt;br /&gt;Al año siguiente entregan el mini-lp “Ole Zamora” (Marsh-Marigold, 1995) con dulces como “L’été en ville” y “Au revois, mademoiselle” y temas difíciles y contorsionados, como “Stick” y “Anyway”. En el 96 sacan dos singles en dos sellos distintos a su escudería habitual, por un lado, el single “My taylor is rich” (Harriet Rds 1996) con 3 temas muy alocados donde destaca el festivo estribillo de “Tout a été dit”. De otro lado, sacan el single con el maravilloso sello francés Aquavinyle con dos temas de melodías depuradas y graciosas “Dans, mas, bras” repleto de parapapas y “Johana” donde canta Isabelle desbordando frescura, melancolía y placer a partes iguales.&lt;br /&gt;Ya en el 97, por fin, logran editar su primer Lp, “Punkpopgaragemods” (Marsh-Marigold 1997). En su portada está dibujada una camiseta del grupo y en su contraportada el revés de la camiseta conteniendo el listado de canciones, muy al estilo Aramburu. Son 17 canciones muy variadas como rubrica su título. Además, rescatan algunas canciones de sus anteriores trabajos como “Tout a été dit” y “Ole Zamora”. Himnos pop avivados “L’an 2000 tout de suite” y “Hey you let’s go”. Remansos instrumentales deleitosos “Universal party” y “Call the riot grrrl police”.&lt;br /&gt;Gravitaciones singulares “Un mauvais rêve” y “Rien n’est important”. Delicias francesas cantadas por Isabelle “Tout a été dit” y “Formation professionnelle”. Medios tiempos reconfortantes “Ole Zamora” y ”C’est la vie”. Canción bailable a lo St. Etienne “Je suis plus punk que toi”. Y dos joyas pop lacrimadas por la bella voz de Isabelle “Aprè la pluie” y “Why waste time” (por estos dos únicos temas bien merece la pena hacerse con este disco).&lt;br /&gt;En fin, este disco contiene un poco de todo; desde descalabros algo intrascendentes hasta melodías fantásticas pronunciadas en elegante francés; desde cancioncillas de relleno hasta maravillosos temas de belleza equiparable a tardes despedidas desde París, Burdeos, Limoges...&lt;br /&gt;Nos pusimos en contacto con este encantador grupo acaramelado y obtuvimos una entrañable entrevista que aquí abajo os reproducimos literalmente de como la recibimos. La entrevista fue redactada por la novia de Guillaume que sin duda se acuerda perfectamente de sus clases de castellano de cuando iba al instituto, así, hemos preferido mantener esa especial frescura que contiene su escritura. Queremos agradecerles de corazón su esfuerzo y simpatía. Bueno, sin más, pasamos la palabra a los Caramel.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿Cuando se formó el grupo?¿Habéis estado con anterioridad a CARAMEL en alguna otra banda?&lt;/strong&gt; El grupo CARAMEL nació en Limoges, en 1993 con Isabelle (voz), Fabien (guitarra) y Denis (voz y bajo). Stéphane (batería) y yo (Guillaume, guitarra) llegamos algunos meses después. Se puede considerar que Caramel constituye nuestro primer grupo realmente serio (Denis, Steph y yo tocabamos música en grupitos sin envergadura antes).&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿Cómo se empieza a gestar el grupo?&lt;/strong&gt; Se encuentra una anécdota al principio de nuestro recorrido. Denis y Fabien no se conocían. Se encontraron en un mercado de discos mientras estaban buscando en un caja de singles de Sarah Records. Hablaron de sus gustos y decidieron crear un grupo en el acto. Fabien ya conocía Isa y Stéph. En lo que me concierne, a Fabien le gustaron mis canciones en cuanto él las descubrió. Me llamó pronto por teléfono y me pidió que me reuniera con ellos.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿Cuál es el material de Caramel publicado hasta el momento?&lt;/strong&gt; Hemos hecho: Singles 7“: · Triangle (Marsh-Marigold, 1994) · Johana (Aquavinyle, 1996) · My tailor is rich (Harriet, 1996) MiniCd: · ¡Ole Zamora! Cd: · Punk Pop Garage Mods (Marsh-Marigold, 1997). Todos somos (estamos?) muy satisfechos de estas producciones aunque preferimos algunos discos. El último nos gusta particularmente, en efecto, su sonido es exactamente el que queríamos. Hay que decir que fuimos ayudados por Mice de They Go Boom!, es la mejor producción que nunca habíamos tenido...&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿Cuál es vuestra relación con Aquavinyle Records?¿y con Marsh-Marigold Records?&lt;/strong&gt; Conocemos a Thomas (Aquavinyle) desde hace mucho tiempo, con Viannay y Aurélien, organizó una gira Marsh-Marigold en 1994 (los grupos eran Acid House Kings, Red Letter Day y Caramel). Thomas nos acompaña desde el principio. Aquavinyle Records acaba de producir un 7“ de Vicarage Garden, es un amigo, y tenemos los mismos gustos musicales. Oliver, el “jefe” de Marsh Marigold, nos adoptó desde la primera ojeada... Fue seducido por nuestra primera demostración. Oliver llega a hacer de su label una gran familia. Nos demuestra su amistad cada vez que nos vamos a Hamburg para conciertos. Nos da su confianza. Suele decirnos que vamos a ser “superstars”, creo que es nuestro fan nº1.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿Con qué otros grupos franceses habéis actuado?¿Qué pensáis de Spring, Katerine, Dominque A, Loons, Des Garçons Ordinaires... y sobre la escena indie-pop francesa?&lt;/strong&gt; Por el momento no tenemos muchos contactos con otros grupos franceses. Tocamos con Autour de Lucie (de París), Lemon Curd y Kim (de Burdeos). Los grupos franceses que preferimos son, Dominique A, Sleek, Little Rabbits... Fabien, yo y algunos chicos hemos formado un nuevo grupo (de Limoges), se llama Corner Kick (expresión de fútbol), os aconsejo seguir nuestra brillante evolución.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿Habéis actuado en muchas ocasiones?¿Qué os parecen vuestros conciertos?&lt;/strong&gt; Es una lástima que no podamos hacer tantos conciertos como quisiéramos. Denis vive en “Wales” (G.B.) donde está estudiando química en Cardiff. Stéph está en Tolosa. Sólo Fabien y yo estamos a menudo en Limoges. Con todo nos las arreglamos para hacer más o menos diez conciertos, este número queda bastante ridículo. Hubo conciertos en Francia (Burdeos, Limoges...) en Belgique (Liège) y en Alemania (dos veces en Hamburg para la fiesta de Marsh-Marigold del nuevo año). pero, cada vez jugamos (o tocamos), todo se pasa muy bien. El público, la gente suele reaccionar bastante positivamente (bailar, se mueven como locos...). Incluso Oliver (de Marsh-Marigold) piensa que deberíamos hacer un “Lp live”. Se suele decir que somos un grupo de escena. ¡Hay que creerlo! Un admirador alemán nos ha confiado que éramos el mejor grupo de “happy metal”, sólo él sabrá lo que significa.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿Qué clase de música soléis escuchar?¿Cuáles son vuestros grupos preferidos?&lt;/strong&gt; Escuchamos principalmente “POP music”, ¿os sorprende?. Hay que añadir que a Stéph le gusta también el reggae, ragga... creo que Isa, a veces escucha techno. Y quizá se pueda encontrar a Denis escuchando acid jazz en las calles de Cardiff. Os cito algunos grupos que todos queremos: Heavenly, Field Mice, Sugargliders, Pastels, Busch, Seashells, Die Fünf freunde (Marsh-Marigold), y más generalmente, Pale Fountains, Smiths, Soup Dragons, Magnetic Fields, The Bats, John Cunnigham, Trash Can Sinatras, They Go Boom!&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿Cómo componéis las canciones?&lt;/strong&gt; Es Denis a solas quien escribe la mayoría de las canciones. Nos presenta los proyectos, las maquetas. Yo escribo ciertas canciones a solas, y otras con Fabien. Pero, en realidad, para grabar un disco, cada uno, crea su propia parte según su instrumento. Después, aparece el sonido Caramel.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿Os gusta el telefilm “Helene et les Garçons”?&lt;/strong&gt; &lt;em&gt;(Esta simpática serie fue emitida por el canal autonómico catalán, y quizá en otros canales autonómicos, donde había una banda de pop, chicas y chicos y lo de siempre, todo muy naïf, casi ridículo, pero era divertida. Los Caramel tienen una canción titulada “Johana”, nombre de una de las protagonistas de la serie, y esto fue lo que contestaron)&lt;/em&gt; Hay dos maneras de considerar “Helene et les Garçons”, si lo miras en el primer grado es realmente lamentable, aflictivo, si lo miras como una película de ciencia ficción en la que los estudiantes no trabajan, nunca van a la universidad; una película en la que los jóvenes de 23-25 años suelen ir a una cafetería limpiadísima para beber coktails de frutos anaranjados, donde nadie fuma... Los chicos viven con los chicos y las chicas viven con otras chicas. Los chicos entran por la ventana para ver a sus amigas... Nadie paga esos coktails naranjas. Si se mira así “Helene et les Garçons” se vuelve bastante humorística, ilusa...&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿Cuáles son vuetros hobbies?&lt;/strong&gt; &lt;em&gt;Fabien&lt;/em&gt;: los restaurantes, el fútbol, la búsqueda de discos de pequeños labels (los conoce todos...), la playstation de Sony...&lt;em&gt;Guillaume&lt;/em&gt;: el fútbol y todos los deportes (practico el badminton) &lt;em&gt;Isa&lt;/em&gt;: la moda, los vestidos, la música...&lt;em&gt;Denis&lt;/em&gt;: la ciencia, la noche, los clubs... &lt;em&gt;Stéph&lt;/em&gt;: todas las fiestas...&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿Qué bandas españolas os gustan?&lt;/strong&gt; Los grupos españoles que queremos: Le Mans, La Buena Vida, Family. Hice dos conciertos con La Buena Vida (Bordeaux y Limoges) con mi grupo Doggy (en el que estoy a solas), son muy simpáticos.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿Cuáles son vuestros proyectos más inmediatos?&lt;/strong&gt; Nuestro Lp acaba de salir, se llama “PunkPopGarageMods”, es el número 9 de Marsh-Marigold. Se puede comprar gracias a “Mind the Gap”. Nuestros proyectos, pues, hacer conciertos (¿en España?