Es presenta una nova temporada del festival Waiting for Waits, aquest any contarà amb les actuacions del suèc Christian Kjellvander i els anglesos The Havenots en un concert gratuït al Centre de Cultura Sa Nostra, l’ex Bad Seeds Hugo Race (que ja va oferir un concert a Arca fa uns anys) i l’americana Jesca Hoop al Claustre de Sant Francesc de Muro, per acabar els membres de The Walkabouts Crhis& Carla i els escocesos Hobotalk tancaran al pati del Castell de Bellver e Waiting for Waits 2006.
El Waiting for Waits ha estat durant aquests anys mostra de nous valors i grans noms com : Steve Wynn, Willard Grant Conspiracy, Howe Gelb, Marta Wainwright, Lisa Germano, Dayna Kurtz, Josh Rouse, Andrew Bird o Bonnie’Prince’Billy.
30 de maig 2006
19 d’abril 2006
Fanzine EL PLANETA AMARILLO
El número 8 del fanzine El Planeta Amarillo ja està disponible a la web. Entre altres hi ha articles i entrevistes de Decima Victima, Mercromina, Humbert Humbert, Montevideo, Jonston, Single.
07 d’abril 2006
14 de març 2006
Un secret anomenat Solution
El grup mallorquí Solution ("el secret millor guardat del post-funk psicodèlic mediterrani" segons un dels seus membres) segueix en actiu, o almenys no s'han separat, i ara es poden escoltar i baixar les seves cançons via internet a la següent direcció www.myspace.com/solutionsound.
08 de març 2006
"L'Horizon" nou disc de Dominique A
El proper mes d’abril Dominique A publicarà un nou disc amb el títol de “L’Horizon” .
Aquest disc ha estat enregistrat i mesclat en tan sols quatre setmanes i en paraules de Dominique A ‘El sent com el meu projecte més personal des de “La fossette” , el meu primer disc, la sana frustració inherent a l’anterior àlbum ha provocat en mi un fort desig d’escriure i de tocar: tenc la debilitat de creure que es sent aquest desig a “L’Horizon”’.
Aquest disc ha estat enregistrat i mesclat en tan sols quatre setmanes i en paraules de Dominique A ‘El sent com el meu projecte més personal des de “La fossette” , el meu primer disc, la sana frustració inherent a l’anterior àlbum ha provocat en mi un fort desig d’escriure i de tocar: tenc la debilitat de creure que es sent aquest desig a “L’Horizon”’.
06 de març 2006
Tanca Runaway
La tenda del carrer de Santa Creu tanca a principi del més d'abril, just 14 anys despés d'haver obert les seves portes, encara que seguira funcionant la seva tenda virtual www.runawaydiscos.com i segueixen en els projectes en que estaven aficats, també anuncien un futur projecte de "mercadet dels divendres" en el recinte de Ses Voltes.
Tanca la tenda de discos mes particular de Palma i el lloc on hem comprat gran part dels discos que omplen les nostres estanteries, anar a comprar discos per Palma ja no serà el mateix.
Salut Runaway.
Tanca la tenda de discos mes particular de Palma i el lloc on hem comprat gran part dels discos que omplen les nostres estanteries, anar a comprar discos per Palma ja no serà el mateix.
Salut Runaway.
21 de desembre 2005
El que ens ha deixat el 2005 (1)
Aquest any músical el recordarem per moltes coses, per haver vist menys de sis mesos dues vegades tocar Antony & the Jonhsons a Mallorca, per la polèmica que ha envoltat el festival Indirama (i pel fred, i per les condicions acústiques en que tocaren Nosoträsh), per la saturació de concerts d'americana que s'han reproduït pels escenaris mallorquins, per la mirada enrera en el concert de The Weding Present (serà que ja tenim una edat), per veure com es tancava novament una sala de concerts a Palma, pel pop de Joan Miquel Oliver més enllà d'Antonia Font, pel concert de Will Oldman al Waiting for Waits, pel fet que Dj's com Miqui Puig (acompanyat de Bill&Ferry) es converteixin en residents mensuals a la Salafònica de Muro...
Mallorca en tot el que fa a la música és molt particular, és difícil que vinguin grups a tocar, però això si, quan un grup ve a tocar a Mallorca, pot arribar a repetir tantes de vegades que pot arribar a avorrir. Com es pot explicar el fet que en només sis mesos Antony & the Johnsons hagin trepitjat dos escenaris mallorquins, un d’ells l’Auditorium ple.
Mallorca en tot el que fa a la música és molt particular, és difícil que vinguin grups a tocar, però això si, quan un grup ve a tocar a Mallorca, pot arribar a repetir tantes de vegades que pot arribar a avorrir. Com es pot explicar el fet que en només sis mesos Antony & the Johnsons hagin trepitjat dos escenaris mallorquins, un d’ells l’Auditorium ple.
06 de desembre 2005
Paul Collins al Teatre Xesc Forteza
Esplèndid nou disc d'estudi de Paul Collins, ex-capdavanter dels llegendaris The Beat.
Equilibri perfecte entre cançons vigoroses de power-pop i emocionants mitjos temps.
Li acompanya una nova banda que malbarata classe i energia.
"Flying High" és el retorn de Paul Collins a la primera fila del pop internacional.
Clàssic entre els clàssics, Paul Collins va signar amb The Beat en 1979 el qual és considerat per molts com el millor disc de power-pop de tots els temps, i va desenvolupar durant els 80 i primers 90 una carrera plagada de grans cançons. Ara torna en plena forma, amb un disc que manté un equilibri perfecte entre les cançons més vigoroses i explosives i els emocionants i intensos mitjos temps que evidencien la maduresa i la credibilitat d'un músic que vola de nou tan alt com en els seus millors temps. Un gloriós disc de "rock and roll" tan clàssic com vigent.
La volta de Paul Collins suposa una grata sorpresa per als afeccionats al millor "rock and roll", una inesperada i formidable notícia. Acompanyat per una banda esplèndida, que damunt d'un escenari malbarata classe i energia, i amb un inmillorable nou disc sota l'aixella, Paul té ara tot el necessari per a retornar a la primera fila del pop internacional.
Biografia.
Més conegut a Espanya que en qualsevol altre país del planeta, Paul Collins és un dels referents fonamentals del power-pop nord-americà dels últims anys setanta. Els seus dos primers àlbums són clàssics entre els clàssics del gènere i les formidables cançons que els conformaven han estat i segueixen sent un model admirat i imitat per centenars de bandes en tot el món.
Els Beat es van formar en San Francisco després de la dissolució dels Nerves, en els quals Paul tocava la bateria, mentre que Peter Case i Jack Lee s'ocupaven de la guitarra i el baix, respectivament.
Ràpidament, els Beat van fitxar per la companyia de management de Bill Graham, qui al seu torn els va proporcionar un prometedor contracte amb Columbia. El seu extraordinari àlbum de debut, una increïble successió de cançons radiants, enèrgiques, directes i refrescants, gravades, a més, amb un esplèndid so derivat en bona mesura del palèsès entusiasme de la pròpia banda, es va convertir en una referència ineludible per a qualsevol que, des de llavors, s'hagi dedicat al pop de guitarres més enèrgic i vibrant.
Després d'un parell de canvis en la formació, la banda va tornar als estudis d'enregistrament. Les pressions de la companyia van provocar nous problemes en l'enregistrament i producció del disc, quedant arxivat durant gairebé dos anys. Finalment, el disc va aparèixer en 1982 " The kids are the same" és altra impecable mostra del talent de Collins per a escriure magnètiques i emocionants cançons amb un poderós carregament melòdic i un vigorós i versàtil so de guitarres.
A partir de llavors, Paul i el seu baixista Steve Huff es van convertir en els únics membres fixos de la banda, reclutant bateries i guitarristas de forma ocasional.
