Ahir vespre Sexy Sadie donaren el seu darrer concert a Mallorca abans de la seva disolució. Veient-los damunt l’escenari del Teatre de Lloseta em van passar moltes imatges pel cap:
- Aquell concert al Congo Belga pel nadal de 1992, un grup que no tenia res a veure amb l’excel·lent grup que ahir vespre s’acomiadava de nosaltres.
- Un concert a l’Havana al mateix dia que es donava a coneixer el suicidi de Kurt Cobain.
- Al dia que vaig comprar el seu primer single, al Gorans de sa Colònia de Sant Jordi.
- Un concert al Malafama, ple de gent i com no a tot volum.
- Un concert a la Sonotone ple de gom a gom, desgraciadament no podem dir el mateix del concert d’ahir.
En Jaime ahir vespres no es va cansar de repetir una paraula, gràcies; els que estàvem ahir a Lloseta també hem de dir gràcies per 14 anys de música i records.
25 de setembre 2006
Cooper van al cinema
Elefant records treurà pel novembre, "Días de cine ", el nou EP de COOPER que agafa el seu nom de l'excel·lent programa que dirigeix Antonio Gasset. Les referències al setè art les trobam sobre tot en els títols de les tres cançons originals que venen en aquest nou disc: "El sur", "Rainman" i "Un día de furia", que suposa també el retorn de COOPER a la carretera per presentar-les en directe en les darreres setmanes del 2006.
Com bonus track, a aquest magnífic EP hi haurà una versió de "Where I find my heaven", el clàssic del pop de guitarres que popularitzaren els GIGOLO AUNTS en els 90.
21 de juliol 2006
Garzón versus Grande-Marlaska
El súper jutge Baltasar Garzón ha amenaçat mitjançant burofax en dur els tribunals al grup Garzón, la notificació la van rebre el passat 18 juliol (ui, ui, ui) i els instava “a acabar amb els actes que constitueixen una intromissió a la imatge” del súper jutge. Insta al grup a canviar el nom de la seva pàgina web www.superjuez.com i suprimesquin les fotos del súper jutge que apareixen a la web i les al·lusions que directa o indirectament li fan referència. Si no és així “s’iniciaran les pertinents accions judicials” (que d’això el súper jutge en sap un tros). El grup assegura que és un mal entès i que “quan ens posarem aquest nom només preteníem retre homenatge a un prohome que ha revalorat conceptes denostats avui dia com equanimitat, progressisme, i modèstia”. Tot i això pel grup “que Garzón sigui jutge i tengui més missers que OJ Simpson no vol dir absolutament res” i amb un toc d’humor del que li ha faltat al súper jutge han anat més enfora: “Com va dir el caudillo després de la voladura de Carrero, no hi ha mal que per be no vingui. En realitat, feia temps que ens havíem adonat que no tenia sentit seguir anomenant-nos Garzón. L’objectiu del nom era retra homenatge al jutge més gran d’Espanya. Però, amb el temps, aquest jutge suprem que dona i lleva raons ha dictat sentència per nosaltres. Tot el que puja, baixa. S’ha de mirar cap el futur. Per tant, des d’avui 21 de juliol, el grup Garzón es dirà Grande-Marlaska”.
11 de juliol 2006
Trembling Blue Stars, noves cançons.
Si fa un temps Trembling Blue Stars anunciaven que no tornarien a tocar en directe, ara ens anuncien que entren a l’estudi per enregistrar un nou disc amb la producció del Saint Eitenne Ian Cat. I a més de cançons pel disc, també n’enregistraran per un 7” i un EP.Els fans de Bobby Wratten estam d’enhorabona, si bé no tornaran a tocar en directe, podrem seguir gaudint de noves cançons de Trembling Blue Stars.
28 de juny 2006
Sleater-Kinney, interrupció indefinida.
Sleater-Kinney han anunciat en un comunicat la interrupció indefinida del grup.
“Després d’onze anys com a banda, Sleater-Kinney hem decidit realitzar una interrupció indefinida. Els concerts d’aquest estiu seran els últims que farem. Per ara, no tenim plans per a futures gires ni grabacions.
Ens sentim afortunades per haver tengut el recolzament de molta gent meravellosa durant aquests anys. Volem donar les gràcies a tots els que han treballat amb nosaltres, als que ens han escrit paraules agradables sobre nosaltres, als que han tocat amb nosaltres i als que ens han inspirat.
Però sobre tot volem fer arribar la nostra gratitud als nostres sorprenents seguidors. Vosaltres heu estat part de la nostra història des del principi. No podríem haver fet la nostra música sense el vostre entusiasme, passió i lleialtat. Sou vosaltres que heu fet que tot aquest viatge hagi merescut la pena.
Amb amor i gràcies,
Sleater-Kinney”
30 de maig 2006
Waitinf for Waits
Es presenta una nova temporada del festival Waiting for Waits, aquest any contarà amb les actuacions del suèc Christian Kjellvander i els anglesos The Havenots en un concert gratuït al Centre de Cultura Sa Nostra, l’ex Bad Seeds Hugo Race (que ja va oferir un concert a Arca fa uns anys) i l’americana Jesca Hoop al Claustre de Sant Francesc de Muro, per acabar els membres de The Walkabouts Crhis& Carla i els escocesos Hobotalk tancaran al pati del Castell de Bellver e Waiting for Waits 2006.
El Waiting for Waits ha estat durant aquests anys mostra de nous valors i grans noms com : Steve Wynn, Willard Grant Conspiracy, Howe Gelb, Marta Wainwright, Lisa Germano, Dayna Kurtz, Josh Rouse, Andrew Bird o Bonnie’Prince’Billy.
El Waiting for Waits ha estat durant aquests anys mostra de nous valors i grans noms com : Steve Wynn, Willard Grant Conspiracy, Howe Gelb, Marta Wainwright, Lisa Germano, Dayna Kurtz, Josh Rouse, Andrew Bird o Bonnie’Prince’Billy.
19 d’abril 2006
Fanzine EL PLANETA AMARILLO
El número 8 del fanzine El Planeta Amarillo ja està disponible a la web. Entre altres hi ha articles i entrevistes de Decima Victima, Mercromina, Humbert Humbert, Montevideo, Jonston, Single.