¿en Mallorca?) y escribir nuevas canciones. (Todos estos proyectos no son muy revolucionarios, verdad)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Simó Reus&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/12131169-111350978127127991?l=aprileyes.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://aprileyes.blogspot.com/feeds/111350978127127991/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=12131169&amp;postID=111350978127127991' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/111350978127127991'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/111350978127127991'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://aprileyes.blogspot.com/1999/01/ae3-caramelvolteretas-pop.html' title='ae3 Caramel_Volteretas Pop'/><author><name>april eyes</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-12131169.post-111351063847525342</id><published>1999-01-26T22:23:00.000+01:00</published><updated>2005-04-14T22:30:38.483+02:00</updated><title type='text'>ae3 Gypsophile_Delicia francesa</title><content type='html'>Bajo el nombre de Gypsophile se esconde un único personaje llamado Guillaume Belhomme. A principios del año 98 publica su primera referencia musical, un Ep titulado "Apart in alep" en la escudería Elefant. Otra deliciosa propuesta pop surgida del país ganador del último mundial de fútbol, y ya van muchísimas; Spring, Caramel, Loons, Autor de Lucie, Da Capo, Fugu, Dominique A, Les Fleurs, Bien, Katerine, Yann Tiersen, Iris, Françoiz Breut, Czerkinsky... Tendrá algo que ver la buena forma futbolística con la musical, quizá sí, quién sabe, no.&lt;br /&gt;Gypsophile, por su parte, produce unas canciones, que cantadas en francés, acoplan muchas referencias estilísticas; chanson francesa, jazz ecléctico, bossanova, dosificado tecno-lounge, y sobretodo pop anglosajón.&lt;br /&gt;Un debut singular, donde crea un ambiente relajado, con la excepción de "L´appareil à sous", retratando una orografía otoñal. Rotula con tonos beige temas como "No more" y "Leaving with liv". Embelesa en "And over every day" con ese aire bossanova. Homenaje a Gainsbourg en "L´appareil à sous". Logra una delicia pop con "Apart".&lt;br /&gt;Contactamos con Guillaume, y pudimos comprobar que además de ser un apuesto joven es un buen conocedor de música, literatura, arte... (algo de lo que quizá no muchos grupos puedan alardear)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿Cuándo y por qué surge Gypsophile?&lt;/strong&gt;  Bien, la verdad es que no estoy seguro, pero creo que empecé bajo el nombre de Gypsophile allá por el ´95. Y me preguntas el porqué, y al no ser persuadido para formar Gypsophile no tengo razones que apuntarte.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿Has estado antes en algún otro grupo? ¿Cómo sonaba?&lt;/strong&gt;  Escribí canciones para una banda llamada Coming Soon (en Francia en aquellos días había otra banda más conocida llamada Coming Soon, pero no es la misma). El sonido era algo así entre Heavenly y The Ambitions Lovers, pero no era un grupo demasiado bueno.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿Por qué crees que Elefant Rds se fijó en tu proyecto?&lt;/strong&gt;   Esta es una pregunta difícil... ¡Quizá tengan muy buen gusto! Pero sería mejor que se lo preguntarais a ellos, eso creo.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿Cuál es tu opinión sobre "Apart in alep"?&lt;/strong&gt;  ¿Cuál es mi opinión sobre mis canciones? Bien, hay canciones que hace más de 2 años que han sido grabadas, el tiempo vuela, verdad. No estoy seguro sobre "One day", me parece una simple y llana canción pop, y "L ´appareil à sous" no sigue el ambiente del resto de las canciones.. Pero todavía me gustan "And over every day", "Apart", por supuesto, "No more", y mi preferida que es "Leaving with liv".&lt;br /&gt;¿&lt;strong&gt;Cuál es tu opinión sobre Elefant Records? ¿Piensas que podría decir algo malo sobre Elefant?&lt;/strong&gt; No, verdad... creo que hacen su trabajo muy bien. No conozco realmente su impacto en España, pero en Francia, está empezando a ser visto como un importante pop label, donde aquí casi no hay (la mayoría son pequeños, pero necesarios), y además, se aprecia su artwork.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Tu versión de "L´appareil à sous" de Serge Gainsbourg es deliciosa, dinos algo sobre la música de los ´60.&lt;/strong&gt;   Serge Gainsbourg es una referencia importante para mí. Estoy enamorado de las canciones que hizo durante los ´60 y los´70, pero todavía tengo problemas con sus últimas canciones (¡reggae!). Su personalidad es realmente interesante, y es ciertamente interconectable con su música (no debemos olvidar que él encontró la gente más importante del music-hall francés: Prevent, Philippe Clag, Juliette Greco...) Mi opinión sobre la música de los ´60. Pues, me gustan todos los cantantes franceses, como Serge Reggiani, Léo Ferré, Barbara, Brassens. Pero no escucho ningún grupo pop, inglés o americano, de este periodo, y no sabría decirte el porqué. Realmente estoy impresionado por las bandas jazz o instrumentales de los ´60 y por las bandas sonoras de las películas de los ´60.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;"Apart" es la canción que más nos gusta. Nos podrías decir de qué trata.&lt;/strong&gt;  "Apart" es la canción que a todo el mundo le gusta más de este ep... es estraño para mí ver como todos son unánimes sobre esta canción, porque yo prefiero mucho antes "Leaving with liv" o "No more". "Apart" trata sobre la historia de un chico que invierte muchos esfuerzos para ir a una fiesta en la cual habrá la chica que le gusta... Luego, él quiere decirle que hay algo importante entre ellos, pero no puede porque hay demasiada gente en la fiesta. Así que él esta muy preocupado por si podrá verla aparte ("apart").&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Cuál es tu breve opinión sobre estos grupos franceses: Spring:&lt;/strong&gt; me gusta "Spring vs Pez", pero no me entusiasma "Tokyo drifter"... Pero su música es realmente agradable y fresca. &lt;strong&gt;Autor de Lucie&lt;/strong&gt;: no he podido escuchar sus canciones, lo siento. &lt;strong&gt;Caramel&lt;/strong&gt;: algunas de sus canciones son realmente locas. Me encantan canciones suyas como "Johanna". Ellos pueden grabar lo mejor y lo peor. &lt;strong&gt;Dominique A&lt;/strong&gt;: me encanta su álbum "La mémoire neuve", y canciones como "Otto box", "Pour qui je me prends" y muchas más... Él es un chico simpático y honesto. &lt;strong&gt;Fugu&lt;/strong&gt;: sólo conozco sus dos canciones incluidas en el recopilatorio "Supermarket" de Elefant. Su sonido es bueno, pero quizás demasiado "Beatles" para mí. &lt;strong&gt;Loons&lt;/strong&gt;: sus canciones son grandes y realmente frescas... "Ne sois pas si bête" es una deliciosa canción. Es difícil responder a esta clase de preguntas y no caer en las ¡trampas! Es fácil responder a estas preguntas cuando uno llega 20 años componiendo y escribiendo canciones, pero Gypsophile no tiene material suficiente para dar consejos o aportar algo.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿Qué clase de música sueles escuchar? ¿Bandas favoritas?&lt;/strong&gt; No escucho mucho pop, excepto bandas como Stereolab, Momus, Zumpano (su álbum "Look what the rookie did" es casi perfecto). Suelo escuchar Jazz (Chet Baker, Coltrane, Donaldson, Han Coch, Donald Byrd, Stanley Torrentine) y mucha música brasileña (Jobim, por supuesto, Caetano Veloso, Elis Regina, Gal Costa, Sergio Mendes...). Me gustan soundtracks también ("The cat" de Halo Schifrin, "Bullit", John Barry, Bacharach... ¿Bandas favoritas? no sé si tengo, pero es impresionante el trabajo de Arto Lindsay!&lt;br /&gt;¿&lt;strong&gt;Cuáles son tus hobbies?&lt;/strong&gt;  Cada clase de arte. Cine: Kieslowshi, Carax, Michaël Powell, P. Hanke... Literatura: Léantand, G.G. Márquez, Javier Tomeo, P. Hanke... Pintura: Topor, Ungerez... Es difícil decirte mis hobbies... todo puede ser una especie de hobby... Quizás mi mayor hobby sea escribir respuestas para las entrevistas que hacen a Gypsophile.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Simó Reus&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/12131169-111351063847525342?l=aprileyes.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://aprileyes.blogspot.com/feeds/111351063847525342/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=12131169&amp;postID=111351063847525342' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/111351063847525342'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/111351063847525342'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://aprileyes.blogspot.com/1999/01/ae3-gypsophiledelicia-francesa.html' title='ae3 Gypsophile_Delicia francesa'/><author><name>april eyes</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-12131169.post-111351156502720611</id><published>1999-01-25T22:38:00.000+01:00</published><updated>2005-04-14T23:14:04.496+02:00</updated><title type='text'>ae3 Everything but the girl_Una historia diferente</title><content type='html'>EBTG ( o lo que es lo mismo Tracey Thorn y Ben Watt) son un grupo atípico, nadando entre dos aguas, según el viento que guía las corrientes, entre el aplauso del circuito independiente y su repudio, entre un medio éxito en el mundo mainstream y sus letargos a la sombra.&lt;br /&gt;Para muchos EBTG pueden parecerle un simple grupo sin personalidad, diseñado para aparecer en las radiofórmulas cuando ciertos hombres de traje oscuro lo creen conveniente. Y sus razones tendrán, puesto que como he citado, han basculado del mainstream al lugar que los vio nacer. Sí, y lo que tal vez algunos no sepan, es que EBTG surgen del prestigioso sello londinense Cherry Red Records (Felt, The Monochrome Set, Marine Girls... ) con su primer single "Night and day", versión de Cole Porter que llegó al primer puesto de las charts independientes en el 83.