El tercer disc va ser un mini-Lp, "To Beat or Not To Beat", editat en una petita companyia independent. El disc contenia, sobretot, la formidable "All over the world", que va sonar amb insistència en les emissores espanyoles de l'època. Altre mini-àlbum, "Long time Gone", va ser editat en el segell francès Closer. La cançó que ho obria, "Brokenhearted", és, en qualsevol cas, altra fantàstica peça magníficament rebuda pels locutors de l'època.
Les seves estades a Espanya van començar a perllongar-se a mitjan els vuitanta, fitxant fins i tot pel segell independent madrileny Twins, que va editar "Live at The Universal", gravat en l'enyorada sala madrilenya de la Plaça de Manuel Becerra.
De tornada als Estats Units, Collins va gravar ja en els noranta un parell de discos en els quals encara es pot apreciar el seu talent per a compondre de tant en tant joies de la talla de " I Could Have Told You So" (en l'àlbum que va treure DRO en 1992) o "It¥s Gonna Be a Long time" (en el qual va editar el seu propi segell, Wagonwheel, un any més tard). Ocasionalment ha treballat com productor de bandes espanyoles com La Granja o, més recentment, els Protones.
En 1997 va realitzar una gira acústica per diverses ciutats espanyoles, de la qual es van seleccionar diferents enregistraments per a confeccionar "Live in Spain", un disc en el qual es repassa el millor del seu cançoner.
Ara, i després de dotze anys sense editar un nou àlbum d'estudi, Paul regressa amb la seva millor col.lecció de cançons des dels temps de The Beat.
Firadeldisc.
Equilibri perfecte entre cançons vigoroses de power-pop i emocionants mitjos temps.
Li acompanya una nova banda que malbarata classe i energia.
"Flying High" és el retorn de Paul Collins a la primera fila del pop internacional.
Clàssic entre els clàssics, Paul Collins va signar amb The Beat en 1979 el qual és considerat per molts com el millor disc de power-pop de tots els temps, i va desenvolupar durant els 80 i primers 90 una carrera plagada de grans cançons. Ara torna en plena forma, amb un disc que manté un equilibri perfecte entre les cançons més vigoroses i explosives i els emocionants i intensos mitjos temps que evidencien la maduresa i la credibilitat d'un músic que vola de nou tan alt com en els seus millors temps. Un gloriós disc de "rock and roll" tan clàssic com vigent.
La volta de Paul Collins suposa una grata sorpresa per als afeccionats al millor "rock and roll", una inesperada i formidable notícia. Acompanyat per una banda esplèndida, que damunt d'un escenari malbarata classe i energia, i amb un inmillorable nou disc sota l'aixella, Paul té ara tot el necessari per a retornar a la primera fila del pop internacional.
Biografia.
Més conegut a Espanya que en qualsevol altre país del planeta, Paul Collins és un dels referents fonamentals del power-pop nord-americà dels últims anys setanta. Els seus dos primers àlbums són clàssics entre els clàssics del gènere i les formidables cançons que els conformaven han estat i segueixen sent un model admirat i imitat per centenars de bandes en tot el món.
Els Beat es van formar en San Francisco després de la dissolució dels Nerves, en els quals Paul tocava la bateria, mentre que Peter Case i Jack Lee s'ocupaven de la guitarra i el baix, respectivament.
Ràpidament, els Beat van fitxar per la companyia de management de Bill Graham, qui al seu torn els va proporcionar un prometedor contracte amb Columbia. El seu extraordinari àlbum de debut, una increïble successió de cançons radiants, enèrgiques, directes i refrescants, gravades, a més, amb un esplèndid so derivat en bona mesura del palèsès entusiasme de la pròpia banda, es va convertir en una referència ineludible per a qualsevol que, des de llavors, s'hagi dedicat al pop de guitarres més enèrgic i vibrant.
Després d'un parell de canvis en la formació, la banda va tornar als estudis d'enregistrament. Les pressions de la companyia van provocar nous problemes en l'enregistrament i producció del disc, quedant arxivat durant gairebé dos anys. Finalment, el disc va aparèixer en 1982 " The kids are the same" és altra impecable mostra del talent de Collins per a escriure magnètiques i emocionants cançons amb un poderós carregament melòdic i un vigorós i versàtil so de guitarres.
A partir de llavors, Paul i el seu baixista Steve Huff es van convertir en els únics membres fixos de la banda, reclutant bateries i guitarristas de forma ocasional.
El tercer disc va ser un mini-Lp, "To Beat or Not To Beat", editat en una petita companyia independent. El disc contenia, sobretot, la formidable "All over the world", que va sonar amb insistència en les emissores espanyoles de l'època. Altre mini-àlbum, "Long time Gone", va ser editat en el segell francès Closer. La cançó que ho obria, "Brokenhearted", és, en qualsevol cas, altra fantàstica peça magníficament rebuda pels locutors de l'època.
Les seves estades a Espanya van començar a perllongar-se a mitjan els vuitanta, fitxant fins i tot pel segell independent madrileny Twins, que va editar "Live at The Universal", gravat en l'enyorada sala madrilenya de la Plaça de Manuel Becerra.
De tornada als Estats Units, Collins va gravar ja en els noranta un parell de discos en els quals encara es pot apreciar el seu talent per a compondre de tant en tant joies de la talla de " I Could Have Told You So" (en l'àlbum que va treure DRO en 1992) o "It¥s Gonna Be a Long time" (en el qual va editar el seu propi segell, Wagonwheel, un any més tard). Ocasionalment ha treballat com productor de bandes espanyoles com La Granja o, més recentment, els Protones.
En 1997 va realitzar una gira acústica per diverses ciutats espanyoles, de la qual es van seleccionar diferents enregistraments per a confeccionar "Live in Spain", un disc en el qual es repassa el millor del seu cançoner.
Ara, i després de dotze anys sense editar un nou àlbum d'estudi, Paul regressa amb la seva millor col.lecció de cançons des dels temps de The Beat.
Firadeldisc.
21 de setembre 2005
Camera Obscura preparen nou disc
El grup de Glasgow Camera Obscura ha entrat en un estudi d'Estocolm per enregistrar noves cançons pel que serà el seu tercer disc, que es preveu que estigui disponible l'any que ve.
El nou disc està sent produït pel suec Jari Haapalainen, que ha treballat amb Ed Harcourt o The Concretes.
El nou disc està sent produït pel suec Jari Haapalainen, que ha treballat amb Ed Harcourt o The Concretes.
19 de setembre 2005
Nou disc de Vacaciones
El dia 26 de setembre surt a la venta “Emmaboda” el nou disc del grup murcià Vacaciones que ells defineixen com “un grapat de cançons de pop brillant, on tenen més protagonisme les guitarres i les harmonies vocals, sense deixar de banda el so de l’orgue hammond, i uns luxosos arranjaments, amb cordes, metalls, pianos, xilofons, sitars. Els ritmes van des de el mig temps de “Fenoscandia” fins el quasi punk-rock en alguns fragments de “Dis Berlin”. El so d’aquest disc està entre el pop sixties més energètic i vibrant i la dolçor indie pop amb veus femenines”.El disc conte amb 11 cançons i ha estat editat per Discos Imprescindibles i Autopop, i distribuït per PIAS Spain. La venta per correu la porta Elefant Records.
02 de setembre 2005
Del CBGB al Casino Royale
Per una vegada Palma està al mateix nivell de Nova York, el que no vol dir precisament que això sigui bo.
Es dona la casualitat que coincideixen en el temps el tancament per diverses raons del mític local del Village i del no mític però si necessari local de Gomila. Es clar que Gomila fa molt temps que no era res parescut al Village que va veure néixer el CBGB (desconec si el Village ja tampoc és el que era, de fet no hi he estat mai, però tampoc he conegut la mítica Gomila).
Al que queda clar és que en el món occidental ja no hi ha tanta diferència entre els problemes de subsistència dels petits locals que programen música que està fora dels grans circuits comercial, estiguin aquests a Nova York o a Palma.