07 d’abril 2006
14 de març 2006
Un secret anomenat Solution
El grup mallorquí Solution ("el secret millor guardat del post-funk psicodèlic mediterrani" segons un dels seus membres) segueix en actiu, o almenys no s'han separat, i ara es poden escoltar i baixar les seves cançons via internet a la següent direcció www.myspace.com/solutionsound.
08 de març 2006
"L'Horizon" nou disc de Dominique A
El proper mes d’abril Dominique A publicarà un nou disc amb el títol de “L’Horizon” .
Aquest disc ha estat enregistrat i mesclat en tan sols quatre setmanes i en paraules de Dominique A ‘El sent com el meu projecte més personal des de “La fossette” , el meu primer disc, la sana frustració inherent a l’anterior àlbum ha provocat en mi un fort desig d’escriure i de tocar: tenc la debilitat de creure que es sent aquest desig a “L’Horizon”’.
Aquest disc ha estat enregistrat i mesclat en tan sols quatre setmanes i en paraules de Dominique A ‘El sent com el meu projecte més personal des de “La fossette” , el meu primer disc, la sana frustració inherent a l’anterior àlbum ha provocat en mi un fort desig d’escriure i de tocar: tenc la debilitat de creure que es sent aquest desig a “L’Horizon”’.
06 de març 2006
Tanca Runaway
La tenda del carrer de Santa Creu tanca a principi del més d'abril, just 14 anys despés d'haver obert les seves portes, encara que seguira funcionant la seva tenda virtual www.runawaydiscos.com i segueixen en els projectes en que estaven aficats, també anuncien un futur projecte de "mercadet dels divendres" en el recinte de Ses Voltes.
Tanca la tenda de discos mes particular de Palma i el lloc on hem comprat gran part dels discos que omplen les nostres estanteries, anar a comprar discos per Palma ja no serà el mateix.
Salut Runaway.
Tanca la tenda de discos mes particular de Palma i el lloc on hem comprat gran part dels discos que omplen les nostres estanteries, anar a comprar discos per Palma ja no serà el mateix.
Salut Runaway.
21 de desembre 2005
El que ens ha deixat el 2005 (1)
Aquest any músical el recordarem per moltes coses, per haver vist menys de sis mesos dues vegades tocar Antony & the Jonhsons a Mallorca, per la polèmica que ha envoltat el festival Indirama (i pel fred, i per les condicions acústiques en que tocaren Nosoträsh), per la saturació de concerts d'americana que s'han reproduït pels escenaris mallorquins, per la mirada enrera en el concert de The Weding Present (serà que ja tenim una edat), per veure com es tancava novament una sala de concerts a Palma, pel pop de Joan Miquel Oliver més enllà d'Antonia Font, pel concert de Will Oldman al Waiting for Waits, pel fet que Dj's com Miqui Puig (acompanyat de Bill&Ferry) es converteixin en residents mensuals a la Salafònica de Muro...
Mallorca en tot el que fa a la música és molt particular, és difícil que vinguin grups a tocar, però això si, quan un grup ve a tocar a Mallorca, pot arribar a repetir tantes de vegades que pot arribar a avorrir. Com es pot explicar el fet que en només sis mesos Antony & the Johnsons hagin trepitjat dos escenaris mallorquins, un d’ells l’Auditorium ple.
Mallorca en tot el que fa a la música és molt particular, és difícil que vinguin grups a tocar, però això si, quan un grup ve a tocar a Mallorca, pot arribar a repetir tantes de vegades que pot arribar a avorrir. Com es pot explicar el fet que en només sis mesos Antony & the Johnsons hagin trepitjat dos escenaris mallorquins, un d’ells l’Auditorium ple.
06 de desembre 2005
Paul Collins al Teatre Xesc Forteza
Esplèndid nou disc d'estudi de Paul Collins, ex-capdavanter dels llegendaris The Beat.
Equilibri perfecte entre cançons vigoroses de power-pop i emocionants mitjos temps.
Li acompanya una nova banda que malbarata classe i energia.
"Flying High" és el retorn de Paul Collins a la primera fila del pop internacional.
Clàssic entre els clàssics, Paul Collins va signar amb The Beat en 1979 el qual és considerat per molts com el millor disc de power-pop de tots els temps, i va desenvolupar durant els 80 i primers 90 una carrera plagada de grans cançons. Ara torna en plena forma, amb un disc que manté un equilibri perfecte entre les cançons més vigoroses i explosives i els emocionants i intensos mitjos temps que evidencien la maduresa i la credibilitat d'un músic que vola de nou tan alt com en els seus millors temps. Un gloriós disc de "rock and roll" tan clàssic com vigent.
La volta de Paul Collins suposa una grata sorpresa per als afeccionats al millor "rock and roll", una inesperada i formidable notícia. Acompanyat per una banda esplèndida, que damunt d'un escenari malbarata classe i energia, i amb un inmillorable nou disc sota l'aixella, Paul té ara tot el necessari per a retornar a la primera fila del pop internacional.
Biografia.
Més conegut a Espanya que en qualsevol altre país del planeta, Paul Collins és un dels referents fonamentals del power-pop nord-americà dels últims anys setanta. Els seus dos primers àlbums són clàssics entre els clàssics del gènere i les formidables cançons que els conformaven han estat i segueixen sent un model admirat i imitat per centenars de bandes en tot el món.
Els Beat es van formar en San Francisco després de la dissolució dels Nerves, en els quals Paul tocava la bateria, mentre que Peter Case i Jack Lee s'ocupaven de la guitarra i el baix, respectivament.
Ràpidament, els Beat van fitxar per la companyia de management de Bill Graham, qui al seu torn els va proporcionar un prometedor contracte amb Columbia. El seu extraordinari àlbum de debut, una increïble successió de cançons radiants, enèrgiques, directes i refrescants, gravades, a més, amb un esplèndid so derivat en bona mesura del palèsès entusiasme de la pròpia banda, es va convertir en una referència ineludible per a qualsevol que, des de llavors, s'hagi dedicat al pop de guitarres més enèrgic i vibrant.