&lt;br /&gt;Los inicios del grupo nos remontan a principios de los años ´80, en el seno de Cherry Red donde cobijaban grupos que articulaban un sonido propio, particular, insólito.&lt;br /&gt;Marine Girls es uno de estos, banda formada por chicas; Alice, Hall, Gina y Tracey (te suena este último nombre) que confita un sonido minimalista (bajo, guitarra, voz y sencillas percusiones) que recuerda los ambientes de Young Marble Giants. Marine Girls publican su primer disco en 1981, el delicioso "Beach Party", dieciséis canciones condensadas en apenas treinta minutos. La mayoría de temas los canta Alice, pero Tracey se encarga de la guitarra, coros y canta alguno que otro tema ("Honey" y "He got a girl"). Un sonido frágil, atemperado, sigiloso, esgrimido con suave guitarra y precisión rítmica para sostener unas brillantes melodías vocales caracterizadas por su sobriedad, sencillez, decoro. Una temperanza candorosa recorre todo el disco junto a una melancolía propia de una playa en invierno.&lt;br /&gt;En 1983 aparece su segundo y último disco, "Lazy ways", en esta ocasión produce Stuart Moxham (Young Marble Giants), y su talento se deja percibir en una métrica ya de por sí muy influenciada por los hermanos Moxham y la deliciosa voz de Alison Statton. Las canciones están mejor capturadas, hay más nitidez y más tratamiento en las melodías. Tracey entrega minuciosas perlas como "Love to know", "A different light" o "Second sight".&lt;br /&gt;En definitiva las Marine Girls lograron componer canciones que respondían al título de la canción "Music for evenings" de Young Marble Giants con insospechada eficacia.&lt;br /&gt;Mientras tanto, entre ambos discos de Marine Girls, Tracey Thorn publica un álbum en solitario, "A distant shore" (Cherry Red 1982). Sumamente escueto en su planteamiento, sólo se sirve de guitarra y de su increíble voz. No es muy distinto a lo que hace con sus compañeras marineras, pero ya tiene ese rúbrica especial, dando a sus canciones un encanto más pop, melodías más edulcoradas, y eso sí, rebañadas igualmente de melancolía. Un disco homogéneo, quizá demasiado lineal, donde ninguna canción sobresale del resto. Incluye una versión del "Femme fatale" de la Velvet, una delicia, parece Nico relatando su vida.&lt;br /&gt;Por su parte, Ben Watt (la otra media parte de EBTG) también publica un disco en solitario titulado "North marine drive" bajo la compañía Cherry Red Records.&lt;br /&gt;Por fin, ambos personajes cotejan sus talentos y personalidades, y además de formar pareja, forman un nuevo grupo, Everything But the Girl. Muy pronto descorchan sus propuestas y presentan su primer disco, "Eden" (Blanco y Negro 1984), publicado por una subsidiaria de Warner. "Eden" tuvo una acogida excelente por la crítica, ensalzando a sus autores a la condición de nuevos precursores del panorama pop. Es un disco que atesora todo un mosaico de condimentos: bases jazzísticas, aroma brasileño, candidez anglosajona, melodías perfumadas de bossanova, pop sesentero, arreglos de metal, voces exquisitas... Para algunos, hoy día, otejando una visión retrospectiva, se le compara por su trascendencia al "Colossal Youth". Tal vez sea factible, pero discutible, puesto que los Young Marble Giants sólo facturaron ese disco y los EBTG nos proporcionaron, y así continúan, entregando discos y más discos. Conque se hacen difíciles los paralelismos. Pero, sin duda, fue un debut majestuoso, delicioso, esencial para conocer el discurrir del pop anglosajón de los ´80.&lt;br /&gt;"Eden" se abre con uno de los mejores temas del grupo "Each and everyone" donde se condensan todos los ingredientes de su receta, increíblemente bien repartidos. Le siguen canciones tostadas con radiante bossanova "I must confess", "Fascination". Baladas al puro estilo EBTG (que continuarán facturando en el resto de su discografía) "The spice of life", "The dustbowl", "Even so". Jazz-pop "Crabwalk". Medios tiempos satinados de pop meloso "Frost and fire", "Bitter sweet", "Another bridge". Temas quietos y sosegados cantados por Ben Watt "Soft touch" y "Tender blue".&lt;br /&gt;Al año siguiente, sacan su segundo disco, "Love not money" (Blanco y Negro 1985). Destaca la preciosa portada, dos niños pequeños orinando entre un paisaje industrial de principios de siglo. Pero si hay algo a reprocharles son sus portadas. Normalmente aparecen Ben y Tracey, salvo los dos primeros discos ("Eden" y "Love not money"). Por un lado, tienen portadas muy poco acertadas, nada atractivas, e incluso, algo patéticas ("Baby, the stars shine bright", "The Language of life", "Amplifield heart", "Walking wounded"), por otro, portadas interesantes, bien trabajadas, y aportando ese candor pop ("Love not money", "Eden", "Idlewild", "Worldwide"). Bien, a lo que íbamos, este segundo trabajo no resultó una continuación de "Eden", se desprenden de los ambientes cálidos y de la bossanova, dotan a sus canciones de mayor profundidad y de un aire melodramático, en fin, una cortina de melancolía recubre gran parte de "Love not money".&lt;br /&gt;Diez temas, desde canciones largas, lentas, apesadumbradas "Shoot me down" y "Angel", a temas más distendidos, brillantes y poppies como "Are you trying to be funny?", "When all´s well", "Trouble and strike"; medios tiempos rubricados con su propio sello "Ballad of the times", "Ugly little dreams"; la balada cantada por Ben "Sean"(pues, Ben siempre canta baladas); y más canciones lentas "Anytown" y "This love". Un disco que no logra empatar con su predecesor, todo y que cuentan con el mismo productor, Robin Millar, y Phil Moxham se encarga del bajo. Seguramente se publicó forzado por cuestiones contractuales con su discográfica, ya que cojea en algunos cortes y parte de los encantos de EBTG están enturbiados. A pesar de todo, no es un mal disco, y su escucha crea un ambiente que irradia melancolía y belleza.&lt;br /&gt;Ese segundo trabajo que no llega a cuajar repercute en una nueva puesta a punto y a arriesgarse en un disco grabado con toda una orquesta al completo, "Baby, the stars shine bright" (Blanco y Negro 1986). Resulta un estupendo catálogo de delicioso pop sedimentado en aquel sustrato que cultivaron genialidades como Phil Spector, John Barry, Goffin and King, Bacharach, Ray Conniff... Grabado en los estudios Abbey Road y producido por Mike Hedges. Ben Watt se encarga de los arreglos orquestales, como vemos, está bien dotado para la música.&lt;br /&gt;Un disco vitalista, fresco y animoso, para contrarrestar al melodramático "Love not money" aunque no exento de bellas baladas, emocionables violines y toda la gama de productos para lograr conmover al receptor. Despertares, luces brillantes, excitación "Come on home", "Don´t leave me behind". Sosiego, bienestar, atardeceres "A country mile", "Cross my heary", "Come hell or high water". Noches de lluvia, lágrimas, padecimientos "Don´t let the teardrops rust your shining heart", "Careless", "Fighting talk". Y una canción dedicada a Marilyn Monroe, "Sugar finney". Un disco soberbio, donde la de ya por sí corpulenta voz de Tracey se ve abastecida de toda una magistral fábrica de sonidos, sin resultar recargante ni sobreproducido en ningún momento. Y aquí su mayor logro, la orquesta no recarga las canciones sino que las elabora junto al resto de instrumentos pop.&lt;br /&gt;Tras sacar 3 elepés en 3 años, se toman su tiempo, dejan reposar las guitarras y sus voces por una temporada. Tras un paréntesis regresan de nuevo con "Idlewild" (Blanco y Negro 1988). Un álbum que recoge, de algún modo, un poco de cada uno de sus anteriores discos. La calidez de "Eden", la melancolía de "Love not money" y la ambientación de "Baby, the stars shine bright". Mi disco favorito, y no sabría decir muy bien porqué, tal vez, sea su sencillez, las canciones repletas de melodías agraciadas, los tonos grises y melancólicos de todos sus temas. De algún modo, podemos hablar de madurez plena en lo que llamaríamos su primera etapa, o lo que es lo mismo, EBTG en los años ochenta.&lt;br /&gt;Todo son medios tiempos pero con infinidad de matices. Todo son canciones maravillosas. Emotivas "I always was your girl", "Oxford street", "Shadow on a harvest moon". Brillantes "I don´t to talk about it" "Lonesome for a place i know". Lustrosas "These early days", "Goodbye sunday", "Tears all over town". Tristes "The night i heard caruso sing", "Apron strings". Afectivas "Love is here where i live" y "Blue moon rose".&lt;br /&gt;En "Idlewild" por fin Ben Watt se atreve a autoproducirse, y surge este exquisito muestrario de imperecederas melodías, fragancias, palpitaciones, retazos... del mejor pop de los ´80.&lt;br /&gt;EBTG comienzan la década de los ´90 con "The language of life" (Blanco y Negro 1990). Su trabajo más pretencioso y comercial, dando como resultado su álbum menos acertado, más imprescindible, más inflado y con menos sustancia de todos cuantos nos han entregado. Una producción nefasta, a cargo de Tommy Lipuma, convierte casi todos los temas en canciones impersonales listas para ser radiadas en radiofórmulas bajo estúpidos comentarios por estúpidos comentaristas. Unos saxos preponderantes sustituyen los elegantes arreglos de metal propios del grupo. Incluso la voz de Tracey se resiente al estar rodeada de una música artificiosa y recargada. Pese a todo, hay que destacar bonitas canciones que resisten a cualquiera producción inacertada como "Get back together", "The language of life", "Take", "My baby don´t love me", "Driving". Aunque, quizá, no toda la culpa se deba a la producción (y por tangente a la discográfica), también el propio grupo intentó superar su popularidad tratando sus canciones con un pastiche muy comercial.