Quan un llegeix la llista de grups que han tocat en el CBGB, alguns dels quals fins i tot han tocat en el carrer per demanar que no desaparegui el local, pensa que difícilment la llista dels que han tocat al Casino Royale farà canviar l’opinió d’algú. Una altre cosa és que la llista de concerts del Casino Royale incloent a grups com Chucho, Migala, Refree, Nacho Vegas, La Costa Brava... ens haguí permès disfrutar de concerts de grups que ens agraden molt.
Com que Palma no és Nova York, la temporada que comença segurament tendrà una sequera important de concerts, sort dels promotors sense sala que van colant aquí i allà bons concerts.Només ens queda esperar que qualque “loco” torni obrir un nou Zatropec, Sonotone o Casino Royale.
Es dona la casualitat que coincideixen en el temps el tancament per diverses raons del mític local del Village i del no mític però si necessari local de Gomila. Es clar que Gomila fa molt temps que no era res parescut al Village que va veure néixer el CBGB (desconec si el Village ja tampoc és el que era, de fet no hi he estat mai, però tampoc he conegut la mítica Gomila).
Al que queda clar és que en el món occidental ja no hi ha tanta diferència entre els problemes de subsistència dels petits locals que programen música que està fora dels grans circuits comercial, estiguin aquests a Nova York o a Palma.
Quan un llegeix la llista de grups que han tocat en el CBGB, alguns dels quals fins i tot han tocat en el carrer per demanar que no desaparegui el local, pensa que difícilment la llista dels que han tocat al Casino Royale farà canviar l’opinió d’algú. Una altre cosa és que la llista de concerts del Casino Royale incloent a grups com Chucho, Migala, Refree, Nacho Vegas, La Costa Brava... ens haguí permès disfrutar de concerts de grups que ens agraden molt.
Com que Palma no és Nova York, la temporada que comença segurament tendrà una sequera important de concerts, sort dels promotors sense sala que van colant aquí i allà bons concerts.Només ens queda esperar que qualque “loco” torni obrir un nou Zatropec, Sonotone o Casino Royale.
18 d’agost 2005
Centremàtic al Centre de Cultura Sa Nostra
Martin Rev (NYC) - juntament amb Kraftwerk, Suicide (és a dir, Martin Rev i Alan Vega) són els pioners de la música electrònica tal i com la coneixem avui dia. El seu ús repetitiu i angoixant dels sintetizadors analògics segueix sonant igual de modern gairebé trenta anys després, i la seva consideració dins del món de la música d'avantguarda internacional no deixa de créixer. www.martinrev.com
Robert Lippok+Barbara Morgenstern (Berlin) - Lippok és membre del grup de post-rock i rock experimental To Rococo Rot, i Morgenstern va formar part del moviment Wohnzimmer a Berlin a mitjans dels 90. Ella és col.laboradora de Schneider TM al projecte September Collective, i ell és conegut també per les seves instal.lacions sonores. Junts acaben d'editar Tesri, un disc que ha estat definit per la revista The Wire com "impossibly perfect".
Sao Paulo Underground Duo (Sao Paulo/Chicago) - Rob Mazurek és un inquiet músic experimental de Chicago, col.laborador de Tortoise i líder del Chicago Underground Quartet. Amb el bateria brasiler Mauricio Takara fa música experimental amb aroma i ritme brasiler: bateria, clarinet i ordinador portàtil. Aquest serà el seu primer concert a Europa, abans d'editar el seu primer treball conjunt. www.robmazurek.com
The Magnetic Band (Alcúdia/Pollença) - Aquest nou grup mallorquí té un estil propi i detallista que va de la calidesa retro de Stereolab a les atmosferes de Tangerine Dream. Sons envolvents i hipnòtics que casen Tortoise amb Young Marble Giants. www.themagneticband.com
Los Caballos de Düsseldorf (Madrid) - Murky López i Eva García (coneguts músics i activistes de l'underground madrileny, de Solex a Patrullero Mancuso) col.laboren amb l'il.lustrador i dibuixant belga Olaf Ladousse en un projecte de sonoritat aleatòria i caos controlat pel qual fan servir instruments electrònics fabricats pel propi Ladousse a partir de components electrònics reciclats.
Silvia Grijalba (Madrid) - A més de periodista i escriptora especialitzada en cultura popular, Grijalba és thereminista: com instrumentista, fa servir el theremin i els seus pedals d'efectes com aparells creadors de textures i ambients, sovint en col.laboració amb altres músics de l'escena d'avantguarda de Madrid com Javier Colís (Mil Dolores Pequeños, Las Malas Lenguas). www.silviagrijalba.com
The Melting Pot DJ's (Barcelona) - Col.lectiu de DJ's de Barcelona, reunit en torn a la idea de l'eclecticisme i la cultura musical més ampla com eix de la seva engrescadora proposta sonora. A la Cafeteria del Centre faran un recorregut cronológic per la música electrònica des de les seves arrels fins a les darreres tendències del moment. Continuaran punxant a l'Aftermàtic, on estava el Bassment.
www.themeltingpotbcn.com
Robert Lippok+Barbara Morgenstern (Berlin) - Lippok és membre del grup de post-rock i rock experimental To Rococo Rot, i Morgenstern va formar part del moviment Wohnzimmer a Berlin a mitjans dels 90. Ella és col.laboradora de Schneider TM al projecte September Collective, i ell és conegut també per les seves instal.lacions sonores. Junts acaben d'editar Tesri, un disc que ha estat definit per la revista The Wire com "impossibly perfect".
Sao Paulo Underground Duo (Sao Paulo/Chicago) - Rob Mazurek és un inquiet músic experimental de Chicago, col.laborador de Tortoise i líder del Chicago Underground Quartet. Amb el bateria brasiler Mauricio Takara fa música experimental amb aroma i ritme brasiler: bateria, clarinet i ordinador portàtil. Aquest serà el seu primer concert a Europa, abans d'editar el seu primer treball conjunt. www.robmazurek.com
The Magnetic Band (Alcúdia/Pollença) - Aquest nou grup mallorquí té un estil propi i detallista que va de la calidesa retro de Stereolab a les atmosferes de Tangerine Dream. Sons envolvents i hipnòtics que casen Tortoise amb Young Marble Giants. www.themagneticband.com
Los Caballos de Düsseldorf (Madrid) - Murky López i Eva García (coneguts músics i activistes de l'underground madrileny, de Solex a Patrullero Mancuso) col.laboren amb l'il.lustrador i dibuixant belga Olaf Ladousse en un projecte de sonoritat aleatòria i caos controlat pel qual fan servir instruments electrònics fabricats pel propi Ladousse a partir de components electrònics reciclats.
Silvia Grijalba (Madrid) - A més de periodista i escriptora especialitzada en cultura popular, Grijalba és thereminista: com instrumentista, fa servir el theremin i els seus pedals d'efectes com aparells creadors de textures i ambients, sovint en col.laboració amb altres músics de l'escena d'avantguarda de Madrid com Javier Colís (Mil Dolores Pequeños, Las Malas Lenguas). www.silviagrijalba.com
The Melting Pot DJ's (Barcelona) - Col.lectiu de DJ's de Barcelona, reunit en torn a la idea de l'eclecticisme i la cultura musical més ampla com eix de la seva engrescadora proposta sonora. A la Cafeteria del Centre faran un recorregut cronológic per la música electrònica des de les seves arrels fins a les darreres tendències del moment. Continuaran punxant a l'Aftermàtic, on estava el Bassment.
www.themeltingpotbcn.com
30 de juny 2005
Waiting for Waits 2005
Quinta edición del ciclo musical que rinde homenaje a Tom Waits (todos los artistas interpretan una versión de un tema del californiano como condición filosófica).
4 conciertos en distintos auditorios de la isla (del 5 al 30 de julio).
Tres voces femeninas y tres voces masculinas.