Després d'un parell de canvis en la formació, la banda va tornar als estudis d'enregistrament. Les pressions de la companyia van provocar nous problemes en l'enregistrament i producció del disc, quedant arxivat durant gairebé dos anys. Finalment, el disc va aparèixer en 1982 " The kids are the same" és altra impecable mostra del talent de Collins per a escriure magnètiques i emocionants cançons amb un poderós carregament melòdic i un vigorós i versàtil so de guitarres.
A partir de llavors, Paul i el seu baixista Steve Huff es van convertir en els únics membres fixos de la banda, reclutant bateries i guitarristas de forma ocasional.
El tercer disc va ser un mini-Lp, "To Beat or Not To Beat", editat en una petita companyia independent. El disc contenia, sobretot, la formidable "All over the world", que va sonar amb insistència en les emissores espanyoles de l'època. Altre mini-àlbum, "Long time Gone", va ser editat en el segell francès Closer. La cançó que ho obria, "Brokenhearted", és, en qualsevol cas, altra fantàstica peça magníficament rebuda pels locutors de l'època.
Les seves estades a Espanya van començar a perllongar-se a mitjan els vuitanta, fitxant fins i tot pel segell independent madrileny Twins, que va editar "Live at The Universal", gravat en l'enyorada sala madrilenya de la Plaça de Manuel Becerra.
De tornada als Estats Units, Collins va gravar ja en els noranta un parell de discos en els quals encara es pot apreciar el seu talent per a compondre de tant en tant joies de la talla de " I Could Have Told You So" (en l'àlbum que va treure DRO en 1992) o "It¥s Gonna Be a Long time" (en el qual va editar el seu propi segell, Wagonwheel, un any més tard). Ocasionalment ha treballat com productor de bandes espanyoles com La Granja o, més recentment, els Protones.
En 1997 va realitzar una gira acústica per diverses ciutats espanyoles, de la qual es van seleccionar diferents enregistraments per a confeccionar "Live in Spain", un disc en el qual es repassa el millor del seu cançoner.
Ara, i després de dotze anys sense editar un nou àlbum d'estudi, Paul regressa amb la seva millor col.lecció de cançons des dels temps de The Beat.
Firadeldisc.
Equilibri perfecte entre cançons vigoroses de power-pop i emocionants mitjos temps.
Li acompanya una nova banda que malbarata classe i energia.
"Flying High" és el retorn de Paul Collins a la primera fila del pop internacional.
Clàssic entre els clàssics, Paul Collins va signar amb The Beat en 1979 el qual és considerat per molts com el millor disc de power-pop de tots els temps, i va desenvolupar durant els 80 i primers 90 una carrera plagada de grans cançons. Ara torna en plena forma, amb un disc que manté un equilibri perfecte entre les cançons més vigoroses i explosives i els emocionants i intensos mitjos temps que evidencien la maduresa i la credibilitat d'un músic que vola de nou tan alt com en els seus millors temps. Un gloriós disc de "rock and roll" tan clàssic com vigent.
La volta de Paul Collins suposa una grata sorpresa per als afeccionats al millor "rock and roll", una inesperada i formidable notícia. Acompanyat per una banda esplèndida, que damunt d'un escenari malbarata classe i energia, i amb un inmillorable nou disc sota l'aixella, Paul té ara tot el necessari per a retornar a la primera fila del pop internacional.
Biografia.
Més conegut a Espanya que en qualsevol altre país del planeta, Paul Collins és un dels referents fonamentals del power-pop nord-americà dels últims anys setanta. Els seus dos primers àlbums són clàssics entre els clàssics del gènere i les formidables cançons que els conformaven han estat i segueixen sent un model admirat i imitat per centenars de bandes en tot el món.
Els Beat es van formar en San Francisco després de la dissolució dels Nerves, en els quals Paul tocava la bateria, mentre que Peter Case i Jack Lee s'ocupaven de la guitarra i el baix, respectivament.
Ràpidament, els Beat van fitxar per la companyia de management de Bill Graham, qui al seu torn els va proporcionar un prometedor contracte amb Columbia. El seu extraordinari àlbum de debut, una increïble successió de cançons radiants, enèrgiques, directes i refrescants, gravades, a més, amb un esplèndid so derivat en bona mesura del palèsès entusiasme de la pròpia banda, es va convertir en una referència ineludible per a qualsevol que, des de llavors, s'hagi dedicat al pop de guitarres més enèrgic i vibrant.
Després d'un parell de canvis en la formació, la banda va tornar als estudis d'enregistrament. Les pressions de la companyia van provocar nous problemes en l'enregistrament i producció del disc, quedant arxivat durant gairebé dos anys. Finalment, el disc va aparèixer en 1982 " The kids are the same" és altra impecable mostra del talent de Collins per a escriure magnètiques i emocionants cançons amb un poderós carregament melòdic i un vigorós i versàtil so de guitarres.
A partir de llavors, Paul i el seu baixista Steve Huff es van convertir en els únics membres fixos de la banda, reclutant bateries i guitarristas de forma ocasional.
El tercer disc va ser un mini-Lp, "To Beat or Not To Beat", editat en una petita companyia independent. El disc contenia, sobretot, la formidable "All over the world", que va sonar amb insistència en les emissores espanyoles de l'època. Altre mini-àlbum, "Long time Gone", va ser editat en el segell francès Closer. La cançó que ho obria, "Brokenhearted", és, en qualsevol cas, altra fantàstica peça magníficament rebuda pels locutors de l'època.
Les seves estades a Espanya van començar a perllongar-se a mitjan els vuitanta, fitxant fins i tot pel segell independent madrileny Twins, que va editar "Live at The Universal", gravat en l'enyorada sala madrilenya de la Plaça de Manuel Becerra.
De tornada als Estats Units, Collins va gravar ja en els noranta un parell de discos en els quals encara es pot apreciar el seu talent per a compondre de tant en tant joies de la talla de " I Could Have Told You So" (en l'àlbum que va treure DRO en 1992) o "It¥s Gonna Be a Long time" (en el qual va editar el seu propi segell, Wagonwheel, un any més tard). Ocasionalment ha treballat com productor de bandes espanyoles com La Granja o, més recentment, els Protones.