&lt;br /&gt;Poco contentos con "The language of life" confeccionan un nuevo disco a su medida, como ellos saben, y como mejor les queda, se trata de "Worldwide" (Blanco y Negro 1991). Y por el momento se olvidan de la figura del productor, y se autoproducen de nuevo.&lt;br /&gt;"Worldwide" podemos definirlo como su presentación en la nueva década (olvidándonos del fallido disco anterior). Aportan algunas novedades, como por ejemplo, el uso de sintetizadores y batería programada para vestir su pop de costura clásica y unas melodías vocales envidiables. Como luego veremos, EBTG actualizan su propuesta, aunque claro, eso les costará un poco, vienen de los primeros ochenta, y lo irán haciendo pausadamente, concretamente, se inician con este "Worldwide", lo intentan con el próximo álbum ("Amplified heart"), y lo perfeccionan en su último disco ("Walking wounded").&lt;br /&gt;"Worldwide" muestra la buena salud de la que goza el grupo a nivel artístico, pues a nivel de crítica se los considera un grupo caduco y sin nada más que aportar. Un sonido más dinámico y no tan porstergado domina la situación, ayudando a ello las bases programadas y unas voces brillantísimas. Color y aroma dulce lo proporcionan canciones como "Old friends", "Twin cities", "Feel alright". Lumbre y ambiente lo instalan temas como "Understanding" y "Frozer river". Expectación y aplausos producen "Talk to me like the sea", "One place". Palabras difíciles se esconden en biombos como "Politics aside" y "Boxing and pop music". Pequeñas tormentas llueven en "You lift me up", "British summertime".&lt;br /&gt;Aparecen una serie de discos oficiales que se tratan de un unplugged, uno de rarezas y un recopilatorio: "Acoustic" (1992) sólo para el mercado norteamericano, "Essence &amp;amp; race 82-92" (1992), en exclusiva para el Japón, y "Home movies" (1993).&lt;br /&gt;Tras dos largos años reaparece EBTG con nuevas canciones en "Amplified heart" (Blanco y Negro 1994). De nuevo no es muy bien acogido este trabajo. Por lo visto, los años ´90 se les resisten, pero ellos continúan entregando valiosas dosis de "pop music". En esta ocasión , los aires tecnológicos están más presentes. Y de nuevo, se autoproducen el disco. Debido a la tibieza conque responde el público y la crítica con EBTG, su compañía de toda la vida, la Warner, los despide.&lt;br /&gt;Ambiente oscuro, discernimientos personales, paisaje urbano, soledad incrustada, agujeros interiores, taladros exteriores... muchísimas postales irradia este melancólico "Amplifield heart". Otro disco especial, por su sinceridad, melancolía, supuración de imágenes, como lo fuera "Idlewild". Canciones animadas "We walk the same line", "Trouble mind". Revuelcos en los lodos de la vida vivida y por vivir "Missing", "25th december". Medios tiempos aterciopelados "Walking to you", "I don´t undersatnd anything", "Get me". Baladas rompecorazones "Two star" y "Disenchanded".&lt;br /&gt;Por aquellas casualidades del mundo de la música, una remezcla del tema "Missing" que hace el propio grupo, que para más inri fue lo último que hicieron para Warner ( y por lo visto no les gustó nada, así como tampoco les gustaba nada las escasas ventas de los discos de EBTG, hacen que Warner abandone al grupo) logra resucitar a EBTG al mundo de los vivos. Y les desquita las telarañas que les había otorgado el inicio de la década de los noventa. Y ello casi un año después de publicar "Amplified heart". Todo el mundo vuelve a hablar de EBTG, se reedita "Amplified heart" que ya incluye la remezcla de "Missing" que se colocó en el número dos de las listas de éxitos norteamericana y obtuvo similares condecoraciones por toda Europa.&lt;br /&gt;Las cosas parece que les vuelven a ir bien, pero Ben es atacado por una grave y larga enfermedad, el síndrome Churg-Strauf, una extraña enfermedad que al contrario que el Sida, se refuerza tanto el sistema inmunológico que empieza a atacar al propio cuerpo. Por suerte, logra superar el tremendo escollo, y junto a Tracey ponen en marcha su nueva propuesta.&lt;br /&gt;"Walking Wounded" (Virgin 1996) les trae de vuelta al punto de mira de los telespectadores musicales. De nuevo, como ocurrió con "Eden", les aplauden. EBTG han orquestado sus canciones pop de siempre con instrumentos tecnológicos (sintetizadores, samplers, secuencias de ordenador...), y el resultado es delicioso. Suenan actuales, porque visten ropa moderna, pero no han perdido su forma de ser. De modo que, sus ambientes atemperados, sus melodías vocales, su melancolía recóndita, sus letras íntimas y afiladas, su pop artesanal... restan intocables. Grandeza "Wrong", "Mirroball", "The heart remains a child". Magia "Before today", "Good cop bad cop". Tristeza "Single", "Walking wounded". Imaginación "Flipside", "Big deal".&lt;br /&gt;EBTG han logrado salir de su ostracismo, por si existían dudas, algunas muestras. Su participación en el RedHot+Rio (1996) donde versionean "Corcovado" del maestro Jobim, lo más sublime de la bossanova tratada con programadores, y surge deliciosa. La participación de Tracey, poniendo su escultural voz, en el disco "Protection" de Massive Attack.&lt;br /&gt;EBTG han iniciado una nueva etapa, ya no tienen 18 años como cuando empezaron, pero como si los tuvieran. Se han reciclado, actualizado, han renacido para inaugurar una nueva vía.&lt;br /&gt;Aguardando su próximo y cercano disco ponemos punto y final, o mejor, punto y seguido, ya que muy pronto esta historia continuará.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Simó Reus&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/12131169-111351156502720611?l=aprileyes.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://aprileyes.blogspot.com/feeds/111351156502720611/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=12131169&amp;postID=111351156502720611' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/111351156502720611'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/111351156502720611'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://aprileyes.blogspot.com/1999/01/ae3-everything-but-girluna-historia.html' title='ae3 Everything but the girl_Una historia diferente'/><author><name>april eyes</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-12131169.post-111351190100428439</id><published>1999-01-24T22:46:00.000+01:00</published><updated>2005-04-14T22:51:41.006+02:00</updated><title type='text'>ae3 Shoestrings_Pop en minúsculas</title><content type='html'>Otro grupo norteamericano de delicioso pop (Autocollants, The Softies, Magnetic Fields, Ivy, Legendary Jim Ruiz, The Castaway Stones, Rocketship, Belmondo, Shapiros...) y es que esta tierra de sueños últimamente nos tiene entusiasmados con cosmovisiones pop tan placenteras como las que nos presentan Shoestrings. Y a todos estos reconfortantes sonidos se los debemos a esos pequeños sellos forjados a base de  esmero, elenco y pasión (Somersault, March, Bus Stop, K, Parasol, Slumberland, Fantastic, Drive in, Quiddity, Jigsaw, Grimsey, Harriet...)&lt;br /&gt;Mario Suau y Rose Uytuico, una pareja joven y enamorada (eso deducimos sin grandes dificultades de la portada de su primer disco) son los dos únicos componentes de Shoestrings (aunque Scott Bridges, batería, bien podríamos considerarlo miembro integrante del grupo). Sus derroteros musicales podemos acamparlos junto a todos aquellos grupos impregnados de bellas fragancias ceñidas de melancolía, y que, por vete a saber que efecto psicosomático, transitan nuestros estropeados aparatos auditivos y nos arrogan saquitos de placer y bienestar. Garbo, saber hacer, ensamblajes perfectos, deben ser, muy probablemente, algunas de las muchas razones por las cuales Shoestrings son tildados de buen grupo que logra entregar buena música.&lt;br /&gt;Ambos, Mario y Rose, cantan, lo cual hace que sus canciones ganen en soltura y aporta ese contrapunto ideal chico-chica en la voz. Ellos lo saben, y por eso, sus canciones suenan salteadas; una canta Mario y la siguiente Rose.&lt;br /&gt;Su primer single "Some things never change" (Sunday Records 1994) alberga dos temas. "Some things never change" toda una declaración de principios sobre aquellos elementos perennes del discurrir cotidiano sobre unos apaciguados acompañamientos y una imperecedera melodía. "Afterthought" aporta zumbidos, cadencias, mirada triste y razonamientos a posteriori.&lt;br /&gt;Aparece una canción "Summer days", delicadamente melancólica, en el tributo e imprescindible recopilatorio Pop American Style del sello March.&lt;br /&gt;"Whishing on planes" (Le Grand Magistery 1997) es como llaman a su primer disco, cuenta con 13 desfiles de aterciopelado, decoroso y elegante pop; huyen del glamour, por contra, encuentran en los encajes clásicos las mejores costuras para abrigar su cosmovisión. Pero sin dejar de aprovechar la tecnología y sonar tan actuales como el que más.&lt;br /&gt;"Whishing on planes" es un álbum que se visualiza como un conjunto, un todo, y ello es debido a su homogeneidad. Se percibe como se percibe un paisaje de postal. Candor pop, aroma pop, melodía y más melodía.&lt;br /&gt;Canciones para disfrutar desde la cabina de un teleférico en una mañana de primavera "Timeless", "Whipped", "1st grade love affair".&lt;br /&gt;Canciones para inventar paisajes más allá de las miradas perdidas en el espacio "Rollercoaster", "Yesterday´s advice".&lt;br /&gt;Canciones para salir a navegar desde un embarcadero "Smiles &amp; light", "Nothing to hide".&lt;br /&gt;Canciones para rebrotar paisajes interiores "Oceans in the seashells", "Understand me", "Sleeplesness".&lt;br /&gt;Canciones para guarecerse de las inclemencias del tiempo "Coffee", "Seven yers ago", "Naked".&lt;br /&gt;"Kiss me goodnight" es su aportación a un maravilloso recopilatorio "Seven summers" 1998 del webzine Twee Kitten, junto a canciones inéditas de  grupos como La Buena Vida o Daily Planet.