4 de los 6 participantes debutan en España
BONNIE “PRINCE” BILLY & MATT SWEENEY + ainara legardon
Martes 5 julio –21:30h - Claustre Sant Francesc (Muro)
Entrada: 15 euros waitingforwaits@yahoo.es
Will Oldham (cuya carrera lleva la firma de hasta 4 alias diferentes: Bonnie ´Prince´Billy, Palace Brothers, Palace Songs y Palace Music) y Matt Sweeney conforman una cabeza de cartel de lujo para la quinta edición del Waiting for Waits. El Claustre de Sant Francesc de Muro, uno de los auditorios preferidos del público en las anteriores ediciones del ciclo (allí actuaron la gran Lisa Germano, Neal Casal, Dayna Kurtz,…), se presenta como el espacio idóneo para disfrutar de una banda que, además de Will Oldham (voz, guitarra) y Matt Sweeney (guitarras), cuenta con la presencia de Azita Youssefi a los teclados, y Alex Neilson a la batería. Heredero de la música de raíces de su Kentucky natal, B.P. Billy ha sabido moverse por los terrenos del neocountry mirando siempre de reojo las necesidades del oyente indie. Y en su caso, ésas son la pesadumbre y la taciturnidad de un binomio textos/música que lo ha emparentado en nuestra discoteca a gente como Nick Drake, Low, Neil Young y Johnny Cash. Artista admirado en ámbitos musicales diversos (Björk se lo llevó de telonero en la gira de "Vespertine" por EEUU; y ha colaborado en su momento con Johnny Cash, Sage Francis y Tortoise, entre otros), Billy ha cedido la dirección de su último álbum (“Superwolf”) a su amigo Matt Sweeney, con el que lleva años tocando en directo. El papel principal de Sweeney en el apartado musical supone una novedad con relación a sus cuatro álbumes anteriores firmados con el alias B.P.Billy. Artista muy dado a las alianzas, en "Bonnie Prince Billy sings Greates Palace Music" (Domino, 2004), su anterior disco en solitario, había contado con la participación con Mark Nevers de Lambchop y músicos de sesión de Nashville.
http://www.dominorecordco.com/site/index.php?page=artists&artistID=204
Por su parte Ainara LeGardon se ha situado a la cabeza del folk-rock nacional con la publicación de Each Day A lie, producido por Chris Eckman.(The Walkabouts)
ANDREW BIRD + siobhan parr (ambos debutan en España)
Jueves 14 julio –20h- Centre de Cultura. Sa Nostra (Palma)
Todo un honor poder ofrecer a través de nuestro ciclo la actuación de este artista de Chicago, entre cuyos admiradores podemos destacar a My Morning Jacket, Magnetic Fields, Lambchop, o Ani DiFranco. Entre 1997 y 2001 Bird publicó tres álbumes para Rykodisc con su primer grupo: Andrew Bird´s Bowl of Fire. Con temas que iban desde el jazz-folk a la balada gitana (tras haberse iniciado como violinista de música clásica). Sus conciertos en solitario han impresionado a la crítica especializada, tanto por su capacidad técnica como multiinstrumentista (violín, guitarra, glockenspiel,…) como por su talento para la improvisación (“cada noche reescribo mis canciones para la audiencia”). En Francia le comparan a Jeff Buckley, y su último trabajo (“The Mysterious Production of Egg´s”) ha tenido tal éxito de crítica que además de una reciente gira por el país del “no”, le han invitado a participar en dos festivales, previos a su cita con el público mallorquín en el Centre de Cultura “Sa Nostra”.
http://www.bowloffire.com/
Por su parte, Siobhan Parr es un nuevo talento de la escena singer-songwriter londinense. Con tan sólo 20 años ya ha colaborado con Alabama 3 y Grand Drive, y girado con Evan Dando. Todos ellos la admiran por su enorme riqueza vocal.
KATHRYN WILLIAMS (debut en España)
Sábado 23 julio –22h - Claustre Sant Francesc (Muro)
Entrada: 10 euros waitingforwaits@yahoo.es
A pesar de no haber actuado en nuestro país, Kathryn Williams (Liverpool, 1974) ya lleva tiempo destacando en la escena británica de singer-songwriters. No en vano su álbum de debut (“Little Black Numbers”) le valió una nominación en el año 2000 para el Mercury Prize, con el mérito añadido de haber sido autoeditado. Williams ha publicado recientemente su quinto álbum, “Over Fly Over”, elogiado unánimemente por la crítica anglosajona: Tanto The Guardian como The Times (los dos periódicos más prestigiosos del Reino Unido) le otorgaban 4 estrellas sobre cinco posibles. Por su parte, la revista Time Out lo destacó como disco de la semana, por encima de los que firmaron Teenage Fanclub, Robert Plant, Eels o Bruce Springsteen. Su voz gustará por igual a amantes del pop o del folk, y estará acompañada del guitarrista David Scott. Un concierto especialmente recomendado al público sensible, en un escenario tan idóneo como el Claustre de Sant Francesc de Muro.
http://www.kathrynwilliams.net/
NICOLAI DUNGER (debut en España)
Sábado 30 julio –22h- Sa Congregació (Sa Pobla)
Este prolífico autor sueco, apuesta personal de Waiting for Waits, será quizás la sorpresa de esta quinta edición. En el 2001 nos enamoramos de su fenomenal álbum Soul Rush (una joya de corte clásico que evoca tanto a Tim Hardin como al joven Van Morrison, e incluso a Nick Drake). Irónicamente, y tal y como sucediera el año pasado con Josh Rouse, no hemos conseguido traerle a Mallorca hasta que ha logrado entrar en fase de éxito comercial a nivel internacional, sin lugar a dudas ayudado por la producción de un fan y colaborador muy especial: Jonathan Donahue de Mercury Rev. Dunger también ha grabado temas junto a artistas de la talla de Will Oldham (cabeza de cartel del WfW 2005) o Calexico (con quienes interpretó el clásico de Love “Alone again Or”).
http://www.nicolaidunger.com/
Waiting for Waits
4 conciertos en distintos auditorios de la isla (del 5 al 30 de julio).
Tres voces femeninas y tres voces masculinas.
4 de los 6 participantes debutan en España
BONNIE “PRINCE” BILLY & MATT SWEENEY + ainara legardon
Martes 5 julio –21:30h - Claustre Sant Francesc (Muro)
Entrada: 15 euros waitingforwaits@yahoo.es
Will Oldham (cuya carrera lleva la firma de hasta 4 alias diferentes: Bonnie ´Prince´Billy, Palace Brothers, Palace Songs y Palace Music) y Matt Sweeney conforman una cabeza de cartel de lujo para la quinta edición del Waiting for Waits. El Claustre de Sant Francesc de Muro, uno de los auditorios preferidos del público en las anteriores ediciones del ciclo (allí actuaron la gran Lisa Germano, Neal Casal, Dayna Kurtz,…), se presenta como el espacio idóneo para disfrutar de una banda que, además de Will Oldham (voz, guitarra) y Matt Sweeney (guitarras), cuenta con la presencia de Azita Youssefi a los teclados, y Alex Neilson a la batería. Heredero de la música de raíces de su Kentucky natal, B.P. Billy ha sabido moverse por los terrenos del neocountry mirando siempre de reojo las necesidades del oyente indie. Y en su caso, ésas son la pesadumbre y la taciturnidad de un binomio textos/música que lo ha emparentado en nuestra discoteca a gente como Nick Drake, Low, Neil Young y Johnny Cash. Artista admirado en ámbitos musicales diversos (Björk se lo llevó de telonero en la gira de "Vespertine" por EEUU; y ha colaborado en su momento con Johnny Cash, Sage Francis y Tortoise, entre otros), Billy ha cedido la dirección de su último álbum (“Superwolf”) a su amigo Matt Sweeney, con el que lleva años tocando en directo. El papel principal de Sweeney en el apartado musical supone una novedad con relación a sus cuatro álbumes anteriores firmados con el alias B.P.Billy. Artista muy dado a las alianzas, en "Bonnie Prince Billy sings Greates Palace Music" (Domino, 2004), su anterior disco en solitario, había contado con la participación con Mark Nevers de Lambchop y músicos de sesión de Nashville.