En 1997 va realitzar una gira acústica per diverses ciutats espanyoles, de la qual es van seleccionar diferents enregistraments per a confeccionar "Live in Spain", un disc en el qual es repassa el millor del seu cançoner.
Ara, i després de dotze anys sense editar un nou àlbum d'estudi, Paul regressa amb la seva millor col.lecció de cançons des dels temps de The Beat.
Firadeldisc.
21 de setembre 2005
Camera Obscura preparen nou disc
El grup de Glasgow Camera Obscura ha entrat en un estudi d'Estocolm per enregistrar noves cançons pel que serà el seu tercer disc, que es preveu que estigui disponible l'any que ve.
El nou disc està sent produït pel suec Jari Haapalainen, que ha treballat amb Ed Harcourt o The Concretes.
El nou disc està sent produït pel suec Jari Haapalainen, que ha treballat amb Ed Harcourt o The Concretes.
19 de setembre 2005
Nou disc de Vacaciones
El dia 26 de setembre surt a la venta “Emmaboda” el nou disc del grup murcià Vacaciones que ells defineixen com “un grapat de cançons de pop brillant, on tenen més protagonisme les guitarres i les harmonies vocals, sense deixar de banda el so de l’orgue hammond, i uns luxosos arranjaments, amb cordes, metalls, pianos, xilofons, sitars. Els ritmes van des de el mig temps de “Fenoscandia” fins el quasi punk-rock en alguns fragments de “Dis Berlin”. El so d’aquest disc està entre el pop sixties més energètic i vibrant i la dolçor indie pop amb veus femenines”.El disc conte amb 11 cançons i ha estat editat per Discos Imprescindibles i Autopop, i distribuït per PIAS Spain. La venta per correu la porta Elefant Records.
02 de setembre 2005
Del CBGB al Casino Royale
Per una vegada Palma està al mateix nivell de Nova York, el que no vol dir precisament que això sigui bo.
Es dona la casualitat que coincideixen en el temps el tancament per diverses raons del mític local del Village i del no mític però si necessari local de Gomila. Es clar que Gomila fa molt temps que no era res parescut al Village que va veure néixer el CBGB (desconec si el Village ja tampoc és el que era, de fet no hi he estat mai, però tampoc he conegut la mítica Gomila).
Al que queda clar és que en el món occidental ja no hi ha tanta diferència entre els problemes de subsistència dels petits locals que programen música que està fora dels grans circuits comercial, estiguin aquests a Nova York o a Palma.
Quan un llegeix la llista de grups que han tocat en el CBGB, alguns dels quals fins i tot han tocat en el carrer per demanar que no desaparegui el local, pensa que difícilment la llista dels que han tocat al Casino Royale farà canviar l’opinió d’algú. Una altre cosa és que la llista de concerts del Casino Royale incloent a grups com Chucho, Migala, Refree, Nacho Vegas, La Costa Brava... ens haguí permès disfrutar de concerts de grups que ens agraden molt.
Com que Palma no és Nova York, la temporada que comença segurament tendrà una sequera important de concerts, sort dels promotors sense sala que van colant aquí i allà bons concerts.Només ens queda esperar que qualque “loco” torni obrir un nou Zatropec, Sonotone o Casino Royale.
Es dona la casualitat que coincideixen en el temps el tancament per diverses raons del mític local del Village i del no mític però si necessari local de Gomila. Es clar que Gomila fa molt temps que no era res parescut al Village que va veure néixer el CBGB (desconec si el Village ja tampoc és el que era, de fet no hi he estat mai, però tampoc he conegut la mítica Gomila).
Al que queda clar és que en el món occidental ja no hi ha tanta diferència entre els problemes de subsistència dels petits locals que programen música que està fora dels grans circuits comercial, estiguin aquests a Nova York o a Palma.
Quan un llegeix la llista de grups que han tocat en el CBGB, alguns dels quals fins i tot han tocat en el carrer per demanar que no desaparegui el local, pensa que difícilment la llista dels que han tocat al Casino Royale farà canviar l’opinió d’algú. Una altre cosa és que la llista de concerts del Casino Royale incloent a grups com Chucho, Migala, Refree, Nacho Vegas, La Costa Brava... ens haguí permès disfrutar de concerts de grups que ens agraden molt.
Com que Palma no és Nova York, la temporada que comença segurament tendrà una sequera important de concerts, sort dels promotors sense sala que van colant aquí i allà bons concerts.Només ens queda esperar que qualque “loco” torni obrir un nou Zatropec, Sonotone o Casino Royale.
18 d’agost 2005
Centremàtic al Centre de Cultura Sa Nostra
Martin Rev (NYC) - juntament amb Kraftwerk, Suicide (és a dir, Martin Rev i Alan Vega) són els pioners de la música electrònica tal i com la coneixem avui dia. El seu ús repetitiu i angoixant dels sintetizadors analògics segueix sonant igual de modern gairebé trenta anys després, i la seva consideració dins del món de la música d'avantguarda internacional no deixa de créixer. www.martinrev.com
Robert Lippok+Barbara Morgenstern (Berlin) - Lippok és membre del grup de post-rock i rock experimental To Rococo Rot, i Morgenstern va formar part del moviment Wohnzimmer a Berlin a mitjans dels 90. Ella és col.laboradora de Schneider TM al projecte September Collective, i ell és conegut també per les seves instal.lacions sonores. Junts acaben d'editar Tesri, un disc que ha estat definit per la revista The Wire com "impossibly perfect".
