L'èxit abans de pujar a l'escenari

La sensació que un tenia quan esperava als voltants del Teatre d'Artà, el passat 24 de maig, era que Cocorosie ja havien fet un d'aquests concerts gloriosos, una nit per a la història, i sincerament aquesta sensació no em predisposava positivament per disfrutar de les germanes Casady, tot i que he disfrutat molt dels seus dos primers discs.
Les entrades esgotades, i fins i tot venudes places d'escala. La performance de transformació perruquera ja marcava el terreny i el públic que havia arribat fins Artà.
El públic va estar tot el concert encantat però un servidor a partir de la quarta cançó es va començar a cansar de l'omnipresent home de la boca caixa de ritmes. Hom esperava un concert més intim, amb més caxarros i menys bocarritmes que tapava les veus de les Casady.
De vergonya ja em va pareixer el moment Youtube, el grup deixa sol l'home bocarritmes i durant un bon grapat de minuts va fer al·lucinar a la inmensa majoria d'un públic que arriba a enbogir amb les seves interpretacions.
I a la sortida del concert la meva sensació inicial era corraborada per un públic entusiesmat que sortia comentant un concert genial.
Igual al darrer disc Cocorosie han virat la seva manera de veure la música i el que s'havia equivocat de lloc era jo. Una llastima, per mi el concert de l'any es converti en la gran decepció de l'any.
Richard Hawley serà més previsible, però segur que tambè molt més disfrutable, així que jo també tenc una aposta de concert de l'any abans de començar.

Pep Ramis