http://www.dominorecordco.com/site/index.php?page=artists&artistID=204
Por su parte Ainara LeGardon se ha situado a la cabeza del folk-rock nacional con la publicación de Each Day A lie, producido por Chris Eckman.(The Walkabouts)
ANDREW BIRD + siobhan parr (ambos debutan en España)
Jueves 14 julio –20h- Centre de Cultura. Sa Nostra (Palma)
Todo un honor poder ofrecer a través de nuestro ciclo la actuación de este artista de Chicago, entre cuyos admiradores podemos destacar a My Morning Jacket, Magnetic Fields, Lambchop, o Ani DiFranco. Entre 1997 y 2001 Bird publicó tres álbumes para Rykodisc con su primer grupo: Andrew Bird´s Bowl of Fire. Con temas que iban desde el jazz-folk a la balada gitana (tras haberse iniciado como violinista de música clásica). Sus conciertos en solitario han impresionado a la crítica especializada, tanto por su capacidad técnica como multiinstrumentista (violín, guitarra, glockenspiel,…) como por su talento para la improvisación (“cada noche reescribo mis canciones para la audiencia”). En Francia le comparan a Jeff Buckley, y su último trabajo (“The Mysterious Production of Egg´s”) ha tenido tal éxito de crítica que además de una reciente gira por el país del “no”, le han invitado a participar en dos festivales, previos a su cita con el público mallorquín en el Centre de Cultura “Sa Nostra”.
http://www.bowloffire.com/
Por su parte, Siobhan Parr es un nuevo talento de la escena singer-songwriter londinense. Con tan sólo 20 años ya ha colaborado con Alabama 3 y Grand Drive, y girado con Evan Dando. Todos ellos la admiran por su enorme riqueza vocal.
KATHRYN WILLIAMS (debut en España)
Sábado 23 julio –22h - Claustre Sant Francesc (Muro)
Entrada: 10 euros waitingforwaits@yahoo.es
A pesar de no haber actuado en nuestro país, Kathryn Williams (Liverpool, 1974) ya lleva tiempo destacando en la escena británica de singer-songwriters. No en vano su álbum de debut (“Little Black Numbers”) le valió una nominación en el año 2000 para el Mercury Prize, con el mérito añadido de haber sido autoeditado. Williams ha publicado recientemente su quinto álbum, “Over Fly Over”, elogiado unánimemente por la crítica anglosajona: Tanto The Guardian como The Times (los dos periódicos más prestigiosos del Reino Unido) le otorgaban 4 estrellas sobre cinco posibles. Por su parte, la revista Time Out lo destacó como disco de la semana, por encima de los que firmaron Teenage Fanclub, Robert Plant, Eels o Bruce Springsteen. Su voz gustará por igual a amantes del pop o del folk, y estará acompañada del guitarrista David Scott. Un concierto especialmente recomendado al público sensible, en un escenario tan idóneo como el Claustre de Sant Francesc de Muro.
http://www.kathrynwilliams.net/
NICOLAI DUNGER (debut en España)
Sábado 30 julio –22h- Sa Congregació (Sa Pobla)
Este prolífico autor sueco, apuesta personal de Waiting for Waits, será quizás la sorpresa de esta quinta edición. En el 2001 nos enamoramos de su fenomenal álbum Soul Rush (una joya de corte clásico que evoca tanto a Tim Hardin como al joven Van Morrison, e incluso a Nick Drake). Irónicamente, y tal y como sucediera el año pasado con Josh Rouse, no hemos conseguido traerle a Mallorca hasta que ha logrado entrar en fase de éxito comercial a nivel internacional, sin lugar a dudas ayudado por la producción de un fan y colaborador muy especial: Jonathan Donahue de Mercury Rev. Dunger también ha grabado temas junto a artistas de la talla de Will Oldham (cabeza de cartel del WfW 2005) o Calexico (con quienes interpretó el clásico de Love “Alone again Or”).
http://www.nicolaidunger.com/
Waiting for Waits
20 de juny 2005
Les novetats discogràfiques de l'estiu
Després de grans discs editats aquests darrers mesos, l’estiu ja és aquí, i vos podeu anar preparant per les novetats discogràfiques, o escoltar molt bons treballs publicats recentment. Aquí en teniu un petit resum :
RECOMENACIONS acabades de publicar aquesta primavera :
+ACID HOUSE KINGS “Sing along with Acid House Kings”
+ El magnífic “Ocean’s Apart” dels genials The GO-BETWEENS, editat per Mushroom Pillow a l’estat espanyol i al mercat portuguès.
+ The LUCKSMITHS “Warner Corners” Cd Matinée Records, un disc imprescindible, com tots els treballs del grup.
+ COCOROISE “Noah’s Ark”
+ LOVE OF LESBIAN “ Maniobras de escapismo” (Naïve ).
+ BELLE & SEBASTIAN “ Push barman to open old wounds “ doble CD, que recull cançons dels ep’s i singles trets en l’època Jeepster, és a dir del 1997 a 2001.
+ El gran retorn dels WEDDING PRESENT “ Take fountain” editat aquí per Houston Party rcds
+ El nou disc del TEENAGE FANCLUB “Man-made” publicat en el seu propi segell PeMa
+ FRANÇOIZ BREUT “Une saison volée” (Olympic disk)
+ NOSOTRÄSH “Cierra la puerta al salir” i LES TRÈS BIEN ENSEMBLE “ Doux-Amer” a Elefant records.
+ El darrer de SOUVENIR “Des équilibres” Jabalina Música
+ LAS ESCARLATINAS “ A todo color” (Siesta) i MATE “Sol de medianoche” un disc que no vos podeu perdre, també de la casa Siesta,
+ DAMON & NAOMI “The earth is blue” (20/20/20) edició espanyola via Acuarela discos.
+ Brett Anderson i Bernard Butler( ex Suede), tornen amb una banda nova THE TEARS, han presentat aquest mes de juny el seu primer treball, “Here come the tears” (Independiente)
NOVETATS que s’ editen aquest estiu :
+ LA COSTA BRAVA “Costabravisimo” (Mushroom Pillow), surt a finals de juny.
+ FOUNTAINS OF WAYNE treuen un doble àlbum titulat “Out-of-State plates” (Virgin) data publicació: el 28 de juny. Recopilatori de rareses, versions i cançons no publicades abans.
+ PANORAMA la banda dels ex-SUPER 8, debuten amb “El viaje más largo del mundo” (Mushroom Pillow), surt el 21 de juny.
+ SAINT ETIENNE tornen amb “ Tales from turnpike house “ (Sanctuary records) a partit del 13 de juny
+ GOLDFRAPP “ Supernature” sortirà el 23 d’agost, via Mute records.
+ Novetats d’ Elefant records : ENTRE RIOS “ Onda” a partir del 13 de juny i per el 27 del mateix mes, el debut llarg de LOS SOBERANOS amb “Maratón Ye-Yé” un cd amb 15 temes, versions de Bruno Lomas, de Juan y Junior, de Rocío Dúrcal, de Los Mustang, de Arthur Alexander, de Caterina Caselli, etc.
+ Els BMX BANDITS publiquen una recopilació amb el títol “Serious Drugs” (Sanctuary records) el 27 de juny.
+ NADADORA “Todo el frio del mundo” (Jabalina) és el primer disc llarg del grup galleg.
+ El 15 d’agost surt el 7é disc dels SUPER FURRY ANIMALS, durà per títol “ Love Kraft” (Sony Music).
+ “Honeycomb” serà el nou treball de FRANK BLACK, el 27 de juliol en el mercat, editat amb Emi music.