Sao Paulo Underground Duo (Sao Paulo/Chicago) - Rob Mazurek és un inquiet músic experimental de Chicago, col.laborador de Tortoise i líder del Chicago Underground Quartet. Amb el bateria brasiler Mauricio Takara fa música experimental amb aroma i ritme brasiler: bateria, clarinet i ordinador portàtil. Aquest serà el seu primer concert a Europa, abans d'editar el seu primer treball conjunt. www.robmazurek.com
The Magnetic Band (Alcúdia/Pollença) - Aquest nou grup mallorquí té un estil propi i detallista que va de la calidesa retro de Stereolab a les atmosferes de Tangerine Dream. Sons envolvents i hipnòtics que casen Tortoise amb Young Marble Giants. www.themagneticband.com
Los Caballos de Düsseldorf (Madrid) - Murky López i Eva García (coneguts músics i activistes de l'underground madrileny, de Solex a Patrullero Mancuso) col.laboren amb l'il.lustrador i dibuixant belga Olaf Ladousse en un projecte de sonoritat aleatòria i caos controlat pel qual fan servir instruments electrònics fabricats pel propi Ladousse a partir de components electrònics reciclats.
Silvia Grijalba (Madrid) - A més de periodista i escriptora especialitzada en cultura popular, Grijalba és thereminista: com instrumentista, fa servir el theremin i els seus pedals d'efectes com aparells creadors de textures i ambients, sovint en col.laboració amb altres músics de l'escena d'avantguarda de Madrid com Javier Colís (Mil Dolores Pequeños, Las Malas Lenguas). www.silviagrijalba.com
The Melting Pot DJ's (Barcelona) - Col.lectiu de DJ's de Barcelona, reunit en torn a la idea de l'eclecticisme i la cultura musical més ampla com eix de la seva engrescadora proposta sonora. A la Cafeteria del Centre faran un recorregut cronológic per la música electrònica des de les seves arrels fins a les darreres tendències del moment. Continuaran punxant a l'Aftermàtic, on estava el Bassment.
www.themeltingpotbcn.com
Robert Lippok+Barbara Morgenstern (Berlin) - Lippok és membre del grup de post-rock i rock experimental To Rococo Rot, i Morgenstern va formar part del moviment Wohnzimmer a Berlin a mitjans dels 90. Ella és col.laboradora de Schneider TM al projecte September Collective, i ell és conegut també per les seves instal.lacions sonores. Junts acaben d'editar Tesri, un disc que ha estat definit per la revista The Wire com "impossibly perfect".
Sao Paulo Underground Duo (Sao Paulo/Chicago) - Rob Mazurek és un inquiet músic experimental de Chicago, col.laborador de Tortoise i líder del Chicago Underground Quartet. Amb el bateria brasiler Mauricio Takara fa música experimental amb aroma i ritme brasiler: bateria, clarinet i ordinador portàtil. Aquest serà el seu primer concert a Europa, abans d'editar el seu primer treball conjunt. www.robmazurek.com
The Magnetic Band (Alcúdia/Pollença) - Aquest nou grup mallorquí té un estil propi i detallista que va de la calidesa retro de Stereolab a les atmosferes de Tangerine Dream. Sons envolvents i hipnòtics que casen Tortoise amb Young Marble Giants. www.themagneticband.com
Los Caballos de Düsseldorf (Madrid) - Murky López i Eva García (coneguts músics i activistes de l'underground madrileny, de Solex a Patrullero Mancuso) col.laboren amb l'il.lustrador i dibuixant belga Olaf Ladousse en un projecte de sonoritat aleatòria i caos controlat pel qual fan servir instruments electrònics fabricats pel propi Ladousse a partir de components electrònics reciclats.
Silvia Grijalba (Madrid) - A més de periodista i escriptora especialitzada en cultura popular, Grijalba és thereminista: com instrumentista, fa servir el theremin i els seus pedals d'efectes com aparells creadors de textures i ambients, sovint en col.laboració amb altres músics de l'escena d'avantguarda de Madrid com Javier Colís (Mil Dolores Pequeños, Las Malas Lenguas). www.silviagrijalba.com
The Melting Pot DJ's (Barcelona) - Col.lectiu de DJ's de Barcelona, reunit en torn a la idea de l'eclecticisme i la cultura musical més ampla com eix de la seva engrescadora proposta sonora. A la Cafeteria del Centre faran un recorregut cronológic per la música electrònica des de les seves arrels fins a les darreres tendències del moment. Continuaran punxant a l'Aftermàtic, on estava el Bassment.
www.themeltingpotbcn.com
30 de juny 2005
Waiting for Waits 2005
Quinta edición del ciclo musical que rinde homenaje a Tom Waits (todos los artistas interpretan una versión de un tema del californiano como condición filosófica).
4 conciertos en distintos auditorios de la isla (del 5 al 30 de julio).
Tres voces femeninas y tres voces masculinas.
4 de los 6 participantes debutan en España
BONNIE “PRINCE” BILLY & MATT SWEENEY + ainara legardon
Martes 5 julio –21:30h - Claustre Sant Francesc (Muro)
Entrada: 15 euros waitingforwaits@yahoo.es
Will Oldham (cuya carrera lleva la firma de hasta 4 alias diferentes: Bonnie ´Prince´Billy, Palace Brothers, Palace Songs y Palace Music) y Matt Sweeney conforman una cabeza de cartel de lujo para la quinta edición del Waiting for Waits. El Claustre de Sant Francesc de Muro, uno de los auditorios preferidos del público en las anteriores ediciones del ciclo (allí actuaron la gran Lisa Germano, Neal Casal, Dayna Kurtz,…), se presenta como el espacio idóneo para disfrutar de una banda que, además de Will Oldham (voz, guitarra) y Matt Sweeney (guitarras), cuenta con la presencia de Azita Youssefi a los teclados, y Alex Neilson a la batería. Heredero de la música de raíces de su Kentucky natal, B.P. Billy ha sabido moverse por los terrenos del neocountry mirando siempre de reojo las necesidades del oyente indie. Y en su caso, ésas son la pesadumbre y la taciturnidad de un binomio textos/música que lo ha emparentado en nuestra discoteca a gente como Nick Drake, Low, Neil Young y Johnny Cash. Artista admirado en ámbitos musicales diversos (Björk se lo llevó de telonero en la gira de "Vespertine" por EEUU; y ha colaborado en su momento con Johnny Cash, Sage Francis y Tortoise, entre otros), Billy ha cedido la dirección de su último álbum (“Superwolf”) a su amigo Matt Sweeney, con el que lleva años tocando en directo. El papel principal de Sweeney en el apartado musical supone una novedad con relación a sus cuatro álbumes anteriores firmados con el alias B.P.Billy. Artista muy dado a las alianzas, en "Bonnie Prince Billy sings Greates Palace Music" (Domino, 2004), su anterior disco en solitario, había contado con la participación con Mark Nevers de Lambchop y músicos de sesión de Nashville.