&lt;br /&gt;Canciones y parajes, parajes y canciones. Escondrijos, nubarrones, hojarasca, estalactitas, humedades, nogales, hendiduras, breñales, grisáceas... ... ¿inofensivas palabras o engañosas imágenes?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Simó Reus&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/12131169-111351190100428439?l=aprileyes.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://aprileyes.blogspot.com/feeds/111351190100428439/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=12131169&amp;postID=111351190100428439' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/111351190100428439'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/111351190100428439'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://aprileyes.blogspot.com/1999/01/ae3-shoestringspop-en-minsculas.html' title='ae3 Shoestrings_Pop en minúsculas'/><author><name>april eyes</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-12131169.post-111351238647572928</id><published>1999-01-23T22:51:00.000+01:00</published><updated>2005-04-14T22:59:46.480+02:00</updated><title type='text'>ae3 La fabulosa historia de Los Fresones Rebeldes</title><content type='html'>Remitimos una especie de test a los componentes de los Fresones Rebeldes y de este modo hemos desvelado muchas cosas que desconocíamos de nuestros superhéroes particulares. Contestan todos, esto es, Miguel y Felipe, la nueva y genial vocalista, Eva, y Cristina. Tan sólo falta Euge que estaba en tierras inglesas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt; &lt;strong&gt;¿Qué coméis para desayunar?&lt;/strong&gt;   Miguel: yo generalmente no desayuno. Pan con aceite… un cortado…   Eva: vaso de leche + bocadillo de lo que sea normalmente, y nada o un vaso de leche en vacaciones.   Cristina: galletas integrales de Inca con queso manchego.   Felipe: siempre un café, casi siempre zumo de naranja y un croissant, a veces un flan de Bruselas (si me lo he ganado haciendo footing).&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿Qué juguetes eran vuestros preferidos de cuando erais niños? ¿Y de ahora?&lt;/strong&gt;   Miguel: los madelman, lo podían todo!! Ahora… la guitarra negra, el cuatro pistas y el casiotone.   Eva: mis muñecas y todos los de mi hermano. Yo ahora juego con el casiotone o con cualquier otro instrumento que no sepa tocar.   Cristina: el parchís, las barriguitas, los colores, los cacharritos y los de mis hermanos (soldaditos, tente, scalextric) y el monopoli.   Felipe: madelman, coches de juguete, soldaditos y juguetes bélicos en general. Ahora me siguen gustando los aviones de combate para montar, pero no tengo tiempo.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿Habéis visto alguna vez un extraterrestre?&lt;/strong&gt;   Miguel: a ellos no, pero a sus naves sí. Aunque… hay mucho marciano suelto por ahí.   Eva: en dibujo.   Cristina: sí, en las películas.   Felipe: tres o cuatro veces a la semana. Es Miguel.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿Cuáles son los pósters que hay en vuestra habitación?&lt;/strong&gt;   Miguel: casi no tengo paredes… Uno de gatos en blanco y negro, y otro de Jamolie Hewliff. Antes uno de La Buena Vida, pero se cayó.    Eva: tengo uno de los Planetas de cuando tocaron en mi pueblo y la carátula fotocopiada de un disco de Nikki &amp; las Corvettes.  Cristina: uno de Subsonks, otro de The Chesterfield Kings, otro de Emily, dibujitos, imágenes varias…   Felipe: actuaciones de mis grupos y chicas ligeras de ropa pero en actitud digna.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿Qué discos tenéis escondidos en el fondo de algún armario?&lt;/strong&gt;   Miguel: los tengo todos a la vista.. desde Juan Bau a Meteoro, pasando por los Dammed. Eva: ninguna, si están escondidos es porque los he perdido.   Cristina: "Chicas, chicas, chicas" de Miguel Bosé.   Felipe: Led Zeppelin, Creedence, Bowie (1 de cada)&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿Qué plato cocináis mejor?&lt;/strong&gt;   Miguel: soy especialista en bocadillos de "untables" (sobrasada, foie gras, quesitos…)   Eva: cualquiera que esté precocinado.  Cristina: el pisto manchego.   Felipe: crepés de manzana normandas, buey stroganoff, goulash húngaro, etc. Me encanta cocinar.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿A qué país os dirigiríais si os regalasen el viaje?&lt;/strong&gt;   Miguel: a Hawai!, aunque gratis a cualquiera.   Eva: pues al que me regalasen.   Cristina: a la India. Felipe: a la Argentina.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Tres películas preferidas.&lt;/strong&gt;   Miguel: "El cochecito", "El golem", "Mañana será otro día".   Eva: "Vacas", "Bitelchús", "El halcón maltés".   Cristina: "Atrapa a un ladrón", "Bailando con lobos", "Música y lágrimas".   Felipe: "Las margaritas" (Jiri Menzel 1967), "Withnail and I" (1986, creo, no recuerdo el director), "L.A. Confidential" (Curtis Hanson, 1997).&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿Habéis participado alguna vez en una sesión de wiija (espiritismo)?&lt;/strong&gt; Miguel: sí, pero me echaron por soplar las letras (no era yo! eran los espíritus!!)   Eva: no.   Cristina: sí, pero a lo cutre.   Felipe: no, y quien quiera jugar con el Diablo, que se atenga a las consecuencias. Siempre gana.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Dos libros que recomendaríais.&lt;/strong&gt;   Miguel: "Pirineos, tristes montes" de Severino Pallaruelo; "La historia del Señor Sömmer" de Suskind.   Eva: "El perfume" y "El beso de la mujer araña".   Cristina: "El quijote" no lo he leído, pero lo recomiendo y "Locos".   Felipe: "Rastros de carmín" de Greil Marcus (Anagrama). "A este lado del paraíso" de Francis Scott Fitgerald (Alianza).&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Artistas (hombre y mujer) de cine preferidos.&lt;/strong&gt;   Miguel: Pepe Isbert y Sonia Bruno.   Eva: Arturo Fernández y Florinda Chico.   Felipe: (sin dudar un segundo) Richard Burton y Elizabeth Taylor.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Personaje animado (cartoons) preferido.&lt;/strong&gt;    Miguel: cuando era pequeño Meteoro, ahora ya no.   Eva: el correcaminos.   Cristina: la pantera rosa.    Felipe: el gato Jinx.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿Sabéis hacer bolas con lo chicles?&lt;/strong&gt;   Miguel: claro!   Eva: sí.   Cristina: sí.   Felipe: no, lo he intentado a diversas edades y no puedo. Tampoco sé hacer redondas con el humo.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Marca de cerveza preferida.&lt;/strong&gt;   Miguel: me han prohibido el alcohol… de las "sin", la de la Damm es la menos mala.   Eva: Estrella.    Cristina: Mahou.   Felipe: Alhambra (en Granada, claro)&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Tres grupos de música favoritos.&lt;/strong&gt;   Miguel: Television Personalities, Bmx Bandits, Comet Gain (por poner algo).    Eva: The Raincoats, Shop Assistants, Dolly Mixture.   Cristina: Love, Beach Boys, Cynics, Surfin´Bichos.   Felipe: Los Beatles, los Jam y La Buena Vida. No, mejor Meteosat, Meteosat y Meteosat.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Serie de televisión preferida.&lt;/strong&gt;   Miguel: Caída y auge de Reginald Perrin. Eva: La Bola de Cristal de cuando era pequeña, y La casa de los líos, ahora.   Cristina: Medico de Familia.   Felipe: Twin Peaks (los capítulos dirigidos por Lynch)&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Jugador de fútbol más odiado.&lt;/strong&gt;   Miguel: odiar está feo.   Eva: cualquiera, no me gusta el fútbol.   Cristina: paso del fútbol.   Felipe: Hugo Sánchez, Paco Buyo, Maradona, Ronaldo y todo el p*** "Dream Team" de peseteros brasileños, justamente humillados por Francia en la final.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿Habéis robado alguna vez un disco de una tienda de discos?&lt;/strong&gt;   Miguel: no.   Eva: no.   Cristina: creo que una vez.   Felipe: no, robar es de poca clase.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Color preferido.&lt;/strong&gt;   Miguel: el negro.   Eva: si sólo puedo elegir uno, el negro. Pero si puedo decir dos, el negro y el marrón.   Cristina: rojo.   Felipe: azul turquesa.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Canción preferida de siempre.&lt;/strong&gt;    Miguel: hoy diré que la versión de "Witchi tai to" que hacen los Bmx Bandits, pero hay muchas.    Eva: "Quisiera ser tan alta como la luna…"    Cristina: ay! hay tantas.     Felipe: "She loves you" The Beatles, "Waterloo sunset" The Kinks, "You baby" The Ronettes. Ya sé que sólo habéis pedido una, pero las otras están a distancia de estas tres.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Simó Reus&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/12131169-111351238647572928?l=aprileyes.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://aprileyes.blogspot.com/feeds/111351238647572928/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=12131169&amp;postID=111351238647572928' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/111351238647572928'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/111351238647572928'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://aprileyes.blogspot.com/1999/01/ae3-la-fabulosa-historia-de-los.html' title='ae3 La fabulosa historia de Los Fresones Rebeldes'/><author><name>april eyes</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-12131169.post-111351275436434482</id><published>1999-01-22T23:00:00.000+01:00</published><updated>2005-04-14T23:05:54.366+02:00</updated><title type='text'>ae3 Vigil_Música para hacer la digestión</title><content type='html'>Por fin una propuesta estatal totalmente arriesgada y compleja que ha conseguido extasiarnos por completo. "Música para hacer la digestión" (Siesta 1998) ha sido el proyecto personal de Pedro Vigil, conocido en estos lares como ex-componente  de Penelope Trip, arreglista de Nosoträsh y componente del dúo soulero Edwin Moses, y además, por ser el primo del ciclista del Kelme José Luís Rubiera.