+ RAY DAVIES debutarà dins el mes de setembre amb el seu primer disc, ja que el conegut lider dels KINKS, si ha fet actuacions en solitari, però cap treball d’estudi. El segell V2, es l’encarregat de la publicació. + “Automatic imperfection” és el nom del segon treball de MARLANGO, a les tendes a final de setembre.
RECOMENACIONS acabades de publicar aquesta primavera :
+ACID HOUSE KINGS “Sing along with Acid House Kings”
+ El magnífic “Ocean’s Apart” dels genials The GO-BETWEENS, editat per Mushroom Pillow a l’estat espanyol i al mercat portuguès.
+ The LUCKSMITHS “Warner Corners” Cd Matinée Records, un disc imprescindible, com tots els treballs del grup.
+ COCOROISE “Noah’s Ark”
+ LOVE OF LESBIAN “ Maniobras de escapismo” (Naïve ).
+ BELLE & SEBASTIAN “ Push barman to open old wounds “ doble CD, que recull cançons dels ep’s i singles trets en l’època Jeepster, és a dir del 1997 a 2001.
+ El gran retorn dels WEDDING PRESENT “ Take fountain” editat aquí per Houston Party rcds
+ El nou disc del TEENAGE FANCLUB “Man-made” publicat en el seu propi segell PeMa
+ FRANÇOIZ BREUT “Une saison volée” (Olympic disk)
+ NOSOTRÄSH “Cierra la puerta al salir” i LES TRÈS BIEN ENSEMBLE “ Doux-Amer” a Elefant records.
+ El darrer de SOUVENIR “Des équilibres” Jabalina Música
+ LAS ESCARLATINAS “ A todo color” (Siesta) i MATE “Sol de medianoche” un disc que no vos podeu perdre, també de la casa Siesta,
+ DAMON & NAOMI “The earth is blue” (20/20/20) edició espanyola via Acuarela discos.
+ Brett Anderson i Bernard Butler( ex Suede), tornen amb una banda nova THE TEARS, han presentat aquest mes de juny el seu primer treball, “Here come the tears” (Independiente)
NOVETATS que s’ editen aquest estiu :
+ LA COSTA BRAVA “Costabravisimo” (Mushroom Pillow), surt a finals de juny.
+ FOUNTAINS OF WAYNE treuen un doble àlbum titulat “Out-of-State plates” (Virgin) data publicació: el 28 de juny. Recopilatori de rareses, versions i cançons no publicades abans.
+ PANORAMA la banda dels ex-SUPER 8, debuten amb “El viaje más largo del mundo” (Mushroom Pillow), surt el 21 de juny.
+ SAINT ETIENNE tornen amb “ Tales from turnpike house “ (Sanctuary records) a partit del 13 de juny
+ GOLDFRAPP “ Supernature” sortirà el 23 d’agost, via Mute records.
+ Novetats d’ Elefant records : ENTRE RIOS “ Onda” a partir del 13 de juny i per el 27 del mateix mes, el debut llarg de LOS SOBERANOS amb “Maratón Ye-Yé” un cd amb 15 temes, versions de Bruno Lomas, de Juan y Junior, de Rocío Dúrcal, de Los Mustang, de Arthur Alexander, de Caterina Caselli, etc.
+ Els BMX BANDITS publiquen una recopilació amb el títol “Serious Drugs” (Sanctuary records) el 27 de juny.
+ NADADORA “Todo el frio del mundo” (Jabalina) és el primer disc llarg del grup galleg.
+ El 15 d’agost surt el 7é disc dels SUPER FURRY ANIMALS, durà per títol “ Love Kraft” (Sony Music).
+ “Honeycomb” serà el nou treball de FRANK BLACK, el 27 de juliol en el mercat, editat amb Emi music.
+ RAY DAVIES debutarà dins el mes de setembre amb el seu primer disc, ja que el conegut lider dels KINKS, si ha fet actuacions en solitari, però cap treball d’estudi. El segell V2, es l’encarregat de la publicació. + “Automatic imperfection” és el nom del segon treball de MARLANGO, a les tendes a final de setembre.
16 de juny 2005
10 anys de Contempopranea
La decena edició del festival Contempopranea , un dels més interessants del calendari estiuenc, es presenta a Madrid el pròxim dia 17, a la seu de la SGAE, i en la que els Sunday Drivers faran un concert acústic.
A part , dels toledans, aquests són els grups seleccionats per tocar a la edició d’enguany, que tendra lloc els dies 29 i 30 de juliol a Alburquerque : Fangoria , Australian Blonde , Maga , Lori Meyers , Vacaciones , Norton , La Habitación Roja , Mercromina , Astrud , Cooper , La Granja , Panorama i Bombones .
El festival retra homenatge a Los Flechazos
El 28 de juliol hi haura Festa de benvinguda amb: NOBEL + CAJÓN DE SASTRE + PELETES
A part , dels toledans, aquests són els grups seleccionats per tocar a la edició d’enguany, que tendra lloc els dies 29 i 30 de juliol a Alburquerque : Fangoria , Australian Blonde , Maga , Lori Meyers , Vacaciones , Norton , La Habitación Roja , Mercromina , Astrud , Cooper , La Granja , Panorama i Bombones .
El festival retra homenatge a Los Flechazos
El 28 de juliol hi haura Festa de benvinguda amb: NOBEL + CAJÓN DE SASTRE + PELETES
10 de juny 2005
ELLIOT MURPHY i SID GRIFFIN al Castell de Bellver
DOBLE CONCERT ACÚSTIC: ELLIOT MURPHY i SID GRIFFIN
Elliot Murphy acompanyat per Olivier Durand
Sid Griffin(Long Ryders-Coal Porters) acompanyat per Pat McGarvey
Sid Griffin(Long Ryders-Coal Porters) acompanyat per Pat McGarvey
DISSABTE 9 DE JULIOL 22 hores
CASTELL DE BELLVER (Palma de Mallorca).
Preu: 20 €
CASTELL DE BELLVER (Palma de Mallorca).
Preu: 20 €
venda d’entrades:
Regidoria de Cultura , C/ Almudaina 7 A, 1r pis, 971 72 01 35 // Discos Runaway, 971 71 53 29// Castell de Bellver //Xocolat Centre // Viatges Barceló, Sa Pobla // Bar Cas Capellà, Alcúdia, // Baba Discos, Manacor.
(Taquilla del Castell a partir de les 21 h del dia del concert)
Entrades Limitades.
Elliott Murphy
Ciudad de origen: Garden City (Nueva York), 1949
Estilo musical: rock acústico / cantautor folk-rock americano
. Veintisiete álbumes publicados desde Aquashow, en 1973. · Aclamado en su debut como "el nuevo Dylan", título que también se disputaba su amigo Bruce Springsteen. · Se trasladó a París a finales de los ochenta, donde vive actualmente con su esposa Françoise y su hijo Gaspard. · La crítica lo considera uno de los más apasionados, cultos e inteligentes compositores del rock. · Admirado por estrellas como Peter Buck de R.E.M., Lou Reed, Tom Petty, John Mellencamp y Elvis Costello. En uno de sus últimos álbumes colabora Bruce Springsteen, quien por cierto, cada vez que toca en París, no puede resistirse a invitar a Murphy a subir al escenario.
Todos sus álbumes han tenido una impresionante respuesta de la crítica. Desde su celebrado debut Aquashow (del que la revista Rolling Stone escribió: "Elliott Murphy y su trabajo estarán con nosotros mientras siga existiendo el rock and roll") hasta Beauregard (1998), String of the Store (2003) o su último álbum editado “Never say never – Best of 1995-2005 and more…” (2005) siempre Elliott Murphy muestra un estilo propio y genuino. Su imaginería poética, su maestría a la hora de contar historias y sus letras introspectivas le han proporcionado un seguimiento de culto en Estados Unidos y un auténtico estrellato en Europa. "Pensaba que nadie me conocía allí", recuerda, "hasta que toqué por primera vez en París, y me pidieron 6 bises".