http://www.dominorecordco.com/site/index.php?page=artists&artistID=204
Por su parte Ainara LeGardon se ha situado a la cabeza del folk-rock nacional con la publicación de Each Day A lie, producido por Chris Eckman.(The Walkabouts)
ANDREW BIRD + siobhan parr (ambos debutan en España)
Jueves 14 julio –20h- Centre de Cultura. Sa Nostra (Palma)
Todo un honor poder ofrecer a través de nuestro ciclo la actuación de este artista de Chicago, entre cuyos admiradores podemos destacar a My Morning Jacket, Magnetic Fields, Lambchop, o Ani DiFranco. Entre 1997 y 2001 Bird publicó tres álbumes para Rykodisc con su primer grupo: Andrew Bird´s Bowl of Fire. Con temas que iban desde el jazz-folk a la balada gitana (tras haberse iniciado como violinista de música clásica). Sus conciertos en solitario han impresionado a la crítica especializada, tanto por su capacidad técnica como multiinstrumentista (violín, guitarra, glockenspiel,…) como por su talento para la improvisación (“cada noche reescribo mis canciones para la audiencia”). En Francia le comparan a Jeff Buckley, y su último trabajo (“The Mysterious Production of Egg´s”) ha tenido tal éxito de crítica que además de una reciente gira por el país del “no”, le han invitado a participar en dos festivales, previos a su cita con el público mallorquín en el Centre de Cultura “Sa Nostra”.
http://www.bowloffire.com/
Por su parte, Siobhan Parr es un nuevo talento de la escena singer-songwriter londinense. Con tan sólo 20 años ya ha colaborado con Alabama 3 y Grand Drive, y girado con Evan Dando. Todos ellos la admiran por su enorme riqueza vocal.
KATHRYN WILLIAMS (debut en España)
Sábado 23 julio –22h - Claustre Sant Francesc (Muro)
Entrada: 10 euros waitingforwaits@yahoo.es
A pesar de no haber actuado en nuestro país, Kathryn Williams (Liverpool, 1974) ya lleva tiempo destacando en la escena británica de singer-songwriters. No en vano su álbum de debut (“Little Black Numbers”) le valió una nominación en el año 2000 para el Mercury Prize, con el mérito añadido de haber sido autoeditado. Williams ha publicado recientemente su quinto álbum, “Over Fly Over”, elogiado unánimemente por la crítica anglosajona: Tanto The Guardian como The Times (los dos periódicos más prestigiosos del Reino Unido) le otorgaban 4 estrellas sobre cinco posibles. Por su parte, la revista Time Out lo destacó como disco de la semana, por encima de los que firmaron Teenage Fanclub, Robert Plant, Eels o Bruce Springsteen. Su voz gustará por igual a amantes del pop o del folk, y estará acompañada del guitarrista David Scott. Un concierto especialmente recomendado al público sensible, en un escenario tan idóneo como el Claustre de Sant Francesc de Muro.
http://www.kathrynwilliams.net/
NICOLAI DUNGER (debut en España)
Sábado 30 julio –22h- Sa Congregació (Sa Pobla)
Este prolífico autor sueco, apuesta personal de Waiting for Waits, será quizás la sorpresa de esta quinta edición. En el 2001 nos enamoramos de su fenomenal álbum Soul Rush (una joya de corte clásico que evoca tanto a Tim Hardin como al joven Van Morrison, e incluso a Nick Drake). Irónicamente, y tal y como sucediera el año pasado con Josh Rouse, no hemos conseguido traerle a Mallorca hasta que ha logrado entrar en fase de éxito comercial a nivel internacional, sin lugar a dudas ayudado por la producción de un fan y colaborador muy especial: Jonathan Donahue de Mercury Rev. Dunger también ha grabado temas junto a artistas de la talla de Will Oldham (cabeza de cartel del WfW 2005) o Calexico (con quienes interpretó el clásico de Love “Alone again Or”).
http://www.nicolaidunger.com/
Waiting for Waits
4 conciertos en distintos auditorios de la isla (del 5 al 30 de julio).
Tres voces femeninas y tres voces masculinas.
4 de los 6 participantes debutan en España
BONNIE “PRINCE” BILLY & MATT SWEENEY + ainara legardon
Martes 5 julio –21:30h - Claustre Sant Francesc (Muro)
Entrada: 15 euros waitingforwaits@yahoo.es
Will Oldham (cuya carrera lleva la firma de hasta 4 alias diferentes: Bonnie ´Prince´Billy, Palace Brothers, Palace Songs y Palace Music) y Matt Sweeney conforman una cabeza de cartel de lujo para la quinta edición del Waiting for Waits. El Claustre de Sant Francesc de Muro, uno de los auditorios preferidos del público en las anteriores ediciones del ciclo (allí actuaron la gran Lisa Germano, Neal Casal, Dayna Kurtz,…), se presenta como el espacio idóneo para disfrutar de una banda que, además de Will Oldham (voz, guitarra) y Matt Sweeney (guitarras), cuenta con la presencia de Azita Youssefi a los teclados, y Alex Neilson a la batería. Heredero de la música de raíces de su Kentucky natal, B.P. Billy ha sabido moverse por los terrenos del neocountry mirando siempre de reojo las necesidades del oyente indie. Y en su caso, ésas son la pesadumbre y la taciturnidad de un binomio textos/música que lo ha emparentado en nuestra discoteca a gente como Nick Drake, Low, Neil Young y Johnny Cash. Artista admirado en ámbitos musicales diversos (Björk se lo llevó de telonero en la gira de "Vespertine" por EEUU; y ha colaborado en su momento con Johnny Cash, Sage Francis y Tortoise, entre otros), Billy ha cedido la dirección de su último álbum (“Superwolf”) a su amigo Matt Sweeney, con el que lleva años tocando en directo. El papel principal de Sweeney en el apartado musical supone una novedad con relación a sus cuatro álbumes anteriores firmados con el alias B.P.Billy. Artista muy dado a las alianzas, en "Bonnie Prince Billy sings Greates Palace Music" (Domino, 2004), su anterior disco en solitario, había contado con la participación con Mark Nevers de Lambchop y músicos de sesión de Nashville.
