Paul Collins al Teatre Xesc Forteza

Esplèndid nou disc d'estudi de Paul Collins, ex-capdavanter dels llegendaris The Beat.
Equilibri perfecte entre cançons vigoroses de power-pop i emocionants mitjos temps.
Li acompanya una nova banda que malbarata classe i energia.
"Flying High" és el retorn de Paul Collins a la primera fila del pop internacional.
Clàssic entre els clàssics, Paul Collins va signar amb The Beat en 1979 el qual és considerat per molts com el millor disc de power-pop de tots els temps, i va desenvolupar durant els 80 i primers 90 una carrera plagada de grans cançons. Ara torna en plena forma, amb un disc que manté un equilibri perfecte entre les cançons més vigoroses i explosives i els emocionants i intensos mitjos temps que evidencien la maduresa i la credibilitat d'un músic que vola de nou tan alt com en els seus millors temps. Un gloriós disc de "rock and roll" tan clàssic com vigent.
La volta de Paul Collins suposa una grata sorpresa per als afeccionats al millor "rock and roll", una inesperada i formidable notícia. Acompanyat per una banda esplèndida, que damunt d'un escenari malbarata classe i energia, i amb un inmillorable nou disc sota l'aixella, Paul té ara tot el necessari per a retornar a la primera fila del pop internacional.

Biografia.

Més conegut a Espanya que en qualsevol altre país del planeta, Paul Collins és un dels referents fonamentals del power-pop nord-americà dels últims anys setanta. Els seus dos primers àlbums són clàssics entre els clàssics del gènere i les formidables cançons que els conformaven han estat i segueixen sent un model admirat i imitat per centenars de bandes en tot el món.
Els Beat es van formar en San Francisco després de la dissolució dels Nerves, en els quals Paul tocava la bateria, mentre que Peter Case i Jack Lee s'ocupaven de la guitarra i el baix, respectivament.
Ràpidament, els Beat van fitxar per la companyia de management de Bill Graham, qui al seu torn els va proporcionar un prometedor contracte amb Columbia. El seu extraordinari àlbum de debut, una increïble successió de cançons radiants, enèrgiques, directes i refrescants, gravades, a més, amb un esplèndid so derivat en bona mesura del palèsès entusiasme de la pròpia banda, es va convertir en una referència ineludible per a qualsevol que, des de llavors, s'hagi dedicat al pop de guitarres més enèrgic i vibrant.
Després d'un parell de canvis en la formació, la banda va tornar als estudis d'enregistrament. Les pressions de la companyia van provocar nous problemes en l'enregistrament i producció del disc, quedant arxivat durant gairebé dos anys. Finalment, el disc va aparèixer en 1982 " The kids are the same" és altra impecable mostra del talent de Collins per a escriure magnètiques i emocionants cançons amb un poderós carregament melòdic i un vigorós i versàtil so de guitarres.
A partir de llavors, Paul i el seu baixista Steve Huff es van convertir en els únics membres fixos de la banda, reclutant bateries i guitarristas de forma ocasional.
El tercer disc va ser un mini-Lp, "To Beat or Not To Beat", editat en una petita companyia independent. El disc contenia, sobretot, la formidable "All over the world", que va sonar amb insistència en les emissores espanyoles de l'època. Altre mini-àlbum, "Long time Gone", va ser editat en el segell francès Closer. La cançó que ho obria, "Brokenhearted", és, en qualsevol cas, altra fantàstica peça magníficament rebuda pels locutors de l'època.
Les seves estades a Espanya van començar a perllongar-se a mitjan els vuitanta, fitxant fins i tot pel segell independent madrileny Twins, que va editar "Live at The Universal", gravat en l'enyorada sala madrilenya de la Plaça de Manuel Becerra.
De tornada als Estats Units, Collins va gravar ja en els noranta un parell de discos en els quals encara es pot apreciar el seu talent per a compondre de tant en tant joies de la talla de " I Could Have Told You So" (en l'àlbum que va treure DRO en 1992) o "It¥s Gonna Be a Long time" (en el qual va editar el seu propi segell, Wagonwheel, un any més tard). Ocasionalment ha treballat com productor de bandes espanyoles com La Granja o, més recentment, els Protones.
En 1997 va realitzar una gira acústica per diverses ciutats espanyoles, de la qual es van seleccionar diferents enregistraments per a confeccionar "Live in Spain", un disc en el qual es repassa el millor del seu cançoner.
Ara, i després de dotze anys sense editar un nou àlbum d'estudi, Paul regressa amb la seva millor col.lecció de cançons des dels temps de The Beat.

Firadeldisc.