Después de trasladarse a París en 1990, Murphy editó "12", un álbum intenso y personal, que en Estados Unidos salió bajo el nombre Unreal City, con algunas canciones añadidas de If Poets Were King (1991). El interés por sus trabajos anteriores se reavivó y se han editado ya cuatro recopilaciones de grandes éxitos. La década de los 90 trajo otra serie de grandes álbumes de Murphy,. El directo April - a live album (Dusty Roses Records, 2000) reavivó el interés por la obra de Elliott Murphy en nuestro país. Se trata de un directo acústico, desnudo, que recoge a la perfección la intensidad de sus conciertos. Su versión de "Wild Horses" llegó a sonar en las radios comerciales y la acogida por parte de crítica y público fue sensacional. Muy cercano a lo que podremos escuchar en su concierto.Olivier Durand le acompañará al bajo y guitarra…. el siempre inspirado Olivier Durand.Olivier Durand nació en Le Havre, Francia, un pueblo en la costa del canal ingles muy conocido por su gran tradición de músicos de rock'n roll, y al que a menudo se ha hecho referencia como el "Liverpool francés". Antes de unirse a Elliott Murphy, era el guitarra solista de Little Bob, una de las estrellas míticas de rock'n roll frances. Olivier lleva tocando con Elliott desde 1998 y ha participado en sus álbumes: Beauregard, April, Rainy Season, La Terre Commune, Last Of The Rock Stars... and me and you -live- Soul Surfing y “String of the Storm”
Ciudad de origen: Garden City (Nueva York), 1949
Estilo musical: rock acústico / cantautor folk-rock americano
. Veintisiete álbumes publicados desde Aquashow, en 1973. · Aclamado en su debut como "el nuevo Dylan", título que también se disputaba su amigo Bruce Springsteen. · Se trasladó a París a finales de los ochenta, donde vive actualmente con su esposa Françoise y su hijo Gaspard. · La crítica lo considera uno de los más apasionados, cultos e inteligentes compositores del rock. · Admirado por estrellas como Peter Buck de R.E.M., Lou Reed, Tom Petty, John Mellencamp y Elvis Costello. En uno de sus últimos álbumes colabora Bruce Springsteen, quien por cierto, cada vez que toca en París, no puede resistirse a invitar a Murphy a subir al escenario.
Todos sus álbumes han tenido una impresionante respuesta de la crítica. Desde su celebrado debut Aquashow (del que la revista Rolling Stone escribió: "Elliott Murphy y su trabajo estarán con nosotros mientras siga existiendo el rock and roll") hasta Beauregard (1998), String of the Store (2003) o su último álbum editado “Never say never – Best of 1995-2005 and more…” (2005) siempre Elliott Murphy muestra un estilo propio y genuino. Su imaginería poética, su maestría a la hora de contar historias y sus letras introspectivas le han proporcionado un seguimiento de culto en Estados Unidos y un auténtico estrellato en Europa. "Pensaba que nadie me conocía allí", recuerda, "hasta que toqué por primera vez en París, y me pidieron 6 bises".
Después de trasladarse a París en 1990, Murphy editó "12", un álbum intenso y personal, que en Estados Unidos salió bajo el nombre Unreal City, con algunas canciones añadidas de If Poets Were King (1991). El interés por sus trabajos anteriores se reavivó y se han editado ya cuatro recopilaciones de grandes éxitos. La década de los 90 trajo otra serie de grandes álbumes de Murphy,. El directo April - a live album (Dusty Roses Records, 2000) reavivó el interés por la obra de Elliott Murphy en nuestro país. Se trata de un directo acústico, desnudo, que recoge a la perfección la intensidad de sus conciertos. Su versión de "Wild Horses" llegó a sonar en las radios comerciales y la acogida por parte de crítica y público fue sensacional. Muy cercano a lo que podremos escuchar en su concierto.Olivier Durand le acompañará al bajo y guitarra…. el siempre inspirado Olivier Durand.Olivier Durand nació en Le Havre, Francia, un pueblo en la costa del canal ingles muy conocido por su gran tradición de músicos de rock'n roll, y al que a menudo se ha hecho referencia como el "Liverpool francés". Antes de unirse a Elliott Murphy, era el guitarra solista de Little Bob, una de las estrellas míticas de rock'n roll frances. Olivier lleva tocando con Elliott desde 1998 y ha participado en sus álbumes: Beauregard, April, Rainy Season, La Terre Commune, Last Of The Rock Stars... and me and you -live- Soul Surfing y “String of the Storm”
Sid Griffin
Nacido en Kentucky- USA. Es todo un auténtico personaje de la música. Ha sido durante muchos años lider de la banda THE LONG RYDERS los auténticos padrinos del Alt-Country y portadores de auténticos himnos como “Looking for Lewis & Clark” “Man of Misery” “State of my Union” o “I can’t Hide”…
Además de considerarse un trovador de la música rock y compaginar su trabajo y actuaciones con LONG RYDERS, COAL PORTERS y SID GRIFFIN SOLO es conocido periodista, apareciendo habitualmente sus comentarios en revistas de la talla de MOJO, Q, THE GUARDIAN o MELODY MAKER entre otros…Como escritor y gran experto en Gran Parsons ha escrito el libro “Gran Parsons A music Biography” y participado muy activamente en el documental para la BBC “Gran Parsons:Fallen Angel”. A parte de ser considerado como uno de los expertos más importante en todos los temas que envuelven a Gran Parsons (Flying Burrito BROS., Byrds, Gene Clark…) también tiene una importante trayectoria como DJ. de radio y productor de muy variadas grabaciones.
Después de su trayectoria americana con los LONG RYDERS en 1992 se trasladó a Inglaterra y fundó la banda de Post – Modern Bluegrass COAL PORTERS donde coincidió con Pat McGarvey que le acompañará al bajo, harmónica y banjo en su concierto acústico.
En formato acústico ha publicado dos interesantes trabajos “Worldwide Live 1997-2002” y “Little Victories” donde se puede apreciar que no le es nada extraño dicho formato. Todo un personaje y todo un lujo el poder disfrutar de su simpatía y música dentro de un marco incomparable.
Nacido en Kentucky- USA. Es todo un auténtico personaje de la música. Ha sido durante muchos años lider de la banda THE LONG RYDERS los auténticos padrinos del Alt-Country y portadores de auténticos himnos como “Looking for Lewis & Clark” “Man of Misery” “State of my Union” o “I can’t Hide”…
Además de considerarse un trovador de la música rock y compaginar su trabajo y actuaciones con LONG RYDERS, COAL PORTERS y SID GRIFFIN SOLO es conocido periodista, apareciendo habitualmente sus comentarios en revistas de la talla de MOJO, Q, THE GUARDIAN o MELODY MAKER entre otros…Como escritor y gran experto en Gran Parsons ha escrito el libro “Gran Parsons A music Biography” y participado muy activamente en el documental para la BBC “Gran Parsons:Fallen Angel”. A parte de ser considerado como uno de los expertos más importante en todos los temas que envuelven a Gran Parsons (Flying Burrito BROS., Byrds, Gene Clark…) también tiene una importante trayectoria como DJ. de radio y productor de muy variadas grabaciones.
Después de su trayectoria americana con los LONG RYDERS en 1992 se trasladó a Inglaterra y fundó la banda de Post – Modern Bluegrass COAL PORTERS donde coincidió con Pat McGarvey que le acompañará al bajo, harmónica y banjo en su concierto acústico.
En formato acústico ha publicado dos interesantes trabajos “Worldwide Live 1997-2002” y “Little Victories” donde se puede apreciar que no le es nada extraño dicho formato. Todo un personaje y todo un lujo el poder disfrutar de su simpatía y música dentro de un marco incomparable.