http://www.dominorecordco.com/site/index.php?page=artists&artistID=204
Por su parte Ainara LeGardon se ha situado a la cabeza del folk-rock nacional con la publicación de Each Day A lie, producido por Chris Eckman.(The Walkabouts)
ANDREW BIRD + siobhan parr (ambos debutan en España)
Jueves 14 julio –20h- Centre de Cultura. Sa Nostra (Palma)
Todo un honor poder ofrecer a través de nuestro ciclo la actuación de este artista de Chicago, entre cuyos admiradores podemos destacar a My Morning Jacket, Magnetic Fields, Lambchop, o Ani DiFranco. Entre 1997 y 2001 Bird publicó tres álbumes para Rykodisc con su primer grupo: Andrew Bird´s Bowl of Fire. Con temas que iban desde el jazz-folk a la balada gitana (tras haberse iniciado como violinista de música clásica). Sus conciertos en solitario han impresionado a la crítica especializada, tanto por su capacidad técnica como multiinstrumentista (violín, guitarra, glockenspiel,…) como por su talento para la improvisación (“cada noche reescribo mis canciones para la audiencia”). En Francia le comparan a Jeff Buckley, y su último trabajo (“The Mysterious Production of Egg´s”) ha tenido tal éxito de crítica que además de una reciente gira por el país del “no”, le han invitado a participar en dos festivales, previos a su cita con el público mallorquín en el Centre de Cultura “Sa Nostra”.
http://www.bowloffire.com/
Por su parte, Siobhan Parr es un nuevo talento de la escena singer-songwriter londinense. Con tan sólo 20 años ya ha colaborado con Alabama 3 y Grand Drive, y girado con Evan Dando. Todos ellos la admiran por su enorme riqueza vocal.
KATHRYN WILLIAMS (debut en España)
Sábado 23 julio –22h - Claustre Sant Francesc (Muro)
Entrada: 10 euros waitingforwaits@yahoo.es
A pesar de no haber actuado en nuestro país, Kathryn Williams (Liverpool, 1974) ya lleva tiempo destacando en la escena británica de singer-songwriters. No en vano su álbum de debut (“Little Black Numbers”) le valió una nominación en el año 2000 para el Mercury Prize, con el mérito añadido de haber sido autoeditado. Williams ha publicado recientemente su quinto álbum, “Over Fly Over”, elogiado unánimemente por la crítica anglosajona: Tanto The Guardian como The Times (los dos periódicos más prestigiosos del Reino Unido) le otorgaban 4 estrellas sobre cinco posibles. Por su parte, la revista Time Out lo destacó como disco de la semana, por encima de los que firmaron Teenage Fanclub, Robert Plant, Eels o Bruce Springsteen. Su voz gustará por igual a amantes del pop o del folk, y estará acompañada del guitarrista David Scott. Un concierto especialmente recomendado al público sensible, en un escenario tan idóneo como el Claustre de Sant Francesc de Muro.
http://www.kathrynwilliams.net/
NICOLAI DUNGER (debut en España)
Sábado 30 julio –22h- Sa Congregació (Sa Pobla)
Este prolífico autor sueco, apuesta personal de Waiting for Waits, será quizás la sorpresa de esta quinta edición. En el 2001 nos enamoramos de su fenomenal álbum Soul Rush (una joya de corte clásico que evoca tanto a Tim Hardin como al joven Van Morrison, e incluso a Nick Drake). Irónicamente, y tal y como sucediera el año pasado con Josh Rouse, no hemos conseguido traerle a Mallorca hasta que ha logrado entrar en fase de éxito comercial a nivel internacional, sin lugar a dudas ayudado por la producción de un fan y colaborador muy especial: Jonathan Donahue de Mercury Rev. Dunger también ha grabado temas junto a artistas de la talla de Will Oldham (cabeza de cartel del WfW 2005) o Calexico (con quienes interpretó el clásico de Love “Alone again Or”).
http://www.nicolaidunger.com/
Waiting for Waits
20 de juny 2005
Les novetats discogràfiques de l'estiu
Després de grans discs editats aquests darrers mesos, l’estiu ja és aquí, i vos podeu anar preparant per les novetats discogràfiques, o escoltar molt bons treballs publicats recentment. Aquí en teniu un petit resum :
RECOMENACIONS acabades de publicar aquesta primavera :
+ACID HOUSE KINGS “Sing along with Acid House Kings”
+ El magnífic “Ocean’s Apart” dels genials The GO-BETWEENS, editat per Mushroom Pillow a l’estat espanyol i al mercat portuguès.
+ The LUCKSMITHS “Warner Corners” Cd Matinée Records, un disc imprescindible, com tots els treballs del grup.
+ COCOROISE “Noah’s Ark”
+ LOVE OF LESBIAN “ Maniobras de escapismo” (Naïve ).
+ BELLE & SEBASTIAN “ Push barman to open old wounds “ doble CD, que recull cançons dels ep’s i singles trets en l’època Jeepster, és a dir del 1997 a 2001.
+ El gran retorn dels WEDDING PRESENT “ Take fountain” editat aquí per Houston Party rcds
+ El nou disc del TEENAGE FANCLUB “Man-made” publicat en el seu propi segell PeMa
+ FRANÇOIZ BREUT “Une saison volée” (Olympic disk)
+ NOSOTRÄSH “Cierra la puerta al salir” i LES TRÈS BIEN ENSEMBLE “ Doux-Amer” a Elefant records.