&lt;br /&gt;"Música..." es un matinal paseo por entre maravillosos instrumentales que indican variedad de direcciones o señales: aire brasileño, virtualidad jazzística, pop sofisticado, ráfagas setenteras, orquestación majestuosa... sobrevuelan en el ambiente Sergio Mendes, John Barry, Esquivel, Henry Mancini, Astrud Gilberto, Hugo Montenegro, Komeda, Les Baxter...&lt;br /&gt;Más de 20 músicos han sido necesarios para dar sonoridad a la batuta sostenida por Vigil, muchísimos esfuerzos han sido abocados para elaborar esta música que nos acompañará tras la sobremesa. Todo está cuidadosamente ideado y bien dispuesto, incluso los títulos casan a la perfección con sus partituras.&lt;br /&gt;"Música..." se disfruta en su globosidad. Transpira bienestar, sosiego, placer... ideal para hacer la siesta. Paisajes relajados y bañados de azul "Intro", "Alter Sunrise", "Kenji Mizoguchi". Aroma cálido y cócteles exóticos en las Barbados "Love Paradise", "Reggio Calabria", "The Maestro". Elipsis estilísticas de jazz, soul y pop  "Persecución 66", "Pacific Grand Orquesta" "Gym 78". Apacibles ronroneos azorados de melancolía "Mâuna Loa", "Safari" y "Henry J. Zevallos".&lt;br /&gt;Contactamos con Vigil y nos contestó rápida y eficazmente. Aquí vienen unas líneas para conocer un poco más al genial Vigil.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿Cuál es tu balance, o mejor, tu visión retrospectiva desde tus inicios con Penelope Trip hasta la situación actual en relación con el mundo de la música?&lt;/strong&gt;   Pues un poco la de un señor mayor que está de vuelta de todo. Llevo casi 10 años en la música y me he encontrado con muchas situaciones. Actualmente estoy muy desinformado/desinteresado con respecto a las novedades musicales, y prefiero centrarme mucho más en llenar las grandes lagunas musicales que tengo del pasado.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿Cómo ha sido la gestación de "Música para hacer la digestión", cuéntanos sobre los preparativos las primeras ideas... y su plasmación en el resultado final?&lt;/strong&gt;  "Música..." comienza a gestarse en marzo de 1997, como una idea común entre Pedro Vigil y Siesta. Las primeras ideas se plasmaron en una maqueta totalmente acústica que contenía "Reggio Calabria", "Mâuca Loa" y "Henry J. Zevallos" y que esbozaba muy tímidamente en lo que se quería convertir "Música...". Más tarde, según iba haciéndome una idea general de que es lo que quería lograr, fui consiguiendo poco a poco a todos los músicos hasta que llegué a poder ensayar con alguno de ellos en vísperas de entrar a grabar. A partir de ahí, todo fue mucho más complejo de lo que parece, ya que dar forma a una idea tan exacta es algo muy difícil de conseguir.&lt;br /&gt; Sin duda, para nosotros es un disco precioso, bien elaborado, equilibrado y con los aditivos necesarios para dejar ese regusto que queda tras una "buena comida" ¿Qué condimentos crees que son los más destacables, y de cuáles estás más orgullosos de como han quedado?   Lo más destacable del disco, creo que es el conjunto. No es un disco encasillable, ya que tiene soul, pop, easy, bossa, bso, setentas... y el sonido es muy natural. Lo considero por todo ello un disco bastante atemporal, además de que no conozco un disco similar hecho en este país. Estoy muy orgulloso de que absolutamente todos los instrumentos que suenan en el disco son acústicos y han sido tocados por gente que sabe sacarle todo el partido. Hoy en día, que el recurso al sampler parece inevitable, he podido conseguirlo, y me parece un buen logro.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt; Para serte sincero, "Música para hacer la digestión" no parece un disco producido por Paco Loco, ni tampoco grabado en sus estudios (pues presenta una calidad envidiable, de la que Paco Loco no acostumbra, o no acostumbraba, a rubricar) ¿Cuáles han sido las claves o las razones que han logrado un disco tan pulido en todos los sentidos?&lt;/strong&gt;   Sobre todo que tanto Paco como yo, que hemos sido los productores, hemos visto que no había que hacerle grandes retoques al sonido entrante, y hemos conseguido captar bastante bien la naturalidad de los instrumentos, en parte gracias a la buena microfonía utilizada en la grabación.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt; La portada está muy cuidada y trabajada, fiel reflejo de lo que contiene en su interior. Nos podrías hablar de ella. Nosotros somos mallorquines y sabemos que es una fotografía del paseo marítimo de Palma, pero ¿en qué año fue tomada? ¿de quién fue la idea? ¿qué te parece?...&lt;/strong&gt;   Para la portada, he contactado con Eric Pérez, del que conocía sus diseños para Spring y la revista francesa Magic!. A partir de ahí, ha hecho un muy buen trabajo sobre la idea que yo tenía preconcebida. La foto de la portada fue tomada en el año 1966 y proviene de unas postales que Mateo Siesta (mallorquín de pro) me consiguió a requerimiento previo. La elección fue dura, pero al final ha sido la preciosa había de Palma de Mallorca la que se ha llevado el premio. En Gijón, todo el mundo me echa en cara el no haber utilizado una de la bahía de Gijón, que no es menos bonita, pero todo se andará...&lt;br /&gt;&lt;strong&gt; Has contado con la ayuda de numerosos músicos ¿Cómo ha sido la labor de contacto, ensayos, los ajustes y ensamblajes de los arreglos, en definitiva, cómo se logra coordinar tantas cosas?&lt;/strong&gt;   Con mucho trabajo y quebraderos de cabeza, ya que me encargué personalmente de coordinar absolutamente todos los aspectos de la preproducción y grabación. Hubo momentos difíciles durante la grabación, ya que como he dicho antes, yo tenía una idea exacta de lo que quería hacer, pero hay algunas veces que los músicos, aunque tengan exactamente escrito lo que deben tocar, no saben darte la interpretación que tú buscas.&lt;br /&gt; &lt;strong&gt;¿Estás satisfecho del disco? ¿Cuáles han sido las reacciones de la gente que han llegado a tus oídos?&lt;/strong&gt;   Estoy bastante satisfecho con el resultado final, aunque si hoy volviera a grabar el "Música para hacer la digestión" lo haría desde un planteamiento bastante diferente, ya que ha sido mi primera experiencia de este tipo, he aprendido un montón de cosas necesarias para siguientes grabaciones. Hasta ahora todas las reacciones han sido positivas, aunque prefiero no darle demasiada importancia a los comentarios. La opinión que más me interesa es la mía, y es buena, aunque mejorable, que es lo que se tratará de hacer en futuras "Músicas..."&lt;br /&gt;&lt;strong&gt; ¿Qué opinas de Siesta Rds? ¿Cómo es tu relación con el sello? ¿Qué grupos de Siesta te gustan?&lt;/strong&gt;   Siesta me parece el sello con el planteamiento más coherente que haya conocido, y además, es en donde más a gusto me encuentro, y en donde veo que tienen mucha fe puesta en mí, lo cual me satisface enormemente. Free Design me parecen excepcionales, y no puedo comprender porqué han estado ocultos tanto tiempo... también me gustan La Buena Vida, Arabesque, Daily Planet...&lt;br /&gt;&lt;strong&gt; Es un disco elaborado con deliciosas fragancias, y elipsires de bossanova, easy listening, soul... ... podrías hablar de los artistas, grupos, solistas que más te han influido para sonsacar unas composiciones tan brillantes como "Reggio Calabria", "Pacific Grand Orquesta", "Safari", "Persecución 66"...&lt;/strong&gt; ...Supongo que un poco de todo... Sergio Mendes, Curtis Mayfield, Peter Thomas, Lalo Schifrin, Isaac Hayes, John Barry, Astrud Gilberto, Marvin Gaye...&lt;br /&gt;&lt;strong&gt; ¿Has actuado en directo presentando el disco? ¿Proyectos futuros?&lt;/strong&gt;   Aún no he actuado en directo, aunque tengo el proyecto de intentar presentar el disco en Gijón, en un teatro el año que viene. Si tengo tiempo para hacer toda la producción, lo haré, sin duda. Mi siguiente proyecto es el de grabar el primer larga duración de Edwin Moses, mi grupo de soul, a partir de enero. Además de haber terminado recientemente de grabar en Gijón los arreglos del siguiente disco de La Buena Vida, con los que colaboro en algunos temas.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt; ¿Cuál es el último libro que has leído, cuál la última película que has visto y cuál el último disco que has comprado?&lt;/strong&gt; Libro: "Visite París y nos sea humillado en el intento". Filme: "El espíritu de la colmena" (Erice). Disco: "A man &amp; a woman" de Issac Hayes &amp;amp; Dionne Warwick.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Simó Reus&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/12131169-111351275436434482?l=aprileyes.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://aprileyes.blogspot.com/feeds/111351275436434482/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=12131169&amp;postID=111351275436434482' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/111351275436434482'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/111351275436434482'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://aprileyes.blogspot.com/1999/01/ae3-vigilmsica-para-hacer-la-digestin.html' title='ae3 Vigil_Música para hacer la digestión'/><author><name>april eyes</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-12131169.post-111351310321460667</id><published>1999-01-21T23:06:00.000+01:00</published><updated>2005-04-14T23:13:21.810+02:00</updated><title type='text'>ae3 Discos</title><content type='html'>&lt;strong&gt;Le Mans "Aquí vivía yo" Elefant 1998&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;/strong&gt;Le Mans se despiden con "Aquí vivía yo", la foto "finish" de una carrera que acaba en el podium ¿alguien lo pone en duda? El sprint final aglutina la energía reservada para el final y la experiencia replegada a lo largo del recorrido. Le Mans o el grupo de cabecera de muchos amantes del pop. Le Mans o como troquelar emociones sobre letras y partituras.