Ensaïmada Musical
09 de juny 2005
Etiquetes músicals
És curiós això de les etiquetes musicals, estic passant alguns dels discs que he comprat els darrers mesos i m'he trobat que el programa Itunes si bé a grups com Nosoträsh els qualifica de pop i a Low de rock, quan he introduït els cds de Nacho Vegas i Cocoroise els ha qualificat de Alternative&Punk. I el que és estrany és que ajunti les dues etiquetes, ja que estam acostumats que amb l'etiqueta d'alternatiu es faci un cul de sac a on es col·loca tot el que no es sap molt be on col·locar-ho.
08 de juny 2005
Tom Russel a les Nits d'Americana
Waiting for Waits presenta les Nits d´Americana a Sa Congregació
Tom Russell
"Si la música Americana necesita un heredero de Johnny Cash, Tom Russell es el verdadero relevo" (UNCUT)
sábado 25 junio - 22h
sa congregació (c/rosari - sa pobla)
reservas: 12 € (waitingforwaits@yahoo.es)
taquilla: 15 €
La tercera entrega de las nits d´americana a sa congregació, aperitivo del WFW 2005, contará con la presencia de (*) este "noir cowboy" nacido en los Angeles en 1950 y actualmente afincado en El Paso, Texas, cuyas canciones han sido cantadas por Johnny Cash, Doug Sahm, Nanci Griffith, Dave Alvin, Joe Ely, Ian Tyson, Suzy Bogguss, Guy Clark, Sylvia Tyson y muchos más.
Además de dar un repaso a su impecable carrera, Tom Russell presentará junto al extraordinario guitarrista Andrew Hardin temas de su nuevo álbum: "Hotwalker". Un trabajo que disecciona como nunca la cultura underground americana de los últimos tiempos, en especial la de la generación beat.El punto de partida de 'Hotwalker' (editado por Hightone este marzo de 2005) fue la correspondencia literaria entre Tom Russell y el gran poeta y escritor outsider Charles Bukowski durante los 60.
En esta segunda parte de una trilogía que comenzó con "The Man From God Knows Where" (1999), Tom Russell se adentra de nuevo en el alma de la irreverente América de los 50-60, la denominada "Beat Generation".El mismo Tom y el actor circense Little Jack Horton recitan parte de aquella correspondencia describiendo un paisaje histórico, dotado con las voces de Lenny Bruce, Jack Kerouac, Dave van Ronk, el ecologista radical Edward Abbey, el compositor Harry Partch, Ramblin' Jack Elliott, y el mismo Bukowski. En el trayecto, nos invita a viajar por los bares underground de L.A., los prostíbulos de la frontera mexicana, los huckster revival meetings, los honky-tonks de Barkesfield, el blues, el Tex-Mex, la música circense, el rock and roll, las baladas, o los saxos jazz más cool que hayas podido escuchar en años... Toda una celebración de la cultura americana underground reciente y un lamento de su actual decadencia y homogeneización. - Citas:
“Un logro colosal. Deberían guardarlo en un museo parala posteridad.“ (5 estrellas y DISCO AMERICANA del mes en UNCUT)
"Hotwalker es la mejor película de Sam Peckinpah desdela muerte de Peckinpah. Un aniversario espiritual, un audaz pedazo de la Blue America". (Luis Urrea, poeta y novelista).
"Las canciones de Tom Russell cambiaron mi vida. Cada vez que escribo un tema me pregunto a mi mismo si es tan bueno como alguno de los suyos". (Dave Alvin de The Blasters)
"Pon en una coctelera "The Air-Conditioned Nightmare" de Henry Miller y "Mort au Credit" de Celine, añade unas gotas de los cut-ups de Brion Gysin, un buen chorro de "Carnivale" de HBO, una dosis doble de los Halelujah-I'm-a-Bum spirits, un toque de Neal Cassady, una cucharadita de The Monkey Wrench Gang, mezcla todo ello con la música de Woody Guthrie y Bob Dylan, y tendrás la receta del brebaje que debería saber casi como "Hotwalker" de TOM RUSSELL. Un material maravilloso. Americana es su más deliciosa y enriquecedora expresión. No podría admirarlo más." (Ed McClanahan, autor de "Famous People I Have Known")
Waiting for Waits
(*) texto promocional extraído de la web de Dock, distribuidora de los discos de Tom Russell
Para más información: www.tomrussell.com
Tom Russell
"Si la música Americana necesita un heredero de Johnny Cash, Tom Russell es el verdadero relevo" (UNCUT)
sábado 25 junio - 22h
sa congregació (c/rosari - sa pobla)
reservas: 12 € (waitingforwaits@yahoo.es)
taquilla: 15 €
La tercera entrega de las nits d´americana a sa congregació, aperitivo del WFW 2005, contará con la presencia de (*) este "noir cowboy" nacido en los Angeles en 1950 y actualmente afincado en El Paso, Texas, cuyas canciones han sido cantadas por Johnny Cash, Doug Sahm, Nanci Griffith, Dave Alvin, Joe Ely, Ian Tyson, Suzy Bogguss, Guy Clark, Sylvia Tyson y muchos más.
Además de dar un repaso a su impecable carrera, Tom Russell presentará junto al extraordinario guitarrista Andrew Hardin temas de su nuevo álbum: "Hotwalker". Un trabajo que disecciona como nunca la cultura underground americana de los últimos tiempos, en especial la de la generación beat.El punto de partida de 'Hotwalker' (editado por Hightone este marzo de 2005) fue la correspondencia literaria entre Tom Russell y el gran poeta y escritor outsider Charles Bukowski durante los 60.
En esta segunda parte de una trilogía que comenzó con "The Man From God Knows Where" (1999), Tom Russell se adentra de nuevo en el alma de la irreverente América de los 50-60, la denominada "Beat Generation".El mismo Tom y el actor circense Little Jack Horton recitan parte de aquella correspondencia describiendo un paisaje histórico, dotado con las voces de Lenny Bruce, Jack Kerouac, Dave van Ronk, el ecologista radical Edward Abbey, el compositor Harry Partch, Ramblin' Jack Elliott, y el mismo Bukowski. En el trayecto, nos invita a viajar por los bares underground de L.A., los prostíbulos de la frontera mexicana, los huckster revival meetings, los honky-tonks de Barkesfield, el blues, el Tex-Mex, la música circense, el rock and roll, las baladas, o los saxos jazz más cool que hayas podido escuchar en años... Toda una celebración de la cultura americana underground reciente y un lamento de su actual decadencia y homogeneización. - Citas:
“Un logro colosal. Deberían guardarlo en un museo parala posteridad.“ (5 estrellas y DISCO AMERICANA del mes en UNCUT)
"Hotwalker es la mejor película de Sam Peckinpah desdela muerte de Peckinpah. Un aniversario espiritual, un audaz pedazo de la Blue America". (Luis Urrea, poeta y novelista).
"Las canciones de Tom Russell cambiaron mi vida. Cada vez que escribo un tema me pregunto a mi mismo si es tan bueno como alguno de los suyos". (Dave Alvin de The Blasters)
"Pon en una coctelera "The Air-Conditioned Nightmare" de Henry Miller y "Mort au Credit" de Celine, añade unas gotas de los cut-ups de Brion Gysin, un buen chorro de "Carnivale" de HBO, una dosis doble de los Halelujah-I'm-a-Bum spirits, un toque de Neal Cassady, una cucharadita de The Monkey Wrench Gang, mezcla todo ello con la música de Woody Guthrie y Bob Dylan, y tendrás la receta del brebaje que debería saber casi como "Hotwalker" de TOM RUSSELL. Un material maravilloso. Americana es su más deliciosa y enriquecedora expresión. No podría admirarlo más." (Ed McClanahan, autor de "Famous People I Have Known")
Waiting for Waits
(*) texto promocional extraído de la web de Dock, distribuidora de los discos de Tom Russell
Para más información: www.tomrussell.com
12 d’abril 2005
April Eyes a la xarxa
Podeu trobar el número 3 sencer d'April Eyes a la carpeta de gener de 1999.
Esperam en molt poc temps tenir els tres números que resten publicats al blog.
Esperam en molt poc temps tenir els tres números que resten publicats al blog.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)