+ El darrer de SOUVENIR “Des équilibres” Jabalina Música
+ LAS ESCARLATINAS “ A todo color” (Siesta) i MATE “Sol de medianoche” un disc que no vos podeu perdre, també de la casa Siesta,
+ DAMON & NAOMI “The earth is blue” (20/20/20) edició espanyola via Acuarela discos.
+ Brett Anderson i Bernard Butler( ex Suede), tornen amb una banda nova THE TEARS, han presentat aquest mes de juny el seu primer treball, “Here come the tears” (Independiente)
NOVETATS que s’ editen aquest estiu :
+ LA COSTA BRAVA “Costabravisimo” (Mushroom Pillow), surt a finals de juny.
+ FOUNTAINS OF WAYNE treuen un doble àlbum titulat “Out-of-State plates” (Virgin) data publicació: el 28 de juny. Recopilatori de rareses, versions i cançons no publicades abans.
+ PANORAMA la banda dels ex-SUPER 8, debuten amb “El viaje más largo del mundo” (Mushroom Pillow), surt el 21 de juny.
+ SAINT ETIENNE tornen amb “ Tales from turnpike house “ (Sanctuary records) a partit del 13 de juny
+ GOLDFRAPP “ Supernature” sortirà el 23 d’agost, via Mute records.
+ Novetats d’ Elefant records : ENTRE RIOS “ Onda” a partir del 13 de juny i per el 27 del mateix mes, el debut llarg de LOS SOBERANOS amb “Maratón Ye-Yé” un cd amb 15 temes, versions de Bruno Lomas, de Juan y Junior, de Rocío Dúrcal, de Los Mustang, de Arthur Alexander, de Caterina Caselli, etc.
+ Els BMX BANDITS publiquen una recopilació amb el títol “Serious Drugs” (Sanctuary records) el 27 de juny.
+ NADADORA “Todo el frio del mundo” (Jabalina) és el primer disc llarg del grup galleg.
+ El 15 d’agost surt el 7é disc dels SUPER FURRY ANIMALS, durà per títol “ Love Kraft” (Sony Music).
+ “Honeycomb” serà el nou treball de FRANK BLACK, el 27 de juliol en el mercat, editat amb Emi music.
+ RAY DAVIES debutarà dins el mes de setembre amb el seu primer disc, ja que el conegut lider dels KINKS, si ha fet actuacions en solitari, però cap treball d’estudi. El segell V2, es l’encarregat de la publicació. + “Automatic imperfection” és el nom del segon treball de MARLANGO, a les tendes a final de setembre.
RECOMENACIONS acabades de publicar aquesta primavera :
+ACID HOUSE KINGS “Sing along with Acid House Kings”
+ El magnífic “Ocean’s Apart” dels genials The GO-BETWEENS, editat per Mushroom Pillow a l’estat espanyol i al mercat portuguès.
+ The LUCKSMITHS “Warner Corners” Cd Matinée Records, un disc imprescindible, com tots els treballs del grup.
+ COCOROISE “Noah’s Ark”
+ LOVE OF LESBIAN “ Maniobras de escapismo” (Naïve ).
+ BELLE & SEBASTIAN “ Push barman to open old wounds “ doble CD, que recull cançons dels ep’s i singles trets en l’època Jeepster, és a dir del 1997 a 2001.
+ El gran retorn dels WEDDING PRESENT “ Take fountain” editat aquí per Houston Party rcds
+ El nou disc del TEENAGE FANCLUB “Man-made” publicat en el seu propi segell PeMa
+ FRANÇOIZ BREUT “Une saison volée” (Olympic disk)
+ NOSOTRÄSH “Cierra la puerta al salir” i LES TRÈS BIEN ENSEMBLE “ Doux-Amer” a Elefant records.
+ El darrer de SOUVENIR “Des équilibres” Jabalina Música
+ LAS ESCARLATINAS “ A todo color” (Siesta) i MATE “Sol de medianoche” un disc que no vos podeu perdre, també de la casa Siesta,
+ DAMON & NAOMI “The earth is blue” (20/20/20) edició espanyola via Acuarela discos.
+ Brett Anderson i Bernard Butler( ex Suede), tornen amb una banda nova THE TEARS, han presentat aquest mes de juny el seu primer treball, “Here come the tears” (Independiente)
NOVETATS que s’ editen aquest estiu :
+ LA COSTA BRAVA “Costabravisimo” (Mushroom Pillow), surt a finals de juny.
+ FOUNTAINS OF WAYNE treuen un doble àlbum titulat “Out-of-State plates” (Virgin) data publicació: el 28 de juny. Recopilatori de rareses, versions i cançons no publicades abans.
+ PANORAMA la banda dels ex-SUPER 8, debuten amb “El viaje más largo del mundo” (Mushroom Pillow), surt el 21 de juny.
+ SAINT ETIENNE tornen amb “ Tales from turnpike house “ (Sanctuary records) a partit del 13 de juny
+ GOLDFRAPP “ Supernature” sortirà el 23 d’agost, via Mute records.
+ Novetats d’ Elefant records : ENTRE RIOS “ Onda” a partir del 13 de juny i per el 27 del mateix mes, el debut llarg de LOS SOBERANOS amb “Maratón Ye-Yé” un cd amb 15 temes, versions de Bruno Lomas, de Juan y Junior, de Rocío Dúrcal, de Los Mustang, de Arthur Alexander, de Caterina Caselli, etc.
+ Els BMX BANDITS publiquen una recopilació amb el títol “Serious Drugs” (Sanctuary records) el 27 de juny.
+ NADADORA “Todo el frio del mundo” (Jabalina) és el primer disc llarg del grup galleg.
+ El 15 d’agost surt el 7é disc dels SUPER FURRY ANIMALS, durà per títol “ Love Kraft” (Sony Music).
+ “Honeycomb” serà el nou treball de FRANK BLACK, el 27 de juliol en el mercat, editat amb Emi music.
+ RAY DAVIES debutarà dins el mes de setembre amb el seu primer disc, ja que el conegut lider dels KINKS, si ha fet actuacions en solitari, però cap treball d’estudi. El segell V2, es l’encarregat de la publicació. + “Automatic imperfection” és el nom del segon treball de MARLANGO, a les tendes a final de setembre.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)