&lt;br /&gt;&lt;/strong&gt;"Aquí vivía yo" recoge las mejores instantáneas de "Entresemana" (´94) y de "Saudade" (´95) Rescata la elegancia del primero y remodela la austeridad del segundo.&lt;br /&gt;Remansos de lucimiento y erudición musical "No vino, estaba enfermo o de vacaciones" y "Papa negro". Nuevos decorados igualmente engalanados de emoción "Canción de todo va mal" y "Mi novela autobiográfica". Intentar extirpar tumores de dolor y soledad "¡Ay que triste estoy!" y "Buenos días, corazón". Desgranar deliciosas letras entre historias de corazones "El amor" y "La princesita". Engarzar voluminosos instrumentales "Balalaika" y "Una mujer expansiva". Obnubilar como un cielo cuajado de estrellas "No me abrumes, amor" y "Ying yang". Despedida con pañuelos blancos en la estación central mientras el tren empieza la marcha "Aquí vivía yo" y "Sic transit glori mundi". Adiós Ibon, Jone, Gorka, Peru y Teresa. Hasta siempre.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;The Cherry Orchard “The start of our affair". Cavalcade 1998&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;Jason y Sara han creado su primer disco a base de preciosas melodías confitadas en bonitas canciones que amalgaman una devoción particular por grupos como Everything But The Girl,Three O´clock, Aztec Camera, Orchids, Lloyd Cole &amp; Commotions, Pale Fountains, Prefab Sproud... pop lustroso y delicado de finales de los ´80. Canciones ingeniosamente bien trenzadas, decoradas con brillantes tintineos (teclados, piano) y con arreglos depuradísimos. Un léxico brillante y una ortografía elegante remolcan todas sus canciones. "That summer feeling", "Starcrossed lovers", "Sunday best", "Jean and Paul" regalan verano, luz, bienestar, diversiones. "Roundabout", "With regrest", "Dreaming" supuran abatimiento, ronroneo, tristezas, aguijones. "Mmm delicious", "East view", "World on a string", "Listening to Nancy" espolean suspiros, escalofríos, parpadeos, remansos...&lt;br /&gt;The Cherry Orchard embelesan, enamoran, atrapan... por entregar un pop erudito en remover sensaciones disecadas por el tiempo, por destilar un licor que emborracha todos nuestros sentidos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Mumbly "Being Ernest". Marsh Marigold 1998&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;Mumbly junto a Brideshead y Purelove son las nuevas apuestas de Marsh-Marigold Rds. Mumbly son franceses, siguen los pasos iniciados por Caramel (grupo francés que publica en un sello alemán). Indie-pop, sí, claro, pero personal e intransferible, con chico-chica en la voz, recuerdan por momentos a los Haywains y a Talulah Gosh (por su frescura y dulce paladar), y en otros momentos a los Catchers y a Felt (por sus melancólicos trasiegos). "Being Ernest" es un disco nada pretencioso, preocupado en reproducir 14 cancioncillas pop, de esas que son capaces de modularnos el ánimo. Confabulan irresistibles historias "Whirlpool of pride", "Marilou sous la neige", "Forget". Derriten al personal con tristísimas nanas "Pink moon", "Ernest", "Béatitude". Inmovilizan mediante magia y embrujos "Gold mine", "The empty room", "November´s gone" y "Guilty". Lanzan dardos cargados de dulzura "The midnight song. Part II", "Demain", "Les reflets" y "Shame has spread its wings on me".&lt;br /&gt;Mumbly son un nuevo sabor al que no podrás resistirte a engullir. Prueba.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Polar “Sixteen Second Communication". Tranquilo Niebla 1998&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;Polar han encontrado un sonido con el que se identifican y con el que son identificables. Ahora los reflejos de Galaxia 500, Velvet, Luna, Codeine, Yo la Tengo... se han convertido en un tinte propio y personal. Tras el delicioso, aunque poco depurado mini-cd "Ultra Freezing", podemos empaparnos de las gotas de vapor que se cristalizan en "Sixteen...". Debut exquisito, donde acurrucarse de la demencia de la vida moderna. Música umbrosa, pálida, flemática que va encrespándose y se convierte en inmensa y desesperada. Doce temas, algunos espesos y tupidos como lo eran antes los bosques, "Enhanced" y "Barney´s techno party", otros despejados y luminosos como lo es un claro en el bosque, "Falling", "Yellow shelf" y "Postman gay", otros más, incubados de la más preciosa de las melancolías; la juvenil, "Ultrafreezing", "Favourite day", "Low", el resto, esbozando, no queda otro remedio, lo inconmensurable "Slide", "S", "Stone head","Injection".&lt;br /&gt;Polar no es un producto para colocar en el frigorífico, sino más bien al contrario, para aliviar nuestros fríos, hielos y antártidas interiores.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Simó Reus&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/12131169-111351310321460667?l=aprileyes.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://aprileyes.blogspot.com/feeds/111351310321460667/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=12131169&amp;postID=111351310321460667' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/111351310321460667'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/111351310321460667'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://aprileyes.blogspot.com/1999/01/ae3-discos.html' title='ae3 Discos'/><author><name>april eyes</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-12131169.post-111351366443503882</id><published>1999-01-20T23:16:00.000+01:00</published><updated>2005-04-14T23:21:04.436+02:00</updated><title type='text'>ae3 Fanzines</title><content type='html'>&lt;strong&gt;10.000 Luciérnagas nº1.&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Jorge Palomar (Las Lágrimas de Macondo) acompañado de prestigiosos colaboradores nos regala un exquisito, delicado y maravilloso ultra-fanzine o semi-revista. Extensas y depuradas entrevistas (con artículo) Damon &amp; Naomi, Vainica Doble, Astrud, Married Monk, Parade, Magnetic Fields... artículos de Mike Always (delicioso), Broadcast, Spoonfed Hybrid... 400 ptas. a Jorge Palomar c/ Podencos 69 Alcorcón 28922 (Madrid).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Yoyo nº3.&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Los responsables del grupo Meteosat nos envían (vía satélite) un nuevo mapa meteorológico repleto de buen gusto, diversión y profesionalismo. Tcr, Bikini Kill, Amelia Fletcher, Mary Lou Lord, Nosoträsh, Peechees, Rachel´s, Françoise Hardy, Comet Gain, "pop alegre"... y sus habituales artículos maravillosos sobre cosas como las grupis, New York 74-77, el buen gusto, mi primera comunión, los mecheros, los vengadores, verano azul. Fantástico. 300 ptas. a Borja Prieto apdo. 51247 28080 Madrid.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Croissant nº1.&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Nuevo ´zine, dedicado a glosar sobre lo más interesante del pop nacional. Astrud, Soberanos, Sukiyaki, Fresones Rebeldes, Spinic, Parade, Tcr... y además, "Batman tv", Belle &amp; Sebastian, Make-up... Ojalá nos entreguen muchos muchos números. 300 ptas. Virginia Jiménez c/ Resurrección 4, 4ºA 28807 Alcalá de Henares (Madrid)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Miracles for Sale nº 21 y 22.&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El fanzine más afín a nuestros planteamientos músico-artísticos. Delicias sobre Polar, Symposium, Alias Galor, Surfyn´Eyes, Po!, Fib´98, Autor de Lucie, Black Box Recorder...  200 ptas. Xavi Guillaumes Apdo. 88.000  08080 Barcelona.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Fanzine de Colores nº1.&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Nuevo ´zine, modesto y simpático con interesantes entrevistas a Urusei Yatsura, Helen Love, Nosoträsh, Bis... hablan sobre Heavenly, Cecilian Ann, discos... 250 ptas. Carlos &amp; Rafa, c/ Pinares nº 1, 4º izq. 30001 Murcia.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Burbuja nº3.&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Encantador ´zine, curtido y decoroso, recitan y entrevistan a Supernaturals, Arab Strap, Frank &amp; Walters, Polar, Cecilian Ann, Planetas, Undershakes, Selenitas, Echobelly... revisan a los Smiths, y el fanzine  está repleto de fotos (algo que muchos olvidan)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Fanzine de las Ex-tupendas nº 3.&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Agradable y muy sencillo. Entrevistan a Polar, La Buena Vida, Spring, Astrogirls, Sheriff, The Umbrella Hating Generation... artículos sobre Mel Ramos y mensajes que parecen provenir del espacio extraterreste. 250 ptas. C/Limón 20, 3º ext. Dcha. 28015 Madrid.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;El Jardín de Octopus "isobara ep".&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Relatos sobre la climatología musical, Cornershop, Luna, Tedium, Suede, Wedding Present, Radiohead, Jabalina, Yo la Tengo, The Primitives... se hecha en falta fotos y grupos nuevos a potenciar, con todo, hacen buenas revisiones. 250 ptas. Xurxo Solo c/ Aragón 50, 3ºA 36206 Vigo (Pontevedra)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Qué Suerte  nº chica.&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Fanzine esculpido por el lápiz y la traza de Olaf, todo cómics y viñetas pop. Sugerente. 500 ptas. Olaf Ladousse apdo. 18280 Madrid 28080.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Souvenir.&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Fanzine cibernético, más que interesante y refrescante. Entrevistan a Blueboy, Comet Gain, Magnetic Fields, Free Design, Girlfrendo, Mike Always, Pam Berry… y contiene muchas sorpresas más. No pases sin ir a visitarlo. &lt;a href="http://www.geocities.com/SunsetStrip/Lounge/4156"&gt;http://www.geocities.com/SunsetStrip/Lounge/4156&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Interesting Drug nº6.&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Especial dedicado a los Smiths. Número super-recomendable para compartir y revivir secuencias, emociones, pasiones... Fotos deliciosas, entrevistas del pasado, recovecos interesantísimos, fans compartiendo sus interiores, libros, halagos y muchísimas cosas... y es que The Smiths dan para mucho. 300 ptas. apdo. 209 sucursal nº2 28800 Alcalá de Henares (Madrid).&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/12131169-111351366443503882?l=aprileyes.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://aprileyes.blogspot.com/feeds/111351366443503882/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=12131169&amp;postID=111351366443503882' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/111351366443503882'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/111351366443503882'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://aprileyes.blogspot.com/1999/01/ae3-fanzines.html' title='ae3 Fanzines'/><author><name>april eyes</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-12131169.post-111351376733022188</id><published>1999-01-19T23:21:00.000+01:00</published><updated>2005-04-14T23:22:47.330+02:00</updated><title type='text'>ae3 Evocaciones</title><content type='html'>Nos han animado, ilusionado, enamorado, motivado, evocado, apasionado, divertido... &lt;br /&gt;La chica rubia de los Cardigans, el cuello de Audrey Hepburn, los discos de Siesta, la sonrisa de Amelia Fletcher, Henry Mancini, los helados en primavera, las camisetas de Lorean Mendiak, el color añil, los libros de Paul Auster, las melodías Spicnic, Velocette, el 29 de febrero, Grage Kelly y sus películas, el bajo de Teresa (Le Mans), las tardes con canciones de Loons, Françoise Hardy, los vestidos de Björk, las nubes y la lluvia, Juliette Binoche, Burt Bacharach, Silvie Vartan, los embarcaderos de madera, las meriendas compartidas, el concierto de St. Etienne en el Fib ´98, los aviones con esquís, Charada, el transiberiano, Los Flechazos, Montecarlo sin sus casinos, Carole King, los pararrayos, el cine de Ken Loach, los tranvías y sus calles, las piruletas de Los Fresones Rebeldes, el tecno-lounge, la nieve en Mallorca, Johnny Depp, montar a caballo, Najwa Nimri amando en el círculo polar,  Moving pictures, los guantes de lana, las carpetas de Aramburu, el algodón de azúcar, Estocolmo, el anorak pop, Bungalow Rds, abril y mayo, France Gall (Eurovisión 1965), las lambrettas, el martini dry y el cinzano rojo, Brian, las isobaras, recordar los recuerdos, Alaska, las casetas de baño, Blueboy, Embrujada (Bewitched), los escondites de los niños, Burdeos, las ong´s, Julie Andrews, los árboles de hoja caduca, Paul Newman, Venus, las referencias inencontrables de Sarah Records, Julie Delpy, las mariposas sin disecar, Aquavinyle Rds, la estación espacial Mir, los círculos polares, James Steward, los sugus azules, los llorones violines de moonriver, el olor de las manzanas, The Commitments, la magia francesa que transporta The Green Ufo´s, las fiestas del Sonotone Club, los bikinis, Oporto, los iglúes, J.D. Salinger, los arcoiris incompletos, el islote waveland, Marisol y Karina, el txirimiri, la poesía sin soporte escrito, los koalas, el metro de Londres, los buzos, la lounge music, Donosti, los baobabs, las medias lunas de las uñas, Truman Capote, Glasglow y todos sus grupos, el peta-zeta, Steve McQueen, Mulder y Scully, Emmanuelle Béart, Dionne Warwick, Flor de pasión... y en especial, la sirenita de Copenhague.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/12131169-111351376733022188?l=aprileyes.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://aprileyes.blogspot.com/feeds/111351376733022188/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=12131169&amp;postID=111351376733022188' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/111351376733022188'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/111351376733022188'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://aprileyes.blogspot.com/1999/01/ae3-evocaciones.html' title='ae3 Evocaciones'/><author><name>april eyes</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-12131169.post-113172154613389706</id><published>1997-01-31T15:50:00.000+01:00</published><updated>2005-12-22T16:52:37.516+01:00</updated><title type='text'>ae2 Introducción</title><content type='html'>Domingo por la mañana y luce un fantástico sol primaveral. Por fin, tras un largo paréntesis de casi un año hemos logrado realizar un nuevo número del April Eyes. Las causas de ese divagar en el tiempo y el espacio, pues, un poco de todo: contactos infructuosos con ciertos grupos, cartas-entrevistas extraviadas por el “servicial” servicio de correos, estudios, trabajo... ... y todo ello y algo más, nos ha mantenido algo desinteresados con la labor. Pero bueno, aquí estamos otra vez. Os pedimos disculpas por el retraso y deseamos que el April Eyes nº -2 os guste (como veis, continuamos nuestra cuenta atrás, y esperamos ir mejorando).&lt;br /&gt;Con esta tercera entrega y en las siguientes intentamos que April Eyes sea un escaparate de diversidad dentro del panorama del Pop, y dar preferencia a todos esos pequeños grupos que siempre pensaron en las canciones y no en ser estrellas de pop (vease Brighter, Glo-worm, Daily Planet...) y en los cientos que postulan ese modo de hacer y de pensar.De igual modo, queremos mencionar y aplaudir a todos esos medios que han hecho posible prodigar y hacer gozar de esos maravillosos grupos, de modo que, en le dossier que hemos titulado “Un desván de fanzines” recogemos a estos protagonistas de tan singular gesta apostando por la manera de hacer de los fanzines dedicados al Pop. Sencillez, elegancia, emoción, ganas de hacer, optimismo... Esa idiosincrasia tan particular es el punto crucial por el cual discurre, o al menos pretende, este fanzine. Gracias a todos, un saludo y hasta pronto.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/12131169-113172154613389706?l=aprileyes.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://aprileyes.blogspot.com/feeds/113172154613389706/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=12131169&amp;postID=113172154613389706' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/113172154613389706'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/113172154613389706'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://aprileyes.blogspot.com/1997/01/ae2-introduccin.html' title='ae2 Introducción'/><author><name>april eyes</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-12131169.post-113526649770434667</id><published>1997-01-30T16:44:00.000+01:00</published><updated>2005-12-22T16:51:32.530+01:00</updated><title type='text'>ae2 Laponia Club 8 nouvelle</title><content type='html'>Ellos son &lt;strong&gt;Johan&lt;/strong&gt; (Instrumentos y voz) y &lt;strong&gt;Carolina&lt;/strong&gt; (voz), son suecos, si, como &lt;strong&gt;Read Sleeping Beauty, Cardigans, Seashells, Cloudberry Jam, Poprace, Acid House Kings&lt;/strong&gt; (grupo del que Joahn forma parte)... ... Todo grupos de exquisitez y elegancia pop.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Club 8&lt;/strong&gt;, o lo que es lo mismo, Carolina y Johan, han elaborado un disco excelente, cosido con encajes y dobladillo en sus perfiles, lo cual lo hace muy vistoso, pero también, con contenido en su interior: bordado de dibujos y repleto de colores púrpura y celestes.&lt;br /&gt;Como dijo Johan en una entrevista &lt;em&gt;“lo que nosotros hacemos es esasy listening-anorak pop. Música que te ofrece sentimientos de tristeza feliz”.&lt;/em&gt; Lo cual define claramente el tipo de sonido por el que se columpian en sus canciones. En su single “Too me” (Siesta 1995) como en este disco, “Nouvelle” (Siesta 1996), tanto la música como las letras que pronuncian te impregnan de dulces melodías, de emociones que embelesan a cualquier exigente degustador de brillantes canciones, de cortesía auditiva tanto en estado animoso como tristón.&lt;br /&gt;Diez canciones que se escuchan con cierta ensoñación, &lt;em&gt;“tose charming men”&lt;/em&gt; y “&lt;em&gt;di guess di was wrong&lt;/em&gt;”; proclives a la ternura, &lt;em&gt;“she never calls me&lt;/em&gt;”; hivernales y con estalactitas minúsculas, &lt;em&gt;“don’t be gone”&lt;/em&gt; y &lt;em&gt;“loveaffair&lt;/em&gt;”; empapadas de tristeza, &lt;em&gt;“sunday afternoon&lt;/em&gt;”; repletas de melodías encaprichables, &lt;em&gt;“look out!”&lt;/em&gt; y &lt;em&gt;“all dressed up and shy&lt;/em&gt;”; reconfortables como una siesta en el sofá, &lt;em&gt;“breakdown&lt;/em&gt;”; hebrias de delicadeza, “&lt;em&gt;blue skies&lt;/em&gt;”.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Club 8&lt;/strong&gt; significan esa necesidad imperiosa de saborear en nuestro interior algo que nos haga sentir bien, que sea semblante a lo que deseamos y tanto anhelamos. Pues bien, intenta probar con estos suecos, seguro que sucumbes y te haces soc¡o del “Club del pop sueco”.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/12131169-113526649770434667?l=aprileyes.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://aprileyes.blogspot.com/feeds/113526649770434667/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=12131169&amp;postID=113526649770434667' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/113526649770434667'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/12131169/posts/default/113526649770434667'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://aprileyes.blogspot.com/1997/01/ae2-laponia-club-8-nouvelle.html' title='ae2 Laponia Club 8 nouvelle'/><author><name>april eyes</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry></feed>
