Marcel Cranc presenta Ànima fràgil

Aquest disc retorna a Miquel Vicensastre al pop, després de molts anys dedicat a la música contemporània. Però Marcel Cranc és cançó d’autor a diferència dels seus projectes “populars” anteriors.
En aquest Ànima Fràgil s’acosta molt (massa?) a Domique À, fins i tot pel que fa a l’ús de bases electròniques (les millors, les més properes a la indietrònica). De fet Marcel Cranc (com Dominique À) només usa l’electrònica com a complement de producció d’unes cançons que segur que amb un altre format poden tenir tant o més interès. Marcel Cranc és cançó d’autor, per que la cançó d’autor fa temps que no només és una cantant amb una guiterra o un piano. És cançó d’autor d’avui, amb l’ambientació musical d’avui i amb un imaginari propi ...manjavem magranes, jo sempre cantava i tu m’escoltaves, quan sigui més gran compraré unes ales, tendré un tractor que sembri